Job
3 Després d’això, Job es va posar a parlar i va maleir el dia que va néixer.+ 2 Va dir:
3 «Tant de bo no existís el dia que vaig néixer,+
i la nit en què algú va dir: “S’ha concebut un nen!”
4 Que aquell dia es converteixi en foscor.
Que Déu, des de dalt, s’oblidi d’aquell dia,
que cap llum brilli damunt seu.
5 Que les tenebres més profundes* el reclamin.
Que un núvol de pluja s’hi posi al damunt.
Que tot el que enfosqueix el dia l’aterreixi.
6 Pel que fa a aquella nit, que la tenebra s’apoderi d’ella.+
Que no s’alegri entre els dies de l’any,
i que no sigui inclosa en cap dels mesos.
7 Sí, que aquella nit es torni estèril,
que no s’hi escolti cap crit d’alegria.
9 Que les estrelles de la seva alba s’enfosqueixin.
Que esperi en va la llum del dia
i que no vegi els rajos de l’aurora,
10 perquè no va tancar les portes de la matriu de la meva mare+
ni va amagar dels meus ulls la desgràcia.
11 Per què no vaig morir al néixer?
Per què no vaig expirar al sortir de la matriu?+
12 Per què em van rebre els genolls de la meva mare
i em van alletar els seus pits?
13 Ara descansaria tranquil;+
estaria dormint, reposant en pau,+
14 amb els reis de la terra i els seus consellers,
que es van construir llocs que ara estan en ruïnes,*
15 o amb els prínceps que tenien or,
que tenien cases plenes de plata.
16 Per què no he sigut com un avortament que passa desapercebut,
com els nens que no han vist mai la llum?
17 Allà,* fins i tot els malvats han deixat d’inquietar-se.
Allà, els que estan esgotats descansen.+
18 Allà, tots els presoners estan tranquils,
no senten les veus d’homes que els obliguen a treballar.
19 Allà, petits i grans, tots són iguals,+
i l’esclau queda lliure del seu amo.
21 Per què no els arriba la mort als que la desitgen?+
La busquen més que els tresors amagats.
22 Ells se n’alegrarien molt,
serien feliços quan trobessin la tomba.
25 M’ha passat el que més temia,
m’ha succeït el que em feia por.
26 No tinc pau, ni tranquil·litat, ni descans,
només desgràcies que no deixen de colpir-me.»