ECLESIASTÈS

1 Les paraules del congregador,*+ el fill de David, el rei a Jerusalem.+

 2 «La vanitat més gran!»,* diu el congregador.

«La vanitat més gran! Tot és en va!»+

 6 El vent va cap al sud i gira cap al nord.

Dona voltes i més voltes sense deixar de girar; el vent no para de donar voltes.

 7 Tots els rius* van a parar al mar, però el mar no s’omple.+

Els rius tornen al lloc d’on han sortit per fluir de nou.+

No hi ha res de nou sota el sol.+

10 Hi ha alguna cosa de la qual es pugui dir: «Mira, això és nou»?

12 Jo, el congregador, he sigut rei d’Israel, a Jerusalem.+ 13 Em vaig dedicar* a estudiar i a investigar amb saviesa+ tot el que s’ha fet sota el cel:+ les activitats frustrants que Déu ha donat als fills dels homes i que els mantenen ocupats.

16 Llavors vaig dir en el meu cor: «He adquirit una gran saviesa, més que tots els que han estat abans que jo a Jerusalem.+ El meu cor ha obtingut molta saviesa i coneixement.»+ 17 Em vaig dedicar a conèixer la saviesa, a conèixer la bogeria* i a conèixer la ximpleria,+ i això també és com perseguir el vent.

18 Perquè tenir molta saviesa porta molta frustració.

Per tant, qui augmenta el seu coneixement augmenta el seu dolor.+

2 Llavors vaig dir en el meu cor: «Provaré els plaers* i veuré què en trec de bo.» Però em vaig adonar que això també era en va.

3 Vaig decidir descobrir el plaer que aporta el vi,+ però conservant sempre la meva saviesa. Fins i tot em vaig entregar a la ximpleria. Volia esbrinar què era el millor que podien fer les persones durant els pocs dies de vida que tenen sota el cel. 4 Vaig dur a terme grans obres.+ Em vaig edificar cases+ i vaig plantar les meves pròpies vinyes.+ 5 Em vaig fer jardins i parcs, i hi vaig plantar tot tipus d’arbres fruiters. 6 Em vaig construir basses d’aigua per regar una plantació* d’arbres joves. 7 Vaig adquirir servidors i servidores,+ i també vaig tenir servidors que van néixer a casa meva.* A més, vaig adquirir molts ramats, tant d’ovelles com de vaques,+ molts més que tots els que m’havien precedit a Jerusalem. 8 Vaig aplegar plata i or,+ els tresors* de reis i de províncies.+ Em vaig proveir de cantors i cantores. També vaig tenir allò que produeix gran plaer als fills dels homes: una dona, sí, moltes dones.* 9 Vaig arribar a ser gran i vaig superar tots els que havien estat a Jerusalem abans que jo.+ I la meva saviesa va continuar amb mi.

10 No em vaig privar de res del que desitjava.*+ No li vaig negar al meu cor cap tipus de plaer. El meu cor estava alegre a causa de tot el meu treball dur, i aquesta va ser la meva recompensa* per tot el meu treball dur.+ 11 Però quan vaig reflexionar en totes les obres que les meves mans havien fet i en tot el treball dur que havia realitzat amb tant d’esforç,+ vaig veure que tot era en va, era com perseguir el vent.+ No hi havia res sota el sol que tingués realment valor.*+

12 Aleshores vaig dirigir la meva atenció a la saviesa, la bogeria i la ximpleria.+ (Perquè, què pot fer l’home que vingui després del rei? Només el que ja s’ha fet.) 13 I vaig veure que la saviesa té més avantatges que la ximpleria,+ tal com la llum té més avantatges que la foscor.

