Per què respectar l’autoritat?

1, 2. (a) Quina lluita tenim pel que fa a l’autoritat? (b) Quines preguntes analitzarem?

T’HAS fixat en la reacció d’un nen petit quan li diuen que faci una cosa que no vol fer? Per l’expressió de la seva cara és fàcil adonar-se que té una lluita interna. Sent la veu del seu pare o la seva mare, i sap que ha de respectar la seva autoritat. Però en aquest cas, no vol obeir. El seu dilema serveix per il·lustrar una realitat que ens passa a tots.

² No sempre ens resulta fàcil respectar l’autoritat. Se’t fa mai difícil respectar aquells qui tenen certa autoritat sobre tu? Si és així, no ets pas l’únic. Vivim en un temps en què sembla que no hi ha cap respecte per l’autoritat. Però la Bíblia diu que hem de respectar els qui ocupen posicions d’autoritat sobre nosaltres (Proverbis 24:21). En realitat, fer-ho és fonamental si volem mantenir-nos en l’amor de Déu. Llavors, com és lògic, sorgeixen algunes preguntes: per què ens costa tant respectar l’autoritat? Per què vol Jehovà que ho fem? Què ens pot ajudar a obeir? Per últim, com podem demostrar que respectem l’autoritat?

PER QUÈ COSTA TANT?

3, 4. (a) Quin va ser l’origen del pecat i la imperfecció? (b) Per què la nostra naturalesa pecaminosa ens fa difícil respectar l’autoritat?

³ Analitzem breument dues raons per les quals ens pot ser tot un repte mostrar respecte a aquells qui ocupen posicions d’autoritat. En primer lloc, som imperfectes; i, en segon lloc, les persones que tenen l’autoritat també ho són. El pecat i la imperfecció humana van començar fa molt de temps al jardí d’Edèn quan Adam i Eva es van rebel·lar contra l’autoritat de Déu. És a dir, el pecat va néixer amb la rebel·lió. Des de llavors, tenim una tendència innata a rebel·lar-nos (Gènesi 2:15-17; 3:1-7; Salm 51:7 [51:5 en NM]; Romans 5:12).

⁴ Per la nostra natura pecaminosa, molts de nosaltres ens podem deixar portar fàcilment per l’orgull i l’arrogància, mentre que la humilitat és una qualitat poc comuna que ens hem d’esforçar per cultivar i mantenir. Fins i tot després de servir Déu fidelment durant anys, podem sucumbir a l’obstinació i l’orgull. Pensem, per exemple, en Coré. Tot i que va ser fidel al poble de Jehovà en moltes dificultats, amb el temps va desitjar més autoritat i va encapçalar una descarada rebel·lió contra Moisès, l’home més mans d’aquell temps (Nombres 12:3, FBC; 16:1-3). Recordem també el rei Ozies, qui a causa del seu orgull va entrar al temple de Jehovà i va realitzar un servei sagrat reservat als sacerdots (2 Paralipòmens [Cròniques] 26:16-21). Els dos van pagar molt cara la seva rebel·lió. I els seus exemples negatius són recordatoris útils per a tots. Hem de lluitar contra l’orgull que ens fa difícil respectar l’autoritat.

5. Com han abusat de la seva autoritat els humans imperfectes?

⁵ D’altra banda, els humans imperfectes que ocupen posicions de poder han contribuït molt a minar el respecte a l’autoritat. Molts han estat cruels, tirànics o han comès abusos. De fet, la història humana està repleta d’exemples d’abús del poder (Eclesiastès 8:9). Per exemple, Saül era un home bo i humil quan Jehovà el va escollir com a rei. Però amb el temps es va tornar orgullós i gelós; fins i tot va perseguir el fidel David (1 Samuel 9:20, 21; 10:20-22; 18:7-11). Més tard, David va ser un dels millors reis d’Israel. Tot i això, va abusar del seu poder per prendre-li la dona a Uries, l’hitita. Després va enviar aquest home innocent a primera línia de batalla perquè el matessin (2 Samuel 11:1-17). És evident que la imperfecció impedeix que les persones facin un ús adequat del poder. I quan els qui tenen el poder no respecten Jehovà, fan coses encara pitjors. Després de descriure com alguns papes catòlics van promoure la persecució generalitzada, un polític britànic va escriure: «El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament». Amb tot això present, analitzem aquesta pregunta: per què hem de respectar l’autoritat?

