CÀNTIC DELS CÀNTICS
1 El càntic dels càntics,* de Salomó:+
2 «Que ell em besi amb els petons de la seva boca.
Les teves mostres d’amor són millors que el vi.+
3 El perfum dels teus olis és agradable.+
El teu nom és com un oli aromàtic que es vessa.+
És per això que les joves t’estimen.
4 Porta’m amb tu.* Correm!
Perquè el rei m’ha fet entrar a les seves habitacions.
Estiguem contents i alegrem-nos junts.
Parlem de* les teves expressions d’amor, que són millors que el vi.
Amb raó elles* t’estimen.
5 Estic morena* però soc bonica, oh filles de Jerusalem,
com les tendes de Quedar,+ com les teles de les tendes+ de Salomó.
6 No us quedeu mirant-me perquè estic morena,
perquè el sol ha fixat la seva mirada en mi.
Els fills de la meva mare es van enfadar amb mi;
em van posar a cuidar les vinyes,
però la meva pròpia vinya no he cuidat.
Per què hauria de ser com una dona coberta amb un vel*
entre els ramats dels teus companys?»
8 «Si no ho saps, oh la més bonica de les dones,
segueix el rastre dels ramats
i pastura els teus cabrits vora les tendes dels pastors.»
9 «Ets com una* euga entre els carros del faraó, estimada meva.+
10 Precioses són les teves galtes adornades amb joies*
i preciós és el teu coll amb collarets.
11 Et farem adorns* d’or
decorats amb plata.»
13 El meu estimat és per a mi com una bosseta aromàtica de mirra+
que passa la nit entre els meus pits.
15 «Que n’ets, de bonica, estimada meva!
Que n’ets, de bonica! Els teus ulls són com els d’un colom.»+
16 «Que n’ets, d’atractiu, estimat meu! Ets encantador!+
La vegetació verda és el nostre llit.
17 Els cedres són les bigues de casa nostra,*
i els ginebres, els travessers del nostre sostre.
2 «Com un lliri entre els cards,
així és la meva estimada entre les joves.»
3 «Com un pomer entre els arbres del bosc,
així és el meu estimat entre els joves.
Desitjo apassionadament seure sota la seva ombra,
i el seu fruit m’és dolç al paladar.
4 Em va portar a la sala de banquets,*
i va alçar sobre mi l’estendard del seu amor.
6 Ell té el braç esquerre sota el meu cap,
i amb el braç dret m’abraça.+
7 Oh filles de Jerusalem, us faig jurar
per les gaseles+ i les cérvoles del camp
que no intenteu despertar o provocar amor dins meu si no sorgeix per si sol.+
8 És la veu del meu estimat!
Mireu-lo! Ja ve escalant les muntanyes,
saltant pels turons.
9 El meu estimat és com una gasela, com un cervatell.+
10 El meu estimat parla i em diu:
“Aixeca’t, estimada meva,
bonica meva, vine amb mi.
11 Mira! L’hivern* ja ha passat.
Les pluges s’han acabat i se n’han anat.
12 Les flors han aparegut al camp,+
el temps de la poda ha arribat,+
i el cant de la tórtora se sent a la nostra terra.+
13 A la figuera, maduren els primers fruits;+
les vinyes estan en flor i desprenen la seva fragància.
Aixeca’t, estimada meva, i vine.
Bonica meva, vine amb mi.
14 Oh coloma meva, surt de les escletxes de la roca,+
dels forats dels penya-segats;
deixa’m veure’t i escoltar la teva veu,+
perquè la teva veu és dolça i la teva aparença és bonica.”»+
15 «Atrapeu les guineus,
les guineus petitones que fan malbé les vinyes,
perquè les nostres vinyes estan en flor.»
16 «El meu estimat és meu i jo soc seva.+
Ell pastura el ramat+ entre els lliris.+
17 Abans que bufi la brisa* i que fugin les ombres,
torna ràpid, oh estimat meu,
com la gasela+ o el cervatell+ sobre les muntanyes que ens separen.*
3 En el meu llit, durant les nits,
he buscat l’home que estimo.+
L’he buscat, però no l’he trobat.+
2 M’aixecaré i recorreré la ciutat.
Pels carrers i per les places
buscaré l’home que estimo.
L’he buscat, però no l’he trobat.
3 M’han trobat els vigilants que fan la ronda per la ciutat.+
“Heu vist l’home que estimo?”
4 Just després d’haver-los deixat enrere,
he trobat l’home que estimo.
