Osees

11 «Quan Israel era un noi, jo l’estimava,+

i vaig cridar el meu fill perquè sortís d’Egipte.+

 2 Però com més cridaven ells* als israelites,

més s’apartaven els israelites d’ells.+

No paraven d’oferir sacrificis a les imatges de Baal+

i de presentar sacrificis a les imatges esculpides.+

 3 Però vaig ser jo qui va ensenyar a Efraïm a caminar,+ qui els va portar en braços;+

tot i així, ells no van reconèixer que jo els havia curat.

Era per a ells com qui treu el jou del seu coll*

i, amb bondat, donava menjar a cadascun d’ells.

 5 No tornaran a la terra d’Egipte, però Assíria serà el seu rei,+

perquè no han volgut tornar a mi.+

 6 Una espasa donarà voltes per colpejar les seves ciutats,+

destruirà les barres de les seves portes i les devorarà a causa de les seves conspiracions.+

He canviat d’idea;

al mateix temps, se m’han despertat sentiments de compassió.*+

No tornaré a destruir Efraïm,+

perquè jo soc Déu, i no un home,

jo soc el Sant que està enmig teu.

11 Sortiran d’Egipte tremolant com un ocell,

i de la terra d’Assíria, com un colom,+

i els establiré a les seves cases», diu Jehovà.+

12 «Efraïm m’ha envoltat de mentides,

i la casa d’Israel, d’enganys.+

Però Judà encara camina* amb Déu,

i és fidel al Santíssim.»+