Isaïes
64 Tant de bo haguessis esquinçat el cel i haguessis baixat!
Així, les muntanyes haurien tremolat davant teu,
2 com quan el foc crema la malesa
i fa bullir l’aigua.
Llavors, els teus enemics coneixerien el teu nom
i les nacions tremolarien davant teu!
3 Quan vas fer coses impressionants que ni tan sols esperàvem,+
vas baixar i les muntanyes van tremolar davant teu.+
4 Des de temps antics, ningú ha sentit ni escoltat,
i no hi ha cap ull que hagi vist un Déu, a part de tu,
5 Has sortit a trobar els que, amb alegria, fan el que està bé,+
aquells que es recorden de tu i segueixen els teus camins.
Et vas indignar perquè no deixàvem de pecar,+
i ho vam fer durant molt de temps.
I ara mereixem que se’ns salvi?
6 Tots nosaltres som com algú impur
i tots els nostres actes justos són com un drap per a la menstruació.+
Ens assecarem com una fulla,
i els nostres pecats ens arrossegaran com el vent.
7 No hi ha ningú que invoqui el teu nom,
ningú que reaccioni i s’aferri a tu,
perquè has amagat el teu rostre de nosaltres+
i has fet que ens consumim* pels nostres pecats.
8 Però ara, Jehovà, tu ets el nostre Pare.+
9 Jehovà, no t’indignis massa+
i no recordis per sempre els nostres pecats.
Si us plau, mira’ns, perquè tots nosaltres som el teu poble.
10 Les teves ciutats santes s’han convertit en un desert.
Sió s’ha convertit en un desert,
Jerusalem s’ha convertit en un lloc desolat.+
11 El foc ha cremat
la nostra casa santa i gloriosa,*+
on et lloaven els nostres avantpassats,
i tot el que estimàvem està en ruïnes.
12 Jehovà, et seguiràs retenint en vista de tot això?
Et quedaràs callat i permetràs que se’ns faci patir tant?+