M’he agafat a ell i no l’he deixat anar
fins que l’he portat a casa de la meva mare,+
a l’habitació de la dona que em va concebre.
5 Oh filles de Jerusalem, us faig jurar
per les gaseles i les cérvoles del camp
que no intenteu despertar o provocar amor dins meu si no sorgeix per si sol.»+
6 «Què és això que puja del desert com columnes de fum,
perfumat amb mirra i olíban,
amb totes les pols aromàtiques d’un mercader?»+
7 «Mireu! És la llitera* de Salomó!
L’envolten 60 homes valents,
escollits d’entre els homes valents d’Israel,+
8 tots ells armats amb una espasa,
tots entrenats per a la guerra,
cada un amb la seva espasa a la cintura
per protegir-lo dels perills de la nit.»
9 «És la llitera reial del rei Salomó,
que ell es va fer amb fusta del Líban.+
10 Ell n’ha fet les columnes de plata,
i els suports, d’or.
El seient és de llana porpra,
i l’interior va ser decorat amb amor
per les filles de Jerusalem.»
11 «Sortiu, oh filles de Sió,
contempleu el rei Salomó
amb la corona nupcial* que li va fer la seva mare+
el dia del seu casament,
el dia de l’alegria del seu cor.»
4 «Que n’ets, de bonica, estimada meva!
Que n’ets, de bonica!
Els teus ulls, darrere del teu vel, són com els d’un colom.
El teu cabell és com un ramat de cabres
que baixen per les muntanyes de Galaad.+
2 Les teves dents són com un ramat d’ovelles acabades d’esquilar
que surten de l’aigua després de ser rentades.
Totes han tingut bessons,
i cap d’elles ha perdut la seva cria.
3 Els teus llavis són com un fil de color escarlata,
i les teves paraules són encisadores.
Les teves galtes són com dues meitats de magrana
darrere del teu vel.
4 El teu coll+ és com la torre de David,+
construïda amb fileres de pedra,
on hi ha penjats mil escuts,
tots els escuts rodons dels guerrers valents.+
5 Els teus pits són com dues cries de gasela,
els bessons d’una gasela,+
que mengen entre els lliris.»
6 «Abans que bufi la brisa* i que fugin les ombres,
aniré a la muntanya de la mirra
i al turó de l’olíban.»+
8 Vine amb mi des del Líban, núvia meva,
vine amb mi des del Líban.+
Baixa del cim de l’Amanà,*
del cim del Senir, el cim de l’Hermon,+
dels caus dels lleons, de les muntanyes dels lleopards.
9 M’has robat el cor,+ germana meva, núvia meva,
m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls,
amb un sol penjoll del teu collaret.
10 Que en són, de boniques, les teves mostres d’amor,+ germana meva, núvia meva!
Les teves mostres d’amor són molt millors que el vi,+
i la fragància del teu perfum, que totes les espècies!+
11 Els teus llavis, núvia meva, gotegen mel pura.*+
Hi ha mel i llet sota la teva llengua,+
i la fragància de la teva roba és com la fragància del Líban.
12 Germana meva, núvia meva, ets com un jardí tancat,
un jardí tancat, una font segellada.
13 Els teus brots són* un paradís* de magranes
amb els fruits més exquisits, amb henna i nards,*
14 nard+ i safrà, canya aromàtica+ i canyella,+
amb tot tipus d’arbres d’olíban, i també mirra i àloes,*+
junt amb els millors perfums.+
15 Ets una font de jardí, un pou d’aigua dolça,
rierols que brollen del Líban.+
16 Desperta, oh vent del nord;
entra, oh vent del sud.
Bufeu suaument* sobre el meu jardí
perquè la seva fragància s’escampi.»
«Que el meu estimat entri al seu jardí
i mengi dels seus fruits més exquisits.»
5 «He entrat al meu jardí,+
oh germana meva, núvia meva.
He collit la meva mirra i les meves espècies aromàtiques.+
He menjat la meva bresca i la meva mel.
He begut el meu vi i la meva llet.»+
«Mengeu, estimats amics!
Beveu i embriagueu-vos amb mostres d’amor!»+
2 «Jo dormia, però el meu cor estava despert.+
Vaig sentir com el meu estimat trucava.
“Obre’m, oh germana meva, estimada meva,
coloma meva, que no tens cap defecte!
Perquè el meu cap està xop per la rosada,
i els meus cabells, per la humitat de la nit.”+
3 M’he tret la roba.
Me l’he de tornar a posar?