14 El savi té els ulls ben oberts,*+ però l’estúpid camina a les fosques.+ Ara bé, també m’he adonat que tots dos tenen el mateix final.+ 15 Llavors vaig dir en el meu cor: «El que li passa a l’estúpid també em passarà a mi.»+ Així doncs, què n’he tret de ser massa savi? I vaig dir en el meu cor: «Això també és en va.» 16 Perquè ni el savi ni l’estúpid seran recordats per sempre.+ En els dies futurs, tots seran oblidats. I, com morirà el savi? Igual que l’estúpid.+

17 Així que vaig arribar a odiar la vida,+ perquè tot el que es feia sota el sol em semblava angoixant; tot era en va,+ era com perseguir el vent.+ 18 Vaig arribar a odiar tot el que havia aconseguit treballant de valent sota el sol,+ perquè ho hauré de deixar per a l’home que vingui després de mi.+ 19 I, qui sap si serà savi o ximple?+ Sigui com sigui, ell controlarà totes les coses que he obtingut sota el sol amb gran esforç i saviesa. Això també és en va. 20 Llavors el meu cor es va començar a desesperar per tot el treball dur que havia realitzat amb tant d’esforç sota el sol. 21 Perquè, encara que algú treballi de valent guiat per la saviesa, pel coneixement i per l’habilitat, haurà de donar tot el que té* a algú que no ha treballat per aconseguir-ho.+ Això també és en va i una terrible desgràcia.

22 Què en treu l’home de tot el seu treball dur i de l’ambició que l’empeny a* treballar de valent sota el sol?+ 23 Perquè durant tots els seus dies, el seu treball li causa dolor i frustració,+ i el seu cor no descansa ni tan sols de nit.+ Això també és en va.

24 No hi ha res millor per a l’home que menjar, beure i gaudir del seu treball dur.+ M’he adonat que això també ve de part* del Déu verdader.+ 25 Al capdavall, qui menja i beu millor que jo?+

26 Déu dona saviesa, coneixement i felicitat a l’home que el complau.+ Però al pecador li dona la feina de recollir i acumular béns simplement per donar-los a aquell que complau el Déu verdader.+ Això també és en va, és com perseguir el vent.

9 Què en treu el treballador de tot el seu esforç?+ 10 He vist les activitats que Déu ha donat als fills dels homes per mantenir-los ocupats. 11 Ell ho ha fet tot bonic* en el seu temps.+ Fins i tot ha posat l’eternitat en el cor d’ells. Tot i així, els humans mai entendran totalment* les obres que el Déu verdader ha fet.

12 He arribat a la conclusió que no hi ha res millor per a ells que alegrar-se i fer el bé durant la seva vida,+ 13 i també que tothom mengi, begui i gaudeixi de tot el seu treball dur. Això és un regal de Déu.+

14 He après que tot el que fa el Déu verdader dura per sempre. No s’hi pot afegir res ni se’n pot treure res. El Déu verdader ho ha fet així perquè les persones el temin.+

15 El que està passant ja ha passat abans, i el que existirà ja ha existit.+ Però el Déu verdader busca el que ha sigut perseguit.*

16 A més, he vist això sota el sol: que en el lloc de la justícia hi havia maldat, i en el lloc de la rectitud hi havia maldat.+ 17 Així que vaig dir en el meu cor: «El Déu verdader jutjarà tant els justos com els malvats,+ perquè hi ha un temps per a cada activitat i per a cada acció.»

18 I també vaig dir en el meu cor: «El Déu verdader posarà a prova els fills dels homes i els farà veure que són com els animals.» 19 Perquè hi ha un final per als humans i un final per als animals. Tots tenen el mateix final.+ Igual que uns moren, els altres també moren, i tots tenen el mateix esperit.+ Per tant, l’home no és superior als animals, perquè tot és en va. 20 Tots van al mateix lloc.+ Tots surten de la pols+ i tots tornen a la pols.+ 21 En realitat, qui sap si l’esperit dels humans puja cap amunt i l’esperit dels animals baixa cap a la terra?+ 22 I vaig veure que per a l’home no hi ha res millor que gaudir del seu treball,+ ja que aquesta és la seva recompensa.* Perquè, qui li pot fer veure el que passarà quan ell ja no hi sigui?+

