Isaïes

«Damasc deixarà de ser una ciutat,

es convertirà en un munt de ruïnes.+

 2 Les ciutats d’Aroer+ seran abandonades,

es convertiran en llocs on els ramats descansaran

sense que ningú els espanti.

 3 Les ciutats fortificades desapareixeran d’Efraïm+

i el regne desapareixerà de Damasc.+

Els que quedin de Síria

seran com la glòria dels israelites», diu Jehovà dels exèrcits.

 4 «Aquell dia, la glòria de Jacob disminuirà,

i el seu cos, que estava sa, s’aprimarà.

 5 Serà com quan el segador recull els cereals

i amb el seu braç recull les espigues,

com quan algú recull les espigues que han quedat* a la vall de Rafaïm.+

 6 Només en quedaran algunes per recollir,

igual que quan es baten les branques d’una olivera,

quan només queden dues o tres olives madures a la branca més alta

i quatre o cinc a les branques que donen fruit»,+ diu Jehovà, el Déu d’Israel.

 9 Aquell dia, les seves ciutats fortificades seran com un lloc abandonat enmig del bosc,+

com una branca que va ser abandonada davant dels israelites.

10 De fet, tu has oblidat el Déu+ de la teva salvació

i no et recordes de la Roca+ de la teva fortalesa.

Per això plantes boniques plantacions

i entre elles hi plantes el brot d’un estranger.*

11 De dia poses una tanca a la teva plantació amb molta cura

i al matí fas brotar la teva llavor,

però el dia de la malaltia i del dolor incurable la collita desapareixerà.+

12 Escolteu! Se sent el soroll de molts pobles,

estan agitats com els mars!

Se sent el rugit de les nacions,

és com el rugit de les aigües impetuoses!

Ell les reprendrà i fugiran ben lluny,

perseguides com la palla de les muntanyes que s’emporta el vent,

com un card sec que surt volant quan hi ha una ventada.

Això és el que rebran els que ens saquegen

i el que els tocarà als que s’emporten les nostres possessions.