M’he rentat els peus.
Me’ls he de tornar a embrutar?
4 El meu estimat va retirar la mà del forat de la porta
i el meu cor va bategar amb força per ell.
5 Em vaig aixecar per obrir al meu estimat.
Les meves mans regalimaven mirra,
i els meus dits gotejaven mirra líquida,
sobre l’agafador del forrellat.
6 Vaig obrir al meu estimat,
però el meu estimat ja no hi era, havia marxat.
Quan se’n va anar, em va envair la desesperació.*
El vaig buscar, però no el vaig trobar.+
El vaig cridar, però no em va respondre.
7 Els vigilants que feien la ronda per la ciutat em van trobar.
Em van colpejar i em van ferir.
Els vigilants de les muralles em van prendre el xal.*
8 Oh filles de Jerusalem, us faig jurar que,
si trobeu el meu estimat,
li direu que estic malalta d’amor.»
9 «En què supera el teu estimat a tots els altres,
oh la més bonica de les dones?
En què supera el teu estimat a tots els altres
perquè ens hagis de fer jurar això?»
10 «El meu estimat és atractiu i de pell rosada,
sobresurt entre deu mil.
11 El seu cap és d’or, de l’or més fi.
Els seus cabells són com fulles de palmera que ondegen,*
tan negres com un corb.
12 Els seus ulls són com coloms vora els rierols,
que es banyen en llet,
que reposen al costat d’un estany ben ple.*
13 Les seves galtes són com un jardí d’espècies,+
un bancal de plantes aromàtiques.
Els seus llavis són lliris que gotegen mirra líquida.+
14 Les seves mans són cilindres d’or adornats amb crisòlit.
El seu abdomen és marfil polit cobert de safirs.
15 Les seves cames són columnes de marbre sobre bases d’or fi.
El seu aspecte és com el Líban, majestuós com els cedres.+
16 La seva boca és l’essència de la dolcesa,
i tot ell és desitjable.+
Aquest és el meu estimat, aquest és el meu amor, oh filles de Jerusalem.»
6 «On ha anat el teu estimat,
oh la més bonica de les dones?
Quin camí ha agafat el teu estimat?
Anirem amb tu a buscar-lo.»
2 «El meu estimat ha baixat al seu jardí,
on hi ha plantades les espècies,
per pasturar el ramat entre els jardins
i per collir lliris.+
3 Jo soc del meu estimat
i el meu estimat és meu.+
Ell pastura el ramat entre els lliris.»+
4 «Ets tan bonica com Tirsà,*+ estimada meva,+
tan encisadora com Jerusalem,+
tan imponent com exèrcits al voltant dels seus estendards.+
5 Aparta de mi els teus ulls,+
que em captiven.
El teu cabell és com un ramat de cabres
que baixen pels vessants de Galaad.+
6 Les teves dents són com un ramat d’ovelles
que surten de l’aigua després de ser rentades.
Totes han tingut bessons,
i cap d’elles ha perdut la seva cria.
7 Les teves galtes són com dues meitats de magrana
darrere del teu vel.
8 Hi poden haver 60 reines,
80 concubines
i tantes noies joves que no es poden ni comptar,+
9 però només una és la meva coloma,+ la meva coloma sense defectes.
Ella és l’única per a la seva mare,
la preferida* de qui la va donar a llum.
Les joves la veuen i l’anomenen feliç;
la veuen reines i concubines, i l’alaben.
10 “Qui és aquesta que brilla* com l’aurora,
tan bonica com la lluna plena,
tan pura com la llum del sol,
tan imponent com exèrcits al voltant dels seus estendards?”»+
11 «Vaig baixar al jardí de les nogueres+
per veure els primers brots de la vall,
per veure si el cep havia brotat
i si els magraners havien florit.
13 «Torna, torna, oh sulamita!
Torna, torna,
que et volem contemplar!»
«Per què mireu la sulamita?»+
«Ella és com la dansa de dues tropes!»*
7 «Que bonics són els teus peus amb sandàlies,
oh noia noble!
Les corbes de les teves cuixes són com adorns,
com l’obra de les mans d’un artesà.
2 El teu melic és un bol rodó;
que no li falti mai el vi barrejat.
El teu ventre és un munt de blat
envoltat de lliris.
3 Els teus pits són com dues cries de gasela,
els bessons d’una gasela.+
4 El teu coll+ és com una torre de marfil.+
El teu nas és com la torre del Líban,
que mira cap a Damasc.
El rei se sent fascinat per* la teva cabellera al vent.