PER QUÈ HEM DE RESPECTAR L’AUTORITAT?

6, 7. (a) Què ens impulsa a fer el nostre amor per Jehovà, i per què? (b) Quina actitud implica la submissió, i com la podem demostrar?

⁶ Les millors raons per respectar l’autoritat neixen de l’amor: el nostre amor per Jehovà, pels altres i també per nosaltres mateixos. Com que estimem Jehovà per sobre de totes les coses, volem alegrar el seu cor (Proverbis 27:11; Marc 12:29, 30). Sabem que, des de la rebel·lió a Edèn, a la Terra s’ha desafiat la seva sobirania, és a dir, el seu dret a governar l’univers. La majoria de les persones s’han posat de part de Satanàs i han rebutjat la governació de Jehovà. Per això nosaltres defensem amb entusiasme la sobirania de Jehovà. Quan llegim les majestuoses paraules d’Apocalipsi (Revelació) 4:11, ens toquen la fibra sensible. Tenim claríssim que Jehovà és l’únic que té dret a governar l’univers! Nosaltres acceptem la sobirania de Jehovà i ens deixem guiar per ell en la nostra vida diària.

⁷ Aquest respecte implica més que obediència. És veritat que estem disposats a obeir Jehovà perquè l’estimem. Però hi haurà ocasions en què ens serà molt difícil obeir. En aquests casos ens cal aprendre submissió, com el nen descrit al començament del capítol. Podem recordar que Jesús va ser submís a la voluntat del seu Pare fins i tot quan semblava molt difícil. Va dir al seu Pare: «Que no es faci la meva voluntat, sinó la teva» (Lluc 22:42, BCI).

8. (a) Què inclou avui en moltes ocasions la submissió a l’autoritat de Jehovà? (b) Com sabem quins són els sentiments de Jehovà pel que fa a la submissió? (c) Què ens pot ajudar a escoltar el consell i acceptar la disciplina? (Consulta el «Escolta el consell i accepta la disciplina».)

⁸ És clar, Jehovà ara no ens parla directament; fa servir la seva Paraula i els seus representants humans a la Terra. Per això en moltes ocasions mostrem submissió a l’autoritat de Jehovà al respectar les persones que ha col·locat, o ha permès que continuïn, en posicions d’autoritat. Si ens rebel·léssim contra aquestes persones i, per exemple, rebutgéssim el seu consell i correcció basats en la Bíblia, ofendríem el nostre Déu. Quan els israelites van murmurar i es van rebel·lar contra Moisès, Jehovà va considerar que les seves accions estaven dirigides personalment contra Ell (Nombres 14:26, 27).

9. Per què respectarem l’autoritat si estimem els altres? Posa’n un exemple.

⁹ També respectem l’autoritat perquè estimem els altres. Com és això? Doncs bé, imagina que ets un soldat. L’èxit, i fins i tot la supervivència de l’exèrcit, depèn en bona mesura del fet que cada soldat cooperi amb la jerarquia de comandament, l’obeeixi i la respecti. Si et rebel·lessis, debilitaries l’exèrcit, fins al punt de posar en perill tots els altres soldats. Per descomptat, els exèrcits humans causen terribles estralls al món. Jehovà també té una força militar, però aquesta només fa coses bones. La Bíblia anomena Déu «[Jehovà] dels exèrcits» centenars de vegades (1 Samuel 1:3, FBC, ed. 1930). Jehovà és el Comandant d’un enorme exèrcit de poderosos éssers espirituals. De vegades Jehovà compara els seus servents terrestres amb una força militar (Ezequiel 37:1-10). Si ens rebel·léssim contra aquells qui Jehovà ha col·locat en posicions d’autoritat, estaríem posant en perill els nostres companys espirituals. Quan un cristià es rebel·la contra els ancians nomenats, també pateixen altres membres de la congregació (1 Corintis 12:14, 25, 26). Quan un fill es fa rebel, tota la família ho passa malament. Per això, si cultivem un esperit respectuós i cooperatiu, demostrem que estimem els altres.

10, 11. Com ens ajuda a obeir l’autoritat un desig adequat de beneficiar-nos personalment?