4 Un cop més vaig dirigir la meva atenció a tots els abusos que es cometen sota el sol. Vaig veure les llàgrimes dels oprimits, i no hi havia ningú que els consolés.+ El poder estava en mans dels seus opressors, i no hi havia ningú que els consolés. 2 I vaig declarar feliços els que ja havien mort, i no pas els que encara vivien.+ 3 Però la situació dels que encara no han nascut,+ els que no han vist les coses doloroses que es fan sota el sol, és encara millor que la de tots ells.+

4 I he vist tot l’esforç* i tot el treball hàbil que prové de la rivalitat entre les persones.+ Això també és en va, és com perseguir el vent.

5 L’estúpid es queda amb els braços plegats mentre el seu cos es consumeix.*+

6 És millor un grapat de descans que dos grapats de treball dur i de perseguir el vent.+

7 Vaig dirigir la meva atenció a un altre exemple de vanitat sota el sol: 8 hi ha un home que està tot sol, que no té ningú que li faci companyia, ni cap fill ni cap germà, però treballa sense parar. Els seus ulls no en tenen mai prou, de riqueses.+ Però potser ni tan sols es pregunta: «Per qui treballo tant? I per qui em privo de tantes coses bones?»+ Això també és en va i una activitat frustrant.+

9 És millor ser dos que un de sol,+ perquè així obtenen un benefici més gran* pel seu treball dur. 10 Perquè si un d’ells cau, l’altre el pot ajudar a aixecar-se. Però, què li passarà al que cau si no hi ha ningú que l’ajudi?

11 Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen. Però, com es pot escalfar un de sol? 12 Qui està sol pot ser vençut, però si dos estan junts poden plantar cara a l’agressor. I una corda triple* no es trenca fàcilment.*

13 És millor un nen pobre però savi que no pas un rei vell però estúpid,+ que ja no té seny per acceptar consells.+ 14 Perquè ell* va sortir de la presó per convertir-se en rei,+ tot i que havia nascut pobre sota el regnat de l’altre rei.+ 15 Vaig pensar en tots els que estan vius i van d’aquí cap allà sota el sol. I també vaig pensar en com li va al jove successor que ocupa el lloc del seu predecessor. 16 Encara que hi ha moltíssima gent que li dona suport, els que vinguin després no estaran contents amb ell.+ Això també és en va, és com perseguir el vent.

5 Vigila els teus passos sempre que vagis a la casa del Déu verdader.+ És millor apropar-s’hi per escoltar+ que per fer un sacrifici com fan els estúpids,+ perquè ells no s’adonen que estan actuant malament.

2 No et precipitis a l’hora de parlar, ni deixis que el teu cor parli sense pensar davant del Déu verdader,+ perquè el Déu verdader és al cel, però tu ets a la terra. És per això que has de dir poques paraules.+ 3 Perquè els somnis són el resultat de tenir massa preocupacions,+ i la xerrameca de l’estúpid és el resultat de parlar massa.+ 4 Sempre que facis un vot a Déu, no triguis a complir-lo,+ perquè a ell no li agraden els insensats.+ El que prometis en un vot, compleix-ho.+ 5 Més val no fer cap vot que fer-ne un i no complir-lo.+ 6 No deixis que la teva boca et faci pecar,*+ ni diguis davant de l’àngel* que ha sigut un error.+ Per què has de fer que el Déu verdader s’indigni pel que has dit i hagi de destruir el treball de les teves mans?+ 7 Quan algú té massa preocupacions, somia;+ igualment, quan algú parla molt, diu paraules buides. Però tu, tem el Déu verdader.+

8 Si veus que a la teva província es comet algun abús contra els pobres i que es viola la justícia i la rectitud, no et sorprenguis.+ Perquè a aquest alt funcionari el vigila algú que és superior a ell, i per damunt d’ells n’hi ha d’altres que tenen una posició encara més elevada.