6 Oh estimada, que n’ets, de bonica i agradable!
Superes qualsevol altra delícia!
7 La teva estatura és com la d’una palmera,
i els teus pits són com raïms de dàtils.+
8 He dit: “M’enfilaré a la palmera
per agafar-ne els fruits.”
Que els teus pits siguin com raïms de vinya,
el teu alè, com l’aroma de les pomes,
9 i la teva boca, com el millor vi.»
«Que baixi suaument per al meu estimat,
que llisqui dolçament pels llavis dels que s’adormen.
10 Jo soc del meu estimat,+
i ell em desitja a mi.
11 Vine, oh estimat meu,
sortim al camp.
Quedem-nos entre els arbustos d’henna.+
12 Aixequem-nos d’hora i anem a les vinyes
per veure si els ceps han brotat,
si les flors s’han obert,+
si els magraners han florit.+
Allà t’expressaré el meu amor.+
13 Les mandràgores+ desprenen la seva fragància;
a les nostres portes hi ha tot tipus de fruits exquisits.+
Tant els fruits frescos com els secs,*
oh estimat meu, els he reservat per a tu.
8 Tant de bo fossis com el meu germà,
alletat als pits de la meva mare!
Llavors, si et trobés a fora, et faria un petó+
i ningú em menysprearia.
Et donaria a beure vi amb espècies,
el suc fresc de magranes.
3 Ell tindria el braç esquerre sota el meu cap,
i amb el braç dret m’abraçaria.+
4 Oh filles de Jerusalem, us faig jurar
que no intenteu despertar o provocar amor dins meu si no sorgeix per si sol.»+
5 «Qui és aquesta que arriba del desert,
recolzada en el seu estimat?»
«Sota el pomer t’he despertat.
Allà la teva mare et va donar a llum,
allà et va donar a llum amb dolors de part.
6 Posa’m com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l’amor és tan fort com la mort,+
Les seves flames són un foc ardent, la flama de Jah.*+
Si un home ofereix totes les riqueses de casa seva a canvi d’amor,
aquestes seran completament menyspreades.»*
8 «Tenim una germana petita+
que encara no té pits.
Què farem per la nostra germana
el dia que la demanin en matrimoni?»
9 «Si ella és una muralla,
construirem damunt d’ella un merlet de plata,
però si és una porta,
la taparem amb un tauló de cedre.»
10 «Jo soc una muralla,
i els meus pits són com torres.
Per això, als seus ulls he arribat a ser
com algú que ha trobat la pau.
11 Salomó tenia una vinya+ a Baal-Hamon.
La va confiar a uns agricultors,*
i cadascun d’ells li donava mil peces de plata pel seu fruit.
12 Les mil peces de plata* són per a tu, oh Salomó,
i dues-centes són per als que cuiden la vinya.
Però jo tinc la meva pròpia vinya, que és només per a mi.»
13 «Oh tu, que vius als jardins,+
els companys estan atents a la teva veu.
Deixa’m sentir-la a mi també.»+
14 «Afanya’t, estimat meu,
corre ràpid com una gasela,+
com un cervatell,
per les muntanyes de plantes aromàtiques.»
O «La més bonica de les cançons».
Lit. «Atrau-me darrere teu».
O «Alabem».
És a dir, les joves.
Lit. «negra».
O «amor de la meva ànima».
O «vel de dol».
O «la meva».
O potser «entre les trenes».
O «adorns circulars».
Lit. «espicanard».
O «de la nostra magnífica casa».
Lit. «al celler».
O «per les gelosies».
O «La temporada de pluges».
Lit. «respiri el dia».
O potser «muntanyes partides». O «muntanyes de Bèter».
Un seient cobert que s’utilitzava per transportar persones importants.
O «corona de flors».
Lit. «respiri el dia».
O «Antilíban».
O «mel de la bresca».
O potser «La teva pell és».
O «jardí».
O «espicanards».
Fa referència a una espècie d’arbres que produeixen una substància aromàtica.
Lit. «Respireu».
O potser «Quan ell va parlar, la meva ànima em va deixar».
O «vel».
O potser «com raïms de dàtils».
O potser «al marge de la font».
O «Ciutat Agradable».
Lit. «pura».
Lit. «mira cap avall».
O «poble ben disposat».
O «dansa de Mahanaim».
O «és presoner de».
Lit. «vells».
O «exclusiva».
O «el Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.
O potser «ell serà completament menyspreat».
O «cuidadors».
Lit. «Les mil».