Primer llibre de Samuel

5 Quan els filisteus es van endur l’Arca+ del Déu verdader, la van traslladar d’Eben-Èzer a Asdod. 2 Un cop l’Arca del Déu verdader va ser allà, la van portar al temple* de Dagon i la van col·locar al costat de l’estàtua de Dagon.+ 3 L’endemà, quan els habitants d’Asdod es van llevar de bon matí, van trobar l’estàtua de Dagon caiguda de cara a terra davant de l’Arca de Jehovà.+ Així que van agafar Dagon i el van tornar a posar al seu lloc.+ 4 L’endemà, al llevar-se de bon matí, van tornar a veure Dagon caigut de cara a terra davant de l’Arca de Jehovà. El cap de Dagon i les seves mans estaven tallades i es trobaven al llindar de la porta. Només va quedar intacte el cos, que tenia forma de peix.* 5 Per això, fins al dia d’avui, ni els sacerdots de Dagon ni ningú que entri al temple de Dagon a Asdod trepitja el llindar de la porta.

6 Llavors la mà de Jehovà va castigar la gent d’Asdod i dels territoris del voltant fent que els sortissin hemorroides.+ 7 Quan la gent d’Asdod va veure tot el que estava passant, van dir: «Que l’Arca del Déu d’Israel no es quedi més temps entre nosaltres, perquè la seva mà ens ha castigat amb molta duresa, tant a nosaltres com al nostre déu Dagon.» 8 Així doncs, van convocar tots els governants dels filisteus i els van preguntar: «Què hem de fer amb l’Arca del Déu d’Israel?» I ells van contestar: «L’Arca del Déu d’Israel s’ha de portar a Gat.»+ I la van portar a Gat.

9 Després de traslladar-la allà, la mà de Jehovà va castigar aquella ciutat i hi va sembrar el pànic. Va castigar tots els habitants de la ciutat, petits i grans, fent que els sortissin hemorroides.+ 10 Aleshores van enviar l’Arca del Déu verdader a Ecron.+ Però tan bon punt l’Arca hi va arribar, els ecronites van començar a cridar: «Ens han portat l’Arca del Déu d’Israel per matar-nos a tots, tant a nosaltres com a la nostra gent!»+ 11 Així doncs, van convocar tots els governants dels filisteus i els van dir: «Traieu d’aquí l’Arca del Déu d’Israel. Torneu-la al seu lloc perquè no morim ni nosaltres ni la nostra gent.» Tots els habitants de la ciutat tenien por de morir, perquè la mà del Déu verdader els havia castigat amb molta duresa,+ 12 i els que no van morir van ser castigats amb hemorroides. Els habitants de la ciutat cridaven demanant ajuda, i els seus crits arribaven fins al cel.