9 A més, el que produeix la terra es reparteix entre tots ells. Fins i tot el rei s’alimenta del que produeix el camp.+

10 Qui estima els diners* no en té mai prou, i qui estima les riqueses no tindrà prou amb els seus ingressos.+ Això també és en va.+

11 Quan augmenten les coses bones, també augmenten les persones que les consumeixen.+ I quin benefici en treu el propietari, a part de mirar-se-les?+

12 El treballador* té un son dolç, tant si menja molt com si menja poc, però el ric, de tant que té, no pot dormir.

13 He vist una terrible desgràcia sota el sol: que un propietari acumuli riqueses per perjudicar-se a si mateix. 14 Ell perd aquestes riqueses per culpa d’un mal negoci, i quan té un fill, es troba amb les mans buides.+

15 Igual que l’home surt nu del ventre de la seva mare, se n’anirà nu, tal com va venir.+ I no podrà emportar-se res per tot el seu treball dur.+

16 Això també és una terrible desgràcia: se n’anirà exactament com ha vingut. I què en treu la persona que treballa sense parar com si perseguís el vent?+ 17 A més, cada dia menja a les fosques, amb moltíssima frustració i amb malaltia i ràbia.+

18 Això és el que he vist: és bo i just que l’home mengi, begui i gaudeixi de tot el treball dur+ que fa amb tant d’esforç sota el sol durant els pocs dies de vida que el Déu verdader li ha donat, ja que aquesta és la seva recompensa.*+ 19 A més, quan el Déu verdader dona a un home riqueses i béns,+ i també la capacitat de gaudir-los, aquest ha d’acceptar la seva recompensa* i gaudir del seu treball dur. Això és un regal de Déu.+ 20 Perquè gairebé ni pensarà en la brevetat de la seva vida, ja que el Déu verdader el fa estar concentrat en l’alegria del seu cor.+

6 Hi ha una altra desgràcia que he vist sota el sol i és comuna entre els homes: 2 el Déu verdader dona a un home riqueses, béns i glòria, de manera que no li falta res del que desitja, però el Déu verdader no li permet gaudir-ho, sinó que permet que ho gaudeixi un estrany. Això és en va i un patiment terrible. 3 Un home pot tenir cent fills, viure molts anys i arribar a la vellesa. Però he de dir que, si no gaudeix de les coses bones que té abans d’acabar a la tomba, un nadó que neix mort està en millor situació que ell.+ 4 Perquè el nadó ha vingut en va i se n’ha anat enmig de la foscor, i el seu nom ha quedat embolicat en la foscor. 5 Encara que mai ha vist el sol ni ha conegut res, està en millor situació* que aquell home.+ 6 De què serveix viure mil anys dues vegades però no saber què és la felicitat? No acaba tothom al mateix lloc?+

7 L’home treballa de valent per omplir-se la boca,+ però el seu desig mai se satisfà. 8 Perquè, quin avantatge té el savi sobre l’estúpid?+ O de què serveix que el pobre sàpiga com fer front a la vida?* 9 És millor gaudir del que veuen els ulls que anar d’aquí cap allà perseguint el que un desitja. Això també és en va, és com perseguir el vent.

10 Tot el que existeix ja ha rebut un nom, i ja se sap què és l’home; ell no pot discutir* amb aquell que és més poderós que ell. 11 Com més parla algú, més paraules buides diu.* I de quin profit li seran a l’home aquestes paraules? 12 ¿Qui sap què li convé fer a l’home durant la seva vida, durant els pocs dies de la seva existència fugaç,* que se’n va com una ombra?+ Qui li pot dir el que passarà sota el sol quan ell ja no hi sigui?