¹⁰ També respectem l’autoritat perquè és el millor per a nosaltres. Quan Jehovà ens diu que respectem l’autoritat, sovint menciona els beneficis de fer-ho. Per exemple, mana als fills que obeeixin els pares per tenir una vida llarga i feliç (Deuteronomi 5:16; Efesis 6:2, 3). Ens diu que respectem els ancians de la congregació perquè la nostra espiritualitat no se’n ressenti (Hebreus 13:7, 17, BCI). I ens diu que obeïm les autoritats seglars per la nostra pròpia protecció (Romans 13:4).

¹¹ No creus que conèixer el motiu pel qual Jehovà vol que obeïm ens ajuda a respectar l’autoritat? Analitzem, doncs, com podem manifestar respecte a l’autoritat en tres àmbits principals de la vida.

EL RESPECTE EN LA FAMÍLIA

12. (a) Quina funció assigna Jehovà al marit i pare dins de la família? (b) Com pot un home complir el seu paper?

¹² Jehovà és qui va dissenyar la institució familiar. Com que és el Déu d’ordre, ha organitzat la família perquè funcioni correctament (1 Corintis 14:33). Atorga al marit i pare l’autoritat per ser el cap de la família. L’espòs mostra respecte al seu Cap, Jesucrist, imitant la manera en què Jesús exerceix autoritat sobre la congregació (Efesis 5:23). Per tant, el marit no ha d’eludir la seva responsabilitat, sinó assumir-la amb determinació; no ha de ser tampoc un tirà ni exercir l’autoritat amb duresa. Al contrari, ha de ser amorós, raonable i bondadós. És conscient que la seva autoritat és relativa, no està mai per sobre de la de Jehovà.

13. Com pot la muller complir el seu paper dins de la família d’una manera que agradi a Jehovà?

¹³ La muller ha de ser una ajudant, o complement, per al seu marit. Ella també té autoritat en la família, ja que la Bíblia parla de «la llei de la teva mare» (Proverbis 1:8). Naturalment, la seva autoritat està subjecta a la del marit. Una esposa cristiana mostra respecte a l’autoritat del marit ajudant-lo a complir amb la seva responsabilitat de cap de la família. La dona no el menysprea, no el manipula ni intenta ocupar el seu lloc. Tot el contrari, dóna suport al marit i coopera amb ell. Quan no està d’acord amb les decisions del marit, expressa la seva opinió amb respecte, però continua sent submisa al seu espòs. Si el seu marit no és creient, és probable que s’hagi d’enfrontar a situacions difícils, però amb la seva conducta submisa pot fer que el seu marit busqui Jehovà (1 Pere 3:1).

14. Com poden els fills alegrar tant els seus pares com Jehovà?

¹⁴ Els fills alegren el cor de Jehovà quan obeeixen el pare i la mare. També honren i alegren els seus pares (Proverbis 10:1). En les famílies monoparentals, els fills apliquen el mateix principi d’obediència, i són conscients que el pare o la mare necessita encara més el seu suport i la seva cooperació. Les famílies en què tots els membres compleixen amb els papers que Déu els ha assignat gaudeixen de molta pau i felicitat. Això porta honra a Jehovà, l’Originador de totes les famílies (Efesis 3:14, 15).

EL RESPECTE EN LA CONGREGACIÓ

15. (a) Com podem mostrar en la congregació que respectem l’autoritat de Jehovà? (b) Quins principis ens poden ajudar a ser obedients als qui tenen l’autoritat? (Consulta el requadre «Obeïu els qui us dirigeixen».)

¹⁵ Jehovà ha nomenat el seu Fill el Cap de la congregació cristiana (Colossencs 1:13). I Jesús ha assignat el seu «servent fidel i assenyat» perquè atengui les necessitats espirituals del poble de Déu a la Terra (Mateu 24:45-47, BCI). El Consell Rector dels Testimonis de Jehovà representa la classe del servent. Igual que a les congregacions del segle primer, els ancians avui dia reben instruccions i guia del Consell Rector, ja sigui de manera directa o a través dels seus representants, com ara els superintendents itinerants. Quan individualment respectem l’autoritat dels ancians cristians, estem obeint Jehovà (Hebreus 13:17, BCI).

