Lamentacions
א [àlef]
4 Com s’ha enfosquit l’or brillant, l’or fi!+
Les pedres santes+ estan escampades per les cantonades* de tots els carrers!+
ב [bet]
2 Els preciosos fills de Sió, tan valuosos com l’or refinat,
han sigut considerats com simples gerros d’argila,
l’obra de les mans d’un terrisser!
ג [guímel]
3 Fins i tot els xacals alleten les seves cries,
però la filla del meu poble s’ha tornat cruel+ com els estruços en el desert.+
ד [dàlet]
4 Als lactants se’ls enganxa la llengua al paladar de tanta set.
Els nens petits demanen pa,+ però ningú els en dona.+
ה [he]
5 Els que menjaven plats exquisits estan estesos pels carrers de tanta gana que tenen.*+
Els que es van criar entre roba de color escarlata+ ara abracen munts de cendra.
ו [vau]
6 El càstig* de la filla del meu poble és més gran que el càstig* de Sodoma,+
que va ser arrasada en un instant, sense que ningú li donés un cop de mà.+
ז [zain]
7 Els seus nazireus+ eren més purs que la neu, més blancs que la llet.
La seva pell era més rosada que els coralls; eren com safirs polits.
ח [het]
8 Ara la seva aparença s’ha tornat més fosca que el sutge,*
no els reconeixen pels carrers.
La pell se’ls ha arrugat sobre els ossos,+ se’ls ha tornat seca com la fusta.
ט [tet]
9 És millor haver mort per l’espasa que haver mort per la fam,+
consumit, travessat per la falta de menjar als camps.
י [iod]
10 Amb les seves mans, dones compassives han cuit els seus propis fills.+
Ells s’han convertit en el seu menjar* durant el desastre de la filla del meu poble.+
כ [caf]
11 Jehovà ha expressat la seva ira,
ha vessat la seva fúria ardent.+
I encén un foc a Sió que consumeix els seus fonaments.+
ל [làmed]
12 Ni els reis de la terra ni cap dels seus habitants
creien que l’adversari i l’enemic entrarien per les portes de Jerusalem.+
מ [mem]
13 Això va passar per culpa dels pecats dels seus profetes, per les faltes dels seus sacerdots,+
que van vessar la sang dels justos enmig d’ella.+
נ [nun]
14 Han deambulat com cecs+ pels carrers.
Com que estan contaminats amb sang,+
ningú els pot tocar la roba.
ס [sàmec]
15 Els criden: «Fora d’aquí, impurs! Fora d’aquí! Fora! No ens toqueu!»
Perquè s’han quedat sense llar i caminen sense rumb.
La gent ha dit entre les nacions: «Ells no poden quedar-se aquí amb nosaltres!*+
פ [pe]
Els homes no respectaran els sacerdots+ ni tractaran amb consideració els ancians.»+
ע [ain]
17 Els nostres ulls encara estan esgotats de buscar ajuda en va.+
Hem buscat i buscat l’ajuda d’una nació que no ens podia salvar.+
צ [tsade]
18 Ells vigilaven tots els nostres passos,+ i ja no podíem caminar per les nostres places.
La nostra fi s’ha apropat; els nostres dies s’han acabat, perquè ha arribat la nostra fi.
ק [cof]
19 Els nostres perseguidors eren més ràpids que les àguiles del cel.+
Ens perseguien per les muntanyes, ens paraven emboscades al desert.
ר [reix]
20 Al seu gran forat han capturat+ l’ungit de Jehovà,+ el nostre alè de vida,
aquell de qui dèiem: «Sota la seva ombra viurem entre les nacions.»
ש [sin]
21 Alegra’t, estigues contenta, oh filla d’Edom,+ tu que vius a la terra d’Us.
Però a tu també et passaran la copa,+ i t’emborratxaràs i aniràs despullada.+
ת [tau]
22 Oh filla de Sió, el càstig per la teva culpa ja s’ha acabat;
ell no et tornarà a portar a l’exili.+
Però ara, oh filla d’Edom, ell es fixarà en la teva culpa,
posarà al descobert els teus pecats.+