7 Un bon nom* és millor que el bon oli,+ i el dia de la mort és millor que el dia del naixement. 2 És millor anar a una casa on hi ha dol que a una casa on hi ha festa,+ perquè la mort és la fi de tots els homes, i els vius han de reflexionar en això. 3 És millor l’angoixa que la rialla,+ perquè una cara trista millora el cor.+ 4 El cor del savi és a la casa on hi ha dol, però el cor de l’estúpid és a la casa on hi ha alegria.*+

5 És millor escoltar la reprensió d’un savi+ que escoltar els afalacs* dels ximples. 6 Perquè la rialla del ximple és com l’espetec de les espines que cremen sota l’olla.+ Això també és en va. 7 Però l’opressió pot fer que un savi es torni boig, i un suborn corromp el cor.+

8 És millor el final d’una cosa que el seu començament. És millor ser pacient que arrogant.*+ 9 No t’ofenguis ràpidament,*+ perquè és el cor del ximple el que s’ofèn.*+

10 No diguis: «Per què els temps passats eren millors que els d’ara?» Preguntar això no és de savis.+

11 La saviesa acompanyada d’una herència és una cosa bona i un avantatge per als que veuen la llum del dia.* 12 Perquè la saviesa és una protecció+ igual que els diners són una protecció.+ Però el coneixement té aquest avantatge: la saviesa manté vius els que la posseeixen.+

13 Pensa en les obres del Déu verdader: qui pot redreçar el que ell ha torçat?+ 14 En un dia bo, tu també sigues bo,+ però el dia que hi hagi problemes recorda que Déu ha fet tant l’un com l’altre+ perquè els homes no puguin estar segurs del* que els passarà en el futur.+

15 Durant la meva vida fugaç*+ he vist de tot: des del just que mor aviat, a pesar de ser just,+ fins al malvat que viu molt de temps, a pesar de ser dolent.+

16 No siguis massa just,+ ni te les donis de molt savi.+ Per què t’has de buscar la teva pròpia ruïna?+ 17 No siguis massa dolent ni siguis ximple.+ Per què has de morir abans d’hora?+ 18 És millor que segueixis una advertència sense passar per alt l’altra,+ perquè qui tem Déu farà cas de totes dues.

19 La saviesa fa que un savi sigui més poderós que deu homes forts en una ciutat.+ 20 Perquè no hi ha cap just a la terra que sempre faci el bé i mai pequi.+

21 A més, no et prenguis seriosament cada paraula que digui la gent,+ ja que podries sentir que el teu servidor et maleeix.* 22 Perquè el teu cor sap prou bé que tu mateix has maleït els altres moltes vegades.+

23 Tot això ho vaig examinar amb saviesa, i vaig dir: «Em faré savi.» Però això estava fora del meu abast. 24 Allò que existeix és inaccessible i extremadament profund. Qui ho pot entendre?+ 25 Vaig dirigir el meu cor a conèixer, a explorar i a buscar la saviesa i la raó de les coses, i a entendre la maldat de l’estupidesa i la ximpleria de la bogeria.+ 26 I això és el que vaig descobrir: més amarga que la mort és la dona que és com una xarxa de caça, que el seu cor és com una xarxa de pesca i que els seus braços són com cadenes. Qui complau el Déu verdader se n’escaparà,+ però el pecador quedarà atrapat per ella.+

27 «Mira el que he descobert», diu el congregador.+ «He investigat una cosa rere l’altra per arribar a una conclusió. 28 Però el que he estat buscant, no ho he trobat. Entre mil persones, he trobat un home,* però no he trobat cap dona. 29 Només he descobert això: el Déu verdader va fer els humans rectes,+ però ells han seguit els seus propis plans.»+

8 Qui és com el savi? Qui sap la solució a un problema?* La saviesa d’un home il·lumina la seva cara i suavitza la seva aparença dura.

2 Jo dic: «Obeeix les ordres del rei+ per respecte al jurament fet a Déu.+ 3 No tinguis pressa per marxar de la seva presència.+ No t’involucris en res dolent.+ De fet, ell pot fer el que vulgui, 4 ja que la paraula del rei és inqüestionable.+ I qui li dirà: “Què fas?”»

