Job

33 Ara, Job, escolta les meves paraules, si us plau;

escolta tot el que diré.

 2 Para atenció, si us plau! Obriré la meva boca;

la meva llengua parlarà.

 3 Les meves paraules revelen la rectitud del meu cor,+

i els meus llavis diuen amb sinceritat el que sé.

 4 És l’esperit de Déu el que m’ha fet,+

i l’alè del Totpoderós m’ha donat la vida.+

 5 Respon-me si pots;

presenta’m els teus arguments; prepara la teva defensa.

 6 Mira! Per al Déu verdader, jo soc com tu;

també he sigut format del fang.+

 7 Així doncs, no em tinguis por,

i no et sentis angoixat per la pressió de les meves paraules.

 8 Però t’he sentit dir això,

sí, he escoltat que repeties aquestes paraules:

 9 “Soc pur, no he comès cap pecat;+

estic net, no he comès cap falta.+

10 Però Déu troba raons per posar-se en contra meva;

em considera el seu enemic.+

11 Em fica els peus al cep;

vigila tots els meus camins.”+

14 Perquè Déu parla una vegada i una altra,

però ningú li para atenció.

15 Ho fa en un somni, en una visió durant la nit,+

quan un son profund cau damunt la gent

mentre dormen al llit.

16 Llavors els destapa les orelles+

i grava* en ells les seves ensenyances,

17 per apartar l’home de les seves males accions+

i per protegir-lo de l’orgull.+

18 Déu salva la seva ànima* de la fossa,*+

la seva vida de morir per l’espasa.*

19 L’home també és corregit pel dolor quan està al llit

i pel constant patiment dels seus ossos,

20 fins al punt que li fa fàstic* el pa

i rebutja* fins i tot el bon menjar.+

21 La seva carn es consumeix i desapareix de la vista,

i se li noten els ossos, que abans no se li veien.

22 La seva ànima* s’apropa a la fossa;*

la seva vida, als que causen la mort.

23 Si li arriba un missatger,*

un defensor entre mil,

per dir-li el que és just,

24 llavors Déu es compadeix de l’home i diu:

25 Que la seva carn es torni més sana* que en la joventut;+

que ell recuperi les forces* que tenia quan era jove.”+

26 L’home suplicarà Déu,+ i ell li concedirà el seu favor;

cridarà d’alegria al veure la cara de Déu;

l’home mortal tornarà a rebre la justícia de Déu.

“He pecat+ i he torçat el que és recte,

però no he rebut el meu merescut.*

28 Ell ha salvat la meva ànima* d’anar a la fossa,*+

i la meva vida veurà la llum.”

29 En realitat, Déu fa totes aquestes coses

dues i tres vegades per l’home,

30 per fer-lo tornar de la fossa,*

perquè la llum de la vida l’il·lumini.+

33 Però si no tens res a dir, escolta’m;

queda’t callat, i t’ensenyaré la saviesa.»