Jeremies
4 Jehovà diu: «Si tornes a mi, oh Israel,
si tornes a mi
i fas desaparèixer els teus ídols repugnants de davant meu,
llavors no seràs un fugitiu.+
2 I si jures
amb veritat, justícia i dret, i dius: “Tan cert com que Jehovà està viu!”,
les nacions aconseguiran una benedicció per mitjà d’ell
i parlaran d’ell amb orgull.»+
3 Això és el que diu Jehovà als homes de Judà i a Jerusalem:
«Llaureu terra cultivable,
i deixeu de sembrar entre les espines.»+
4 Homes de Judà i habitants de Jerusalem,
circumcideu-vos per a Jehovà
i traieu el prepuci del vostre cor,+
perquè la meva ira no s’encengui com un foc
i cremi sense que ningú la pugui apagar
per culpa de les vostres males accions.»+
5 Digueu-ho a Judà i proclameu-ho a Jerusalem.
Crideu i feu sonar un corn per tot el país.+
Crideu fort i digueu: «Reuniu-vos
i fugim a les ciutats fortificades!+
6 Aixequeu un senyal* en direcció a Sió.
Busqueu refugi i no us atureu»,
perquè portaré una desgràcia des del nord,+ una gran catàstrofe.
Ha sortit del seu lloc per convertir la teva terra en un lloc esgarrifós.
Les teves ciutats acabaran en ruïnes, no hi quedarà ningú.+
8 Per tant, poseu-vos roba de sac,+
estigueu de dol* i lamenteu-vos,
perquè la intensa fúria de Jehovà no s’ha apartat de nosaltres.
9 Jehovà diu: «Aquell dia el rei perdrà la valentia*+
i els prínceps perdran el coratge,*
els sacerdots s’aterriran i els profetes s’espantaran.»+
10 Llavors vaig dir: «Ai, Senyor Sobirà Jehovà! Has enganyat del tot aquest poble+ i Jerusalem, perquè els has dit: “Tindreu pau”,+ quan en realitat tenim l’espasa al coll.»
11 Aleshores diran a aquest poble i a Jerusalem:
«Un vent abrasador que ve dels turons pelats del desert
bufarà sobre la filla* del meu poble.
Però no vindrà ni per ventar ni per netejar el gra.
12 Des d’allà, el vent bufa amb força per ordre meva.
Ara pronunciaré sentències contra el meu poble.
13 Vindrà com els núvols de pluja,
i els seus carros són com el vent de tempesta.+
Els seus cavalls són més ràpids que les àguiles.+
Pobres de nosaltres! Estem perduts!
14 Jerusalem, neteja el teu cor de maldat per salvar-te.+
Fins quan tindràs mals pensaments?
15 Perquè una veu porta notícies des de Dan+
i anuncia el desastre des de les muntanyes d’Efraïm.
16 Anuncieu-ho a les nacions,
proclameu-ho contra Jerusalem.»
«Venen vigilants* des d’una terra llunyana
i llancen crits de guerra contra les ciutats de Judà.
18 «Pagaràs pel teu comportament i per tot el que has fet.+
Que amarga és la teva desgràcia,
perquè et penetra fins al cor!»
19 Ai, quina angoixa!* Quina angoixa!
Sento un gran dolor dins del cor.*
El cor em batega amb força.
20 Han arribat notícies de desgràcies i més desgràcies,
perquè tot el país ha sigut destruït.
De cop han destruït les meves tendes,
i en un instant, les seves teles.+
21 Fins quan hauré de veure el senyal?
I fins quan hauré d’escoltar el so del corn?+
22 «El meu poble és ximple,+
no em presta atenció.
Són fills estúpids que no entenen res.
Són prou llestos per fer el mal,
però no saben fer el bé.»
23 Vaig veure la seva terra, i estava buida i desolada.+
Vaig mirar cap al cel, i no hi havia llum.+
24 Vaig veure que les muntanyes tremolaven
i que els turons se sacsejaven.+
25 Vaig mirar, i vaig veure que no hi havia ningú,
i tots els ocells havien fugit.+
26 Vaig veure que l’hort s’havia convertit en un desert
i que totes les seves ciutats havien estat enderrocades.+
Tot això ho va fer Jehovà,
ho va fer per la seva gran fúria.
27 Això és el que diu Jehovà: «Tota aquesta terra quedarà desolada,+
però no la destruiré completament.
Ho he dit, ho he decidit,
i no canviaré d’opinió ni em faré enrere.+
29 Al sentir el so dels genets i dels arquers,
tota la ciutat fuig.+
La gent s’amaga entre els arbustos
i trepa per les roques.+
Totes les ciutats queden abandonades,
ja no hi viu ningú.»
30 Què faràs ara que t’han deixat devastada?
Et vesties de color escarlata,
t’adornaves amb joies d’or
i et pintaves els ulls de negre per realçar-los.
Però no va servir de res que et posessis guapa,+
perquè els teus amants t’han rebutjat,
i ara volen matar-te.+
31 He sentit crits com els d’una dona amb dolors,*
gemecs com els d’una dona que està donant a llum el seu primer fill.
És la veu de la filla de Sió que respira amb dificultat
i, estenent les mans,+ diu:
«Pobra de mi, perquè estic esgotada per culpa dels assassins!»