5 A qui obeeix els manaments no li passarà res dolent,+ i el cor savi sabrà el temps i el procediment* correctes.+ 6 Per a cada assumpte hi ha un temps i un procediment,*+ perquè els problemes de la humanitat són molt abundants. 7 Com que ningú sap què passarà, qui pot dir de quina manera passarà?

8 Tal com no hi ha cap home que tingui poder sobre l’esperit* o pugui retenir l’esperit, ningú té poder sobre el dia de la mort.+ Tal com a cap soldat se li permet anar-se’n durant una guerra, la maldat no deixarà escapar els que la practiquen.*

9 Tot això és el que he vist, i m’he posat a reflexionar en tot el que s’ha fet sota el sol durant el temps en què l’home ha dominat l’home per al seu propi mal.*+ 10 I vaig veure que s’enterrava els malvats, aquells que solien entrar i sortir del lloc sant, però de seguida eren oblidats a la ciutat on s’havien comportat amb maldat.+ Això també és en va.

11 Quan la sentència contra una mala acció no s’executa ràpidament,+ el cor dels homes s’envalenteix per fer el mal.+ 12 Encara que un pecador actuï malament cent vegades i tot i així visqui molt de temps, sé que als que temen el Déu verdader els anirà bé, perquè el temen.+ 13 Però al malvat no li anirà bé+ ni allargarà la seva vida, que és com una ombra,+ perquè no tem Déu.

14 A la terra passa una cosa que no té sentit:* hi ha justos que se’ls tracta com si haguessin actuat amb maldat,+ i hi ha malvats que se’ls tracta com si haguessin actuat amb justícia.+ Jo dic que això també és en va.

15 Per tant, vaig recomanar l’alegria,+ perquè sota el sol no hi ha res millor per a l’home que menjar, beure i alegrar-se. Això l’ha d’acompanyar mentre treballa de valent durant els dies de la seva vida,+ que el Déu verdader li dona sota el sol.

16 Em vaig dedicar a aconseguir saviesa i a veure totes les activitats* que es feien a la terra,+ i fins i tot vaig estar nit i dia sense dormir.* 17 Aleshores vaig reflexionar en totes les obres del Déu verdader, i em vaig adonar que la humanitat no pot comprendre el que passa sota el sol.+ Per molt que els homes s’hi esforcin, no ho poden comprendre. Tot i que afirmin ser prou savis per saber-ho, en realitat no ho poden comprendre.+

9 Així doncs, vaig reflexionar en tot això i vaig arribar a aquesta conclusió: els justos i els savis, així com les seves obres, estan en mans del Déu verdader.+ Els homes no saben res de l’amor i l’odi que existien abans que ells. 2 Tothom té el mateix final:+ el just i el malvat,+ el bo, el pur i l’impur, i els que ofereixen sacrificis i els que no ho fan. El bo és igual que el pecador, i qui fa un jurament és igual que qui va amb compte de fer un jurament. 3 Això és una cosa angoixant que succeeix sota el sol: com que tothom té el mateix final,+ el cor dels humans està ple de maldat. Mentre viuen hi ha bogeria al seu cor, i llavors... moren!*

4 Hi ha esperança per a tots els que estan entre els vius, perquè val més un gos viu que un lleó mort.+ 5 Perquè els vius saben* que moriran,+ però els morts no saben res de res,+ ni reben cap més recompensa,* perquè tot el seu record ha caigut en l’oblit.+ 6 A més, el seu amor, el seu odi i la seva enveja ja han desaparegut, i ells ja no participen en res del que es fa sota el sol.+

7 Ves, menja el teu aliment amb alegria i beu el teu vi amb un cor feliç,+ perquè el Déu verdader ja està content amb les teves obres.+ 8 Que la teva roba sempre sigui blanca.* No deixis de posar-te oli al cap.+ 9 Gaudeix de la vida amb la teva estimada esposa+ tots els dies de la teva existència fugaç,* tots els teus dies efímers,* que Déu t’ha donat sota el sol. Perquè això és el que t’ha tocat* a la vida i és la teva recompensa pel treball dur que tant t’has esforçat per fer sota el sol.+ 10 Tot el que puguis fer, fes-ho amb totes les teves forces, perquè a la Tomba,* el lloc on vas, no hi ha ni treball ni plans ni coneixement ni saviesa.+

