Qui governa realment el món?

Molta gent respondria aquesta pregunta amb una sola paraula: «Déu». Però resulta curiós que la Bíblia no digui enlloc que Jesús o el seu Pare siguin en realitat els governants d’aquest món. Ben al contrari, Jesús va dir: «El príncep d’aquest món serà llançat a fora». I va afegir: «S’acosta el sobirà d’aquest món. No té res a fer amb mi» (Joan 12:​31, BCI; 14:​30, BEC; 16:11).

Així doncs, la persona qui governa aquest món s’oposa a Jesús. Qui pot ser?

Les condicions mundials ens donen una pista

Malgrat els esforços de persones amb bona intenció, el món ha patit moltíssim al llarg de la història. Això fa que alguns pensadors es plantegin l’assumpte, tal com va fer el difunt editorialista David Lawrence: «“Pau a la Terra”: gairebé tothom la vol. “Bona voluntat entre els homes”: gairebé tots els pobles del món la senten vers altres pobles. Aleshores, què és el que falla? Per què, tot i els desitjos innats dels pobles, existeix l’amenaça de la guerra?».

És paradoxal, oi que sí? Mentre que el desig natural de les persones és viure en pau, sovint s’odien i es maten brutalment. Pensa en les moltes atrocitats que s’han comès cruelment a sang freda. La humanitat ha fet servir cambres de gas, camps de concentració, llançaflames, bombes de napalm, i altres mètodes despietats per torturar i assassinar-se mútuament sense cap compassió.

Creus que les persones, que desitgen tant la pau i la felicitat, són capaces per si soles de cometre aquestes enormes maldats contra els altres? Quines forces porten l’home a perpetrar aquests actes repugnants, o el col·loquen en situacions que l’impulsen a cometre atrocitats? T’has preguntat mai si hi ha algun poder invisible i malvat que influeixi en la gent perquè cometi aquests actes de violència?

Qui són els governants d’aquest món?

No cal que fem suposicions sobre el tema, ja que la Bíblia mostra clarament que una persona intel·ligent i invisible ha estat controlant la humanitat i les nacions. La Bíblia diu: «El món sencer està sota el poder del Maligne». I l’identifica: «L’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer» (1 Joan 5:19; Apocalipsi [Revelació] 12:​9, BCI).

Quan en una ocasió va ser «temptat pel diable», Jesús no va posar en dubte el paper de Satanàs com a governant d’aquest món. La Bíblia explica aquest fet: «El diable se l’emporta en una muntanya molt alta, li  mostra tots els reialmes del món i la seva glòria, i li diu: “Tot això et donaré, si et prosternes davant meu per adorar-me”. Llavors Jesús li diu: “Vés-te’n, Satanàs!”» (Mateu 4:​1, 8-10).

Pensa-hi. Satanàs va temptar Jesús oferint-li «tots els reialmes del món». Creus que aquest oferiment hauria estat una autèntica temptació si Satanàs no fos en realitat el governant d’aquests regnes? És clar que no. I fixa’t que Jesús no va negar que aquests governs mundials fossin de Satanàs, cosa que hauria fet si Satanàs no ostentés aquesta autoritat. Per tant, Satanàs és en realitat el governant invisible del món. De fet, la Bíblia l’anomena «el déu d’aquest món» (2 Corintis 4:⁠4). Com ha pogut arribar a tenir tant poder algú tan malvat?

Un àngel creat per Déu va envejar la posició de l’Altíssim i es va convertir en Satanàs. Per desafiar el legítim govern de Déu, va fer servir una serp per enganyar Eva, la primera dona. Fins i tot va aconseguir que ella i el seu marit, Adam, seguissin les seves ordres en comptes d’obeir Déu (Gènesi 3:​1-6; 2 Corintis 11:⁠3). També va afirmar que podria apartar de Déu tots els futurs descendents d’Adam i Eva. Per tant, Déu va deixar temps a Satanàs perquè demostrés la seva afirmació. Però Satanàs no ho ha aconseguit (Job 1:​6-12; 2:​1-10).

