Job
30 Ara es riuen de mi,+
ells, que són més joves que jo,
i que tenen uns pares a qui jo no hauria ni permès
estar amb els gossos que vigilaven el meu ramat.
2 De què m’ha servit el poder de les seves mans?
Ells han perdut tot el seu vigor.
3 Estan consumits per la misèria i la fam;
roseguen el que troben a una terra seca,
que està arruïnada i desolada des de fa temps.
4 Cullen plantes salades d’entre els matolls;
s’alimenten d’arrels de ginesta.
5 Són expulsats de la comunitat;+
la gent els escridassa com als lladres.
6 Viuen als vessants dels barrancs,
en forats del terra i de les roques.
7 Criden des dels matolls
i s’amunteguen entre les ortigues.
8 Com que són fills de gent insensata i sense nom,*
han sigut expulsats del país a fuetades.
9 Però ara es riuen de mi fins i tot en les seves cançons.+
M’he convertit en el blanc de les seves burles.*+
12 A la meva dreta s’aixequen com una xusma;
em fan fugir
i posen obstacles al meu camí per destruir-me.
14 Entren com si travessessin una gran bretxa de la muralla;
avancen enmig de la devastació.
15 El terror m’envaeix;
la meva dignitat se’n va arrossegada com pel vent
i la meva salvació es dissipa com un núvol.
18 La meva roba es deforma amb gran força;*
m’estreny com si fos el coll del meu vestit.
19 Déu m’ha llançat al fang;
m’he tornat pols i cendra.
20 Et demano ajuda a crits, però no em respons;+
em poso dret, però l’únic que fas és mirar-me.
21 T’has posat en contra meva amb crueltat;+
m’ataques amb tota la força de la teva mà.
22 M’aixeques i em portes amb el vent;
després em llances d’aquí cap allà en la tempesta.*
23 Perquè sé que em faràs baixar a la mort,
a la casa on es trobaran tots els vius.
25 ¿No he plorat pels que passen per moments difícils?*
¿No m’he lamentat pels pobres?+
26 Tot i que esperava el bé, ha vingut el mal;
desitjava la llum, però ha vingut la foscor.
27 La meva agitació interior no s’ha calmat;
se m’han presentat dies d’aflicció.
28 Camino trist d’aquí cap allà,+ sense veure la llum del sol.
Enmig de l’assemblea m’aixeco i demano ajuda a crits.
29 M’he convertit en el germà dels xacals
i en el company dels estruços.+
31 La meva arpa només s’utilitza per al dol,
i la meva flauta, per acompanyar la veu dels que ploren.