11 I he vist una altra cosa sota el sol: que els ràpids no sempre guanyen la cursa, que els forts no sempre guanyen la batalla,+ que els savis no sempre tenen menjar, que els intel·ligents no sempre tenen riqueses+ i que no sempre els va bé als que tenen coneixement,+ perquè a tothom li arriba algun mal moment i algun succés imprevist.* 12 Perquè l’home no sap la seva hora.+ Tal com els peixos són atrapats en una xarxa mortal i els ocells en una trampa, els fills dels homes són atrapats en un temps de desgràcia, quan aquest els sobrevé de sobte.

13 També vaig observar sota el sol aquest exemple de saviesa que em va impressionar: 14 un rei poderós va anar a atacar una ciutat petita on hi havia pocs homes. La va assetjar i va construir contra ella grans estructures d’assalt. 15 A la ciutat hi havia un home pobre però savi que va salvar la ciutat amb la seva saviesa. Però després ningú es va recordar d’aquell home pobre.+ 16 I em vaig dir a mi mateix: «La saviesa és millor que la força.+ Tot i així, es menysprea la saviesa del pobre i no es fa cas de les seves paraules.»+

17 És millor fer cas de les paraules calmades del savi que dels crits de qui governa entre els ximples.

18 La saviesa és millor que les armes de guerra, però un sol pecador pot destruir moltes coses bones.+

10 Tal com les mosques mortes fan que l’oli del perfumista es faci malbé i faci pudor, una mica de ximpleria pesa més que la saviesa i l’honor.+

2 El cor del savi el porta pel bon camí,* però el cor de l’estúpid el porta pel mal camí.*+ 3 Vagi pel camí que vagi, al ximple li falta seny,*+ i fa que tothom sàpiga que és un ximple.+

4 Si la fúria* d’un governant esclata contra tu, no marxis del teu lloc,+ perquè la calma suavitza grans pecats.+

5 Hi ha una cosa angoixant que he vist sota el sol, el tipus d’error que cometen els que estan en el poder:+ 6 als ximples els posen en moltes posicions elevades, però la gent competent* segueix en posicions inferiors.

7 He vist servidors anant a cavall i prínceps anant a peu com si fossin servidors.+

8 Qui cava un clot hi pot caure dins,+ i a qui fa un forat en un mur de pedra li pot picar una serp.

9 Qui extreu pedres pot prendre mal, i qui talla llenya corre perill.*

10 Si una destral no està esmolada i ningú l’esmola, caldrà fer més força. Però amb saviesa les coses surten bé.

11 Si la serp pica abans de ser encantada, a l’encantador* no li serveix de res la seva habilitat.

12 Amb les paraules de la seva boca, el savi aconsegueix aprovació,+ però els llavis de l’estúpid són la seva perdició:+ 13 les primeres paraules que surten de la seva boca són una ximpleria,+ i les seves últimes paraules són una bogeria desastrosa. 14 Amb tot, el ximple no para de parlar.+

L’home no sap què passarà; qui li pot dir el que succeirà després d’ell?+

15 L’estúpid s’esgota amb el treball dur que fa, i és que no sap ni com anar a la ciutat.

16 Quan el rei és un noi+ i els prínceps comencen els banquets de bon matí, això és un desastre per al país! 17 En canvi, quan el rei és fill de nobles i els prínceps mengen quan toca, per agafar forces i no per emborratxar-se,+ que feliç és el país!

18 A causa de la mandra extrema el sostre s’enfonsa, i a causa de les mans gandules la casa té goteres.+

19 El pa* es prepara per donar alegria i el vi fa la vida agradable,+ però els diners cobreixen totes les necessitats.+

20 No maleeixis el* rei ni tan sols en els teus pensaments,*+ i no parlis malament dels rics a la teva habitació, perquè un ocell pot emportar-se el so de la teva veu* o un ocellet pot repetir el que has dit.