16. En quin sentit els ancians són nomenats per esperit sant?

¹⁶ Els ancians i els qui serveixen com a servents ministerials no són perfectes. Tenen defectes igual que nosaltres. Però els ancians són «dons en forma d’homes» que ajuden la congregació a mantenir-se forta en sentit espiritual (Efesis 4:8, NM). Els ancians són nomenats per esperit sant (Actes [Fets] 20:28). Què vol dir això? Doncs que primer aquests homes han de reunir els requisits que trobem a la Paraula de Déu, inspirada per l’esperit sant (1 Timoteu 3:1-7, 12, BEC; Titus 1:5-9, BEC). A més, quan els ancians analitzen si un germà està qualificat, oren sincerament per demanar la guia de l’esperit sant de Jehovà.

17. Per què en algunes ocasions les cristianes es cobreixen el cap per realitzar activitats en la congregació?

¹⁷ Pot ser que en ocasions a la congregació no hi hagi ancians ni servents ministerials que realitzin les tasques que normalment se’ls assigna, com ara dirigir una reunió per a la predicació. En aquests casos, altres germans batejats poden ocupar-se d’aquestes tasques. Si no n’hi ha cap, llavors se’n poden fer càrrec algunes cristianes qualificades. No obstant això, quan una dona realitza una activitat que normalment s’assigna a un home batejat, ha de cobrir-se el cap (1 Corintis 11:3-10).a Aquest fet no degrada les dones; al contrari, els presenta una oportunitat per mostrar respecte a l’autoritat establerta per Jehovà, tant en la família com en la congregació.

EL RESPECTE A L’AUTORITAT SEGLAR

18, 19. (a) Com explicaries els principis expressats a Romans 13:1-7? (b) Com mostrem respecte a les autoritats seglars?

¹⁸ Els autèntics cristians obeeixen escrupolosament els principis que es troben a Romans 13:1-7. Al llegir aquest passatge, veuràs que «les autoritats que governen» són els governs seglars. Mentre Jehovà permet l’existència d’aquestes autoritats humanes, realitzen funcions importants, ja que mantenen certa mesura d’ordre i proporcionen serveis essencials. Mostrem el nostre respecte a aquestes autoritats quan obeïm les lleis. Ens assegurem de pagar els impostos, d’emplenar correctament tots els formularis o documents que ens demani el govern i de complir amb totes les lleis que tinguin a veure amb nosaltres, la nostra família, la nostra feina o els nostres béns. Però no ens sotmetem a les autoritats seglars si ens obliguen a desobeir Déu. Responem el mateix que els apòstols: «Cal obeir Déu abans que els homes» (Actes [Fets] 5:28, 29; consulta el requadre «L’autoritat de qui he d’obeir?»).

¹⁹ També mostrem respecte a les autoritats seglars amb la manera com ens hi comportem. És possible que en ocasions haguem de tractar directament amb funcionaris del govern. L’apòstol Pau va parlar amb el rei Herodes Agripa i el governador Festus. Aquests homes tenien defectes considerables, però Pau s’hi va dirigir amb respecte (Actes [Fets] 26:2, 25). Hem d’imitar l’exemple de Pau, ja sigui que parlem amb un governant poderós o un policia local. A l’escola, els joves cristians s’esforcen per mostrar aquest respecte als seus professors i altres treballadors del centre. Evidentment, no només respectem aquelles persones que aproven les nostres creences; també som respectuosos al tractar amb els qui són hostils amb els Testimonis de Jehovà. De fet, els no creients haurien de percebre el nostre respecte (Romans 12:17, 18; 1 Pere 3:15, 16 [3:15 en NM]).

20, 21. Quins beneficis tindrem si mostrem el degut respecte a l’autoritat?

²⁰ No siguem garrepes al mostrar respecte. L’apòstol Pere va dir: «Honreu tothom» (1 Pere 2:17, TBS). Si els altres noten que els respectem de debò, pot ser que això els causi una forta impressió. Com sabem, aquesta qualitat cada cop és menys habitual. Per tant, si mostrem respecte, obeïm el manament de Jesús: «Que així resplendeixi la vostra llum davant de la gent perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel» (Mateu 5:16).

²¹ En aquest món immers en la foscor, les persones de bon cor se senten atretes a la llum espiritual. Per això, la nostra actitud respectuosa en la família, en la congregació i en altres situacions relacionades amb les autoritats seglars pot atreure alguns i fer que caminin en la llum amb nosaltres. Oi que seria magnífic? Però encara que això no passi, una cosa és segura: a Jehovà li agrada que respectem els altres i és una manera de mantenir-nos en el seu amor. Hi pot haver cap recompensa millor?