Ara bé, Satanàs no governa el món tot sol. Va aconseguir convèncer alguns àngels perquè s’unissin a ell en la seva rebel·lió contra Déu. Aquests van arribar a ser dimonis, els seus còmplices espirituals. La Bíblia parla d’ells quan insta els cristians a «resistir contra les insídies del diable; perquè no hem de lluitar contra adversaris de carn i sang, sinó [...] contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que habiten als espais celestes» (Efesis 6:​11, 12).

Resistim els esperits malvats

Aquests governants mundials malvats i invisibles estan decidits a enganyar tota la humanitat i així apartar-la de l’adoració de Déu. Un dels seus mètodes és promoure la idea que es pot sobreviure a la mort, tot i que la Paraula de Déu deixa ben clar que els morts no són conscients de res (Gènesi 2:17; 3:19; Ezequiel 18:​4, BEC; Salm 146:​3, 4, BEC; Eclesiastès 9:​5, 10, BEC). Un esperit malvat pot imitar la veu d’algú que ha mort i així, mitjançant un mèdium espiritista o una «veu» del món invisible, parlar amb els parents i amics d’aquesta persona que encara són vius. La «veu» fingeix ser el difunt, però en realitat és un dimoni!

Si mai sents una «veu» d’aquest tipus, no et deixis enganyar. Rebutja tot el que et digui i fes-te ressò de les paraules de Jesús: «Vés-te’n, Satanàs!» (Mateu 4:10; Jaume 4:⁠7). No deixis que la curiositat pel món espiritual et porti a relacionar-te amb esperits malvats. Això s’anomena espiritisme, i Déu adverteix els qui l’adoren que evitin totes les formes d’espiritisme. La Bíblia condemna qui «practiqui l’endevinació [...] que consulti un esperit, [...] un ocultista, [...] que evoqui els morts» (Deuteronomi 18:​10-12, BEC; Gàlates 5:​19-21, BCI; Apocalipsi [Revelació] 21:​8, Nou Testament, ed. Claret).

Com que l’espiritisme situa la persona sota la influència dels dimonis, hem de resistir-nos a totes les seves pràctiques, per molt divertides o emocionants que semblin. Això inclou l’endevinació mitjançant una bola de vidre, l’ús de taulers ouija, la percepció extrasensorial, la lectura de les ratlles de la mà (quiromància) i l’astrologia. Els dimonis també han causat sorolls i altres fenòmens físics en cases que han fet seves.

A més, els esperits malvats aprofiten les inclinacions pecaminoses de la gent i promouen publicacions, pel·lícules i programes de televisió que presenten pràctiques sexuals immorals i antinaturals. Els dimonis saben que els pensaments dolents, si no s’expulsen de la ment, deixen una empremta inesborrable i fan que les persones es comportin d’una manera immoral, tal com fan els mateixos dimonis (Gènesi 6:​1, 2, BCI; 1 Tessalonicencs 4:​3-8, BCI; Judes 6, BCI).

Segurament molts es riuran de la idea que el món és governat per esperits malvats. Però no és estrany que no ho creguin, ja que la Bíblia diu: «El mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum» (2 Corintis 11:14). El seu engany més hàbil ha estat fer creure a la gent que ni ell ni els seus dimonis existeixen de debò. Però no et deixis enganyar. El Diable i els seus dimonis existeixen i cal que els resisteixis contínuament (1 Pere 5:​8, 9).

Feliçment, s’acosta el temps en què Satanàs i els seus dimonis ja no existiran. La Bíblia assegura: «El món [amb els seus governants demoníacs] [...] passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre» (1 Joan 2:​17, BCI). Quin descans hi haurà quan aquesta influència maligna ja no hi sigui! Així doncs, que tots estiguem entre els qui fan la voluntat de Déu i que gaudiran la vida eterna en el just nou món de Déu (Salm 37:​9-11, 29, BEC; 2 Pere 3:​13, BCI; Apocalipsi [Revelació] 21:​3, 4).

Llevat que s’indiqui el contrari, les cites bíbliques corresponen a La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat. L’abreviatura BCI correspon a la Bíblia Catalana Interconfessional; i BEC, a la Bíblia Evangèlica Catalana.

[Epígraf de la pàgina 1]

Hauria pogut oferir Satanàs tots aquests governs mundials a Jesús si no fossin seus?