11 Llança* el teu pa a l’aigua,+ perquè després de molts dies el tornaràs a trobar.+ 2 Comparteix el que tens amb set persones, o fins i tot amb vuit,+ perquè no saps quin desastre* hi haurà a la terra.

3 Si els núvols estan plens d’aigua, descarregaran pluja sobre la terra; i si un arbre cau cap al sud o cap al nord, es queda al lloc on ha caigut.

4 Qui observa el vent no sembrarà, i qui mira els núvols no recollirà.+

5 Tal com no saps de quina manera l’esperit fa créixer els ossos del nen a dins d’una dona embarassada,+ tampoc coneixes l’obra del Déu verdader, que fa totes les coses.+

6 Sembra la teva llavor de bon matí, i que les teves mans no descansin fins al vespre,+ perquè no saps quina donarà bons resultats, si aquesta o aquella, o si totes dues seran bones.

7 La llum és dolça, i és bo que els ulls vegin el sol. 8 Si un home viu molts anys, que gaudeixi de tots ells,+ però que recordi que hi poden haver molts dies de foscor. Tot el que vindrà és en va.+

9 Jove, gaudeix de la teva joventut, i que el teu cor sigui feliç mentre ets jove. Segueix els camins del teu cor i ves on et portin els ulls. Però vull que sàpigues que el Déu verdader et demanarà comptes* per tot això.+ 10 Per tant, treu del teu cor tot el que causa problemes, i allunya del teu cos les coses que fan mal, perquè la joventut i la flor de la vida són efímeres.*+

12 Recorda’t del teu Gran Creador mentre ets jove,+ abans que vinguin els dies angoixants+ i arribin els anys en què diràs: «No gaudeixo de la vida»; 2 abans que s’enfosqueixin el sol, la llum, la lluna i les estrelles,+ i que els núvols tornin després de* la pluja; 3 quan els guardians de la casa tremolin, els homes forts s’encorbin, les dones deixin de moldre perquè en queden poques i les dames que miren per les finestres vegin foscor;+ 4 quan les portes que donen al carrer es tanquin, quan el soroll del molí se senti fluix, quan et despertis amb el cant d’un ocell i totes les filles del cant es debilitin;+ 5 quan tinguis por de les altures i t’espanti anar pel carrer; quan l’ametller floreixi,+ el saltamartí s’arrossegui i la tàpera esclati, perquè l’home s’encamina a la seva casa permanent+ i els que estan de dol van pel carrer.+ 6 Recorda’t d’ell abans que es parteixi la corda de plata, que es faci miques el bol d’or, que s’esmicoli la gerra vora la font i que es trenqui la politja per treure aigua del pou. 7 Llavors la pols torna a la terra,+ on era abans, i l’esperit* torna al Déu verdader, que el va donar.+

8 «La vanitat més gran!»,* diu el congregador.+ «Tot és en va!»+

9 A més de fer-se savi, el congregador sempre ensenyava al poble el que sabia.+ També va reflexionar i va investigar a fons per recopilar* molts proverbis.+ 10 El congregador es va esforçar per trobar paraules agradables+ i per escriure paraules exactes i verdaderes.

11 Les paraules dels savis són com agullades,*+ i les seves recopilacions de dites són com puntes ben clavades. Les ha donat un sol pastor. 12 Pel que fa a tot el que va més enllà d’això, fill meu, t’adverteixo el següent: escriure molts llibres és un no acabar mai, i dedicar-s’hi massa és esgotador per a tothom.+

13 Després d’haver-ho escoltat tot, aquesta és la conclusió: tem* el Déu verdader+ i obeeix els seus manaments,+ perquè això és tot el que l’home ha de fer.+ 14 Perquè el Déu verdader jutjarà totes les accions, fins i tot les coses que estan amagades, per determinar si són bones o dolentes.+