Què té d’especial la Bíblia?

• La Bíblia ha sobreviscut a atacs despietats de persones al poder. Per exemple, durant l’edat mitjana, en alguns països «cristians» com Espanya, «ningú no podia posseir llibres sagrats in romancio [llengua comuna], i aquell qui [...] en tingués algun exemplar, havia de [...] fer-lo cremar, i així s’alliberava de la sospita d’heretgia» (L’Església catalana de la Il·lustració e la Renaixença). De fet, alguns van ser assassinats per traduir la Bíblia a les llengües comunes o per promoure’n l’estudi.

• Malgrat tenir molts opositors, la Bíblia és el llibre més distribuït de la història. Se n’han imprès, completament o en part, uns cinc mil milions d’exemplars en més de 2.800 idiomes. Això la diferencia d’altres llibres de filosofia o ciència, els quals tenen una distribució limitada i queden antiquats en poc temps.

• La Bíblia ha influenciat i ha contribuït a preservar alguns dels idiomes als quals s’ha traduït. La traducció de Martí Luter va tenir un gran impacte en l’alemany. De la primera edició de la Bíblia del rei Jaume s’ha dit que és «probablement el llibre més influent que s’ha publicat mai» en anglès. L’erudit Raymond Foulché-Delbosc va dir que la Bíblia és «un dels textos més importants [...] per a la coneixença de la [llengua catalana]».

• La Bíblia «ha afectat notablement la cultura d’occident, influenciant no només les creences i pràctiques religioses, sinó també l’art, la literatura, les lleis, la política i altres camps massa extensos per esmentar-los» (The Oxford Encyclopedia of the Books of the Bible).

Aquests són només alguns exemples que fan de la Bíblia un llibre especial, però per què és tan coneguda? Com és que moltes persones han arriscat les seves vides per protegir-la? Algunes de les raons són les següents: la Bíblia conté guia moral i espiritual d’una saviesa excepcional; ens ajuda a entendre la causa del patiment i dels conflictes humans i, encara més, promet que aquests problemes s’acabaran i explica de quina manera succeirà.

Proporciona guia moral i espiritual

No hi ha dubte que l’educació és important. Amb tot, un article editorial del diari canadenc Ottawa Citizen reconeix que els títols acadèmics «no garanteixen una intel·ligència moral». Malauradament, moltes persones amb estudis superiors, inclosos empresaris i polítics, enganyen, estafen i roben, contribuint d’aquesta manera a «una greu crisi de confiança», segons un estudi mundial que publica l’agència de relacions públiques Edelman.

La Bíblia dóna importància a l’educació moral i espiritual. Explica com «una vida justa i recta, una vida honrada, encamina a la felicitat» (Proverbis 2:9, BCI). Com a exemple, parlarem del cas d’un home de 23 anys a qui anomenarem Filip. Mentre es trobava a una presó de Polònia, va començar a estudiar la Bíblia i a valorar els bons consells que hi llegia. «Ara entenc el que significa honorar el teu pare i la teva mare», va escriure. «He après a controlar les meves emocions, especialment els rampells d’ira» (Efesis 4:31; 6:2.)

Un principi que en Filip va posar en pràctica va ser el de Proverbis 19:11: «El seny d’un home refrena la seva ira: i és el seu honor de passar per alt la transgressió». Ara, quan en Filip s’enfronta a una situació que el posa a prova, intenta analitzar-la amb tranquil·litat i aplicar els principis bíblics adients. Ell mateix reconeix: «He vist que la Bíblia és la millor guia».

La Maria, una testimoni de Jehovà, es va trobar en mig d’un rebombori causat per una dona que l’insultava públicament. En comptes de tornar-s’hi, la Maria va mantenir la calma i va continuar caminant. La dona es va sentir tan malament pel que havia fet que es va intentar posar en contacte amb els Testimonis. Al cap d’un mes, quan va tornar a veure la Maria, la va abraçar i es va disculpar. Havia arribat a la conclusió que la calma i l’autocontrol de la Maria reflectien les seves creences religioses. Com a resultat, tant ella com cinc membres de la seva família van decidir estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà.

Jesucrist va dir que la saviesa queda demostrada pels resultats (Mateu 11:19). Això és una prova que els principis bíblics són pràctics, ja que treuen el millor de nosaltres. Donen «seny als ignorants», «omplen el cor de goig» i «il·luminen els ulls» amb guia moral i espiritual (Salm 19:8, 9 MM [19:7, 8 en altres bíblies]).

Explica la causa del patiment i el conflicte humà

Quan els investigadors estudien la causa d’una epidèmia, intenten esbrinar quins factors la van provocar. Seguir aquest procediment també ens pot ajudar a entendre la «plaga» del patiment i el conflicte humà, i la Bíblia torna a ser una font de gran ajuda, ja que documenta l’inici de la història de la humanitat, el punt de partida de tots els nostres problemes.

El llibre de Gènesi explica que el sofriment humà va començar quan la primera parella es va rebel·lar contra Déu. Entre altres coses, van voler decidir el que era correcte i incorrecte, dret que només tenia el Creador (Gènesi 3:1-7). Tristament, avui dia les persones continuen mostrant aquesta actitud egoista. Com a conseqüència, dins la història humana no hi ha rastre de llibertat ni felicitat, sinó de conflicte, tirania i d’una crisi moral i espiritual (Eclesiastès 8:9). Amb raó la Bíblia diu: «L’home no té el poder [...] de dirigir els seus passos» (Jeremies 10:23). Afortunadament, aquest experiment fatal d’independència moral que la humanitat té entre mans és a punt d’acabar.

Dóna esperança

La Bíblia ens assegura que Déu estima aquells qui respecten la seva autoritat i els seus principis i, per tant, no permetrà que la maldat i el sofriment existeixin per sempre. Els malvats patiran les conseqüències dels seus actes (Proverbis 1:30, 31). D’altra banda, «els humils heretaran la terra, i gaudiran de molta pau» (Salm 37:11).

Déu exercirà el seu dret a governar i complirà el seu propòsit d’aconseguir pau a la Terra mitjançant un govern mundial, el «regne de Déu» (Lluc 4:43). Jesús va deixar clar que aquest govern tindria influència sobre la Terra quan va dir al parenostre: «Vingui el teu regne. Sigui feta la teva voluntat [...] sobre la terra» (Mateu 6:10).

Els súbdits del Regne de Déu faran la Seva voluntat i reconeixeran que només Ell té dret a governar, i no pas cap humà. La corrupció, la cobdícia, les diferències socials, el racisme i la guerra s’hauran acabat. Només existirà un món, un govern i una unitat de valors morals i espirituals (Apocalipsi 11:15).

La clau per poder viure en aquest món nou és el coneixement. 1 Timoteu 2:3, 4 (BCI) diu que Déu «vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat». Aquesta veritat inclou ensenyaments de la Bíblia que formaran part de les lleis i principis del Regne, alguns dels quals va ensenyar Jesús al Sermó de la Muntanya (Mateu, capítols 5-7). Llegeix aquests tres capítols i imagina com serà la vida quan tothom posi en pràctica el que Jesús va ensenyar.

Així, doncs, no ens hauria de sorprendre que la Bíblia sigui el llibre més distribuït de la història. Les ensenyances que hi trobem porten el segell del seu Autor diví. A més, la seva distribució posa de manifest que Déu vol que tothom, independentment del seu lloc d’origen o l’idioma que parli, el conegui i pugui ser feliç en aquest món nou (Fets [Actes] 10:34, 35).