Què saps del peix pallasso?

POCS peixos ens criden tant l’atenció com el peix pallasso. Com és això? Potser té a veure amb els seus colors llampants, que ens poden recordar un pallasso del circ. O potser ens sorprèn que esculli viure entre els perillosos tentacles d’una anemone. Per això en alguns idiomes també se l’anomena peix anemone.

Igual que molts actors de Hollywood, els peixos pallasso no fan escarafalls de les fotografies. Les persones que fan submarinisme o esnòrquel se’ls solen trobar al voltant de la seva anemone, i s’han adonat que no són gens vergonyosos, ja que fins i tot sembla que «posin» per a la càmera.

Però el més extraordinari de tot és el seu arriscat estil de vida. I és que viuen entre tentacles verinosos. Seria com si nosaltres construíssim la nostra casa damunt d’un cau de serps. Amb tot, el peix pallasso i la seva anemone són inseparables. Què fa possible aquesta relació tan estranya?

NO PUC VIURE SENSE TU

Com tots els bons amics, el peix pallasso i l’anemone tenen una relació de donar i rebre. Al peix pallasso no només li convé estar a prop de l’anemone, sinó que li’n va la vida. De fet, els biòlegs marins han confirmat que el peix pallasso no pot viure separat de l’anemone perquè no és bon nedador i, sense ella, estaria a mercè dels afamats depredadors. Però, gràcies a aquesta «base d’operacions» que el protegeix de l’amenaça dels seus enemics, pot arribar a viure uns deu anys.

L’anemone es converteix en la seva llar, en el lloc més segur per posar els ous. Una vegada els ha posat, els dos pares es queden sempre a prop per cuidar-los i vigilar-los. Més tard, quan neixin els petits, es podrà veure la família sencera nedant feliçment al voltant de la mateixa anemone.

I l’anemone? També treu profit d’aquesta relació? És clar. El peix pallasso és el seu guardaespatlles, ja que espanta els peixos papallona, els quals s’alimenten dels tentacles de l’anemone. Els investigadors han descobert que, com a mínim, hi ha una espècie d’anemone que no pot viure sense el peix pallasso. Quan van separar el peix pallasso d’aquest tipus d’anemone, aquesta va desaparèixer per complet en vint-i-quatre hores, probablement perquè el peix papallona se la va cruspir.

Sembla que el peix pallasso també li dóna energia a la seva amfitriona, perquè excreta amoni, el qual estimula el creixement de l’anemone. I com que neda entremig dels tentacles, fa que hi circuli aigua rica en oxigen.

NEDA PER ON ELS ALTRES NO S’ATREVEIXEN

El peix pallasso té la protecció a flor de pell. Gràcies a una mucositat que li recobreix tot el cos, sembla que l’anemone l’acaba considerant un dels seus. És com un abric que el protegeix del verí. Tal com va dir un biòleg marí, el peix pallasso és «un peix amb pell d’anemone».

Segons alguns estudis, sembla que quan el peix pallasso escull una nova amfitriona, primer ha de passar per un procés d’adaptació. S’ha observat que quan el peix s’apropa a l’anemone per primera vegada, la toca de manera intermitent durant unes quantes hores. Pel que sembla, aquesta presa de contacte permet al peix pallasso modificar la seva mucosa per protegir-se del verí específic d’aquella anemone. És possible que durant aquest procés el peixet surti una mica malparat, però després d’això, els dos es faran inseparables.

La relació que hi ha entre aquestes dues espècies tan diferents ens ensenya una gran lliçó sobre el treball en equip. Quan persones de diferents cultures i antecedents s’embarquen en un projecte comú, poden obtenir molt bons resultats si comparteixen els seus recursos. Igual que el peix pallasso, quan treballem en equip, potser tardem un temps per adaptar-nos els uns als altres, però no hi ha dubte que l’esforç val la pena.