Per què patim, ens fem grans i morim?
El nostre Creador ens veu com els seus fills. Per això, no vol que patim. Tot i així, el món està ple de patiment. Per què?
Patim a causa del que van fer els nostres primers pares
«Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort, i així la mort es va estendre a tots els homes.» (ROMANS 5:12)
Déu va crear els nostres primers pares, Adam i Eva, amb una ment i un cos perfectes. També els va donar un lloc per viure a la terra: un paradís anomenat el jardí d’Edèn. Els va dir que podien menjar de tots els arbres del jardí, excepte d’un. Ara bé, Adam i Eva van decidir menjar del fruit d’aquell arbre, i allò va ser un pecat (Gènesi 2:15-17; 3:1-19). Com que van desobeir, Déu els va fer fora del jardí i la seva vida es va fer molt difícil. Amb el temps van tenir fills, i la vida per a ells també va ser molt difícil. Tots es van fer grans, i finalment van morir (Gènesi 3:23; 5:5). Tots nosaltres venim d’aquesta primera família. Per això, ens posem malalts, ens fem grans i morim.
També patim per culpa dels esperits malvats
«El món sencer està sota el poder del Malvat.» (1 JOAN 5:19)
Al «Malvat», se’l coneix com Satanàs. És un esperit invisible que es va rebel·lar contra Déu (Joan 8:44; Apocalipsi 12:9). Més tard, uns altres àngels es van unir a Satanàs. A aquests se’ls anomena dimonis. Aquests esperits malvats utilitzen el seu poder per enganyar les persones i apartar-les del Creador. Influeixen en moltes persones perquè facin coses dolentes (Salm 106:35-38; 1 Timoteu 4:1). A Satanàs i els dimonis els agrada fer mal i causar patiment.
De vegades, el patiment ens el provoquem nosaltres mateixos
«El que un sembra, és el que recollirà.» (GÀLATES 6:7)
Tots patim perquè hem heretat el pecat i Satanàs influeix en el món que ens envolta. Però de vegades, nosaltres mateixos som els que ens provoquem el patiment. Això passa quan fem coses dolentes o prenem males decisions, que sovint fan que «recollim» o patim males conseqüències. D’altra banda, quan fem coses bones, «recollim» bons resultats. Per exemple, si un pare de família és honrat, treballador i estima la seva família, recollirà moltes coses bones i els farà feliços. En canvi, si juga per diners, beu massa o és un gandul, pot portar a la pobresa a la seva família o a ell mateix. Per això, el més savi és escoltar el nostre Creador, ja que ell vol que recollim moltes coses bones, com ara «molta pau» (Salm 119:165).
Vivim «als últims dies»
«Als últims dies [...] les persones seran egoistes, estimaran els diners, [...] desobeiran els seus pares, [...] no tindran autocontrol, seran cruels, enemigues del bé.» (2 TIMOTEU 3:1-5)
Moltes persones es comporten tal com van predir aquestes paraules. El seu comportament fa encara més evident que vivim «als últims dies» d’aquest món. Les Escriptures també van predir que els nostres dies estarien marcats per les guerres, la fam, grans terratrèmols i malalties (Mateu 24:3, 7, 8; Lluc 21:10, 11). Totes aquestes coses provoquen molt de patiment i mort.