Nehemies

4 Quan Sanbal·lat+ va escoltar que estàvem reconstruint la muralla, es va enfadar i es va indignar* molt, i va començar a burlar-se dels jueus. 2 I davant dels seus companys i de l’exèrcit de Samària, va dir: «Què estan fent aquests jueus escarransits?* Es pensen que ho podran fer tots sols? Oferiran sacrificis? És que ho acabaran en un sol dia? Que potser faran reviure les pedres cremades d’enmig dels munts de runa?»+

3 I Tobies,+ l’ammonita,+ que estava al seu costat, va dir: «Només que una guineu salti a sobre del que estan construint, aquesta muralla de pedra caurà a terra.»

4 Llavors vaig orar: «Escolta, Déu nostre, perquè ens estan menyspreant.+ Fes que les seves burles es tornin contra ells,*+ i que se’ls emportin captius a un altre país com a botí de guerra. 5 No cobreixis els seus errors ni esborris els seus pecats de la teva vista,+ perquè han insultat els constructors.»

6 Així que vam seguir reconstruint la muralla i vam tapar totes les seves esquerdes fins a mitja altura, i el poble va continuar posant el cor a la feina.

7 Quan Sanbal·lat, Tobies,+ els àrabs,+ els ammonites i els asdodites+ es van assabentar que la reparació de les muralles de Jerusalem seguia avançant i que s’estaven tapant les esquerdes, es van enfadar molt. 8 I tots junts van conspirar per venir a lluitar contra Jerusalem i causar-hi problemes. 9 Però vam orar al nostre Déu i vam posar guàrdies de nit i de dia per protegir-nos d’ells.

10 Ara bé, la gent de Judà deia: «Els treballadors* s’han quedat sense forces, i hi ha molta runa. Mai podrem reconstruir la muralla.»

11 A més, els nostres enemics deien: «Abans que se n’assabentin o que ens vegin, estarem enmig d’ells i els matarem. Així aturarem les obres.»

12 I quan venien els jueus que vivien a prop d’ells, ens deien una vegada rere l’altra:* «Vindran a atacar-nos per tots costats.»

13 Per això, vaig posar guardians darrere de la muralla, a les parts més baixes i desprotegides, i els vaig distribuir per famílies. Anaven armats amb espases, llances i arcs. 14 Però quan vaig veure que tenien por, de seguida vaig anar a dir als nobles,+ als subgovernadors i a la resta del poble: «No els tingueu por.+ Recordeu-vos de Jehovà, que és gran i imponent,+ i lluiteu pels vostres germans, els vostres fills, les vostres filles, les vostres esposes i les vostres cases.»

15 Ara bé, els nostres enemics es van assabentar que havíem descobert el que estaven tramant i que el Déu verdader havia frustrat el seu pla. Llavors tots nosaltres vam tornar a treballar a la muralla. 16 A partir d’aquell dia, la meitat dels meus homes treballaven a l’obra+ i l’altra meitat portaven llances, escuts, arcs i cuirasses. I els prínceps+ donaven suport a* tots els de la casa de Judà 17 que estaven reconstruint la muralla. Els que portaven càrregues pesades treballaven amb una mà, i amb l’altra aguantaven una arma.* 18 Tots els constructors portaven una espasa a la cintura mentre treballaven, i l’home que havia de tocar el corn+ en cas de perill estava al meu costat.

19 Llavors vaig dir als nobles, als subgovernadors i a la resta del poble: «Hi ha molta feina a fer, i estem treballant a la muralla molt allunyats els uns dels altres. 20 Quan sentiu el so del corn, veniu tots on estiguem. El nostre Déu lluitarà per nosaltres.»+

21 I des de la sortida del sol fins que apareixien les estrelles, la meitat de nosaltres treballàvem mentre l’altra meitat aguantaven les llances. 22 En aquell moment vaig dir al poble: «Que cada home passi la nit a Jerusalem amb el seu ajudant. Treballaran durant el dia, i faran guàrdia per torns durant la nit.» 23 Per tant, ni jo ni els meus germans ni els meus ajudants+ ni els guàrdies que em seguien ens trèiem la roba. I tots portàvem l’arma a la mà dreta.