Segon llibre de les Cròniques

18 Josafat tenia moltes riqueses i gran glòria,+ però va fer una aliança matrimonial amb Acab.+ 2 Així que, al cap d’uns anys, va baixar a Samària per veure Acab.+ I Acab va sacrificar moltes ovelles i molts toros* per a Josafat i per als que anaven amb ell, i li va demanar amb insistència que* ataqués Ramot-Galaad.+ 3 Aleshores Acab, el rei d’Israel, va dir a Josafat, el rei de Judà: «Vols venir amb mi a Ramot-Galaad?» I ell li va contestar: «Aniré amb tu, i el meu poble anirà amb el teu poble i lluitarà amb tu a la guerra.»

4 Però Josafat va dir al rei d’Israel: «Si us plau, abans esbrina què en pensa Jehovà.»+ 5 Per tant, el rei d’Israel va convocar els profetes, 400 homes, i els va dir: «Ataquem Ramot-Galaad, o no?» Ells van dir: «Puja-hi! El Déu verdader l’entregarà en mans del rei.»

6 Aleshores Josafat va dir: «No hi ha aquí un profeta de Jehovà?+ Preguntem-li també a ell què diu Déu.»+ 7 El rei d’Israel va contestar a Josafat: «Encara queda un home+ que pot preguntar a Jehovà per nosaltres. Però jo l’odio, perquè mai profetitza coses bones sobre mi, només coses dolentes.+ És Micaià, el fill d’Imlà.» Però Josafat va dir: «El rei no hauria de dir això.»

8 Així que el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li va dir: «De pressa, fes venir Micaià, el fill d’Imlà.»+ 9 El rei d’Israel i Josafat, el rei de Judà, estaven asseguts als seus trons amb els vestits reials. Estaven asseguts a l’era que hi ha a l’entrada de la porta de Samària, i tots els profetes profetitzaven davant d’ells. 10 Llavors Sedecies, el fill de Quenaanà, es va fer unes banyes de ferro i va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Amb aquestes banyes envestiràs els siris fins que els exterminis.”» 11 Tots els altres profetes profetitzaven el mateix. Deien: «Puja a Ramot-Galaad i venceràs.+ Jehovà l’entregarà en mans del rei.»

12 El missatger que havia anat a buscar Micaià li va dir: «Tots els profetes parlen a favor del rei. Si us plau, profetitza el mateix que ells+ i parla a favor d’ell.»+ 13 Però Micaià va dir: «Tan cert com que Jehovà està viu, només diré el que digui el meu Déu.»+ 14 Llavors es va presentar davant del rei, i el rei li va preguntar: «Micaià, ataquem Ramot-Galaad, o no?» I ell li va contestar: «Puja-hi i venceràs. Seran entregats a les teves mans.» 15 I el rei li va dir: «Quantes vegades t’he de fer jurar que no em diguis res més que la veritat en el nom de Jehovà?» 16 Així que Micaià li va dir: «Veig tots els israelites escampats per les muntanyes, com un ramat d’ovelles sense pastor.+ Jehovà ha dit: “No tenen amo. Que cadascú torni a casa seva en pau.”»

17 Aleshores el rei d’Israel va dir a Josafat: «No t’ho deia? Mai profetitza coses bones sobre mi, només coses dolentes.»+

18 I Micaià va dir: «Doncs escolta el que diu Jehovà. Vaig veure Jehovà assegut al seu tron+ i tot l’exèrcit del cel+ dret a la seva dreta i a la seva esquerra.+ 19 Aleshores Jehovà va dir: “Qui enganyarà Acab, el rei d’Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i mori allà?” I un deia una cosa i un altre en deia una altra. 20 Llavors un esperit*+ es va apropar i es va quedar dret davant de Jehovà i va dir: “Jo l’enganyaré.” I Jehovà li va preguntar: “Com ho faràs?” 21 Ell va contestar: “Aniré i em convertiré en un esperit enganyós a la boca de tots els seus profetes.” Així que li va dir: “L’enganyaràs. Ho aconseguiràs. Ves i fes-ho.” 22 Per això Jehovà ha posat un esperit enganyós a la boca dels teus profetes,+ però en realitat Jehovà ha anunciat la teva desgràcia.»

23 Llavors Sedecies,+ el fill de Quenaanà, es va apropar a Micaià,+ li va donar una bufetada+ i li va dir: «Així que l’esperit de Jehovà m’ha deixat a mi per parlar amb tu? Per on ha passat?»+ 24 Micaià li va contestar: «Ho sabràs el dia que entris a l’habitació més interior per amagar-te.» 25 Aleshores el rei d’Israel va dir: «Agafeu Micaià i entregueu-lo a Amon, el cap de la ciutat, i a Joàs, el fill del rei. 26 Digueu-los: “Això és el que diu el rei: ‘Poseu aquest individu a la presó+ i doneu-li una ració reduïda de pa i aigua fins que jo torni victoriós.’”»* 27 Però Micaià va dir: «Si tornes victoriós, és que Jehovà no ha parlat amb mi.»+ I va afegir: «Oh poble, tots vosaltres, tingueu-ho en compte!»

28 I el rei d’Israel i Josafat, el rei de Judà, van pujar a Ramot-Galaad.+ 29 Llavors el rei d’Israel va dir a Josafat: «Em disfressaré per a la batalla, però tu has de portar el teu vestit reial.» Així que el rei d’Israel es va disfressar i van entrar a la batalla. 30 El rei de Síria havia ordenat als comandants dels carros: «No ataqueu ningú, ni petit ni gran, tan sols el rei d’Israel.» 31 Quan els comandants dels carros van veure Josafat, es van dir: «És el rei d’Israel.» Així que van anar cap a ell per atacar-lo. Josafat es va posar a demanar ajuda a crits+ i Jehovà el va ajudar