Deuteronomi
33 Aquesta és la benedicció que Moisès, l’home del Déu verdader, va donar als israelites abans de morir.+ 2 Va dir:
«Jehovà va venir des del Sinaí,+
i des de Seïr va brillar sobre ells;
va resplendir amb glòria des de la regió muntanyosa de Paran.+
3 Ell estimava el seu poble.+
Tots els sants del poble són a la teva mà, oh Déu.+
5 Déu es va convertir en rei a Jesurun,*+
quan els caps del poble es van reunir+
juntament amb totes les tribus d’Israel.+
7 I a Judà li va donar aquesta benedicció:+
«Escolta, oh Jehovà, la veu de Judà,+
i fes-lo tornar al seu poble.
8 De Leví va dir:+
A les aigües de Meribà vas començar a lluitar contra ell,+
9 contra l’home que va dir al seu pare i a la seva mare: “No els he mostrat consideració.”
Ni tan sols va tenir en compte els seus propis germans,+
i va ignorar els seus propis fills.
Perquè va obeir la teva paraula
i va complir el teu pacte.+
Que ofereixi encens perquè la seva olor et sigui agradable+
i que presenti una ofrena sencera al teu altar.+
11 Beneeix, oh Jehovà, la seva força,
accepta de bon grat el treball de les seves mans.
Trenca les cames dels seus enemics
perquè els que l’odien no s’aixequin mai més.»
12 De Benjamí va dir:+
«Que l’estimat de Jehovà visqui segur al seu costat.
Mentre el protegeixi tot el dia,
ell viurà entre les seves espatlles.»
13 De Josep va dir:+
«Que Jehovà beneeixi la seva terra+
amb les coses bones del cel,
amb la rosada i les aigües de les fonts que hi ha sota terra,+
14 amb les coses bones que el sol fa créixer
i les bones collites de cada mes,+
15 amb el millor de les muntanyes antigues*+
i les coses bones dels turons eterns,
16 amb les coses bones de la terra i tot el que produeix,+
i amb l’aprovació d’aquell que resideix a l’arbust espinós.+
Que tot això vingui sobre el cap de Josep,
sobre la coroneta d’aquell que va ser escollit d’entre els seus germans.+
17 La seva esplendor és com la d’un toro primogènit,
i les seves banyes són les banyes d’un toro salvatge.
Amb elles, empenyerà* els pobles,
tots junts, fins als extrems de la terra.
Elles són les desenes de milers d’Efraïm+
i elles són els milers de Manassès.»
18 De Zabuló va dir:+
«Alegra’t, oh Zabuló, en les teves expedicions,
i tu, Issacar, en les teves tendes.+
19 Ells convidaran els pobles a pujar a la muntanya.
Allà oferiran els sacrificis de justícia.
Perquè extrauran les grans riqueses* dels mars
i els tresors amagats de la sorra.»
20 De Gad va dir:+
«Beneït aquell que eixampla les fronteres de Gad.+
Ell s’hi ajup com un lleó,
preparat per arrencar el braç i el cap de la seva presa.
Els caps del poble es reuniran.
Ell executarà la justícia de Jehovà
i les seves decisions judicials relacionades amb Israel.»
22 De Dan va dir:+
«Dan és un cadell de lleó.+
Saltarà des de Basan.»+
23 De Neftalí va dir:+
«Neftalí està satisfet amb l’aprovació de Jehovà
i està ple de la seva benedicció.
Conquereix l’oest i el sud.»
24 D’Aser va dir:+
«Aser ha sigut beneït amb fills.
Que tingui l’aprovació dels seus germans
i que fiqui* els seus peus en oli.
26 No hi ha ningú com el Déu verdader+ de Jesurun,+
que cavalca pel cel per ajudar-te,
que cavalca sobre els núvols en la seva majestat.+
28 Israel viurà segur,
i la font de Jacob estarà a un lloc apartat,
a una terra de cereals i vi nou,+
on la rosada regalimarà del cel.+
29 Que feliç que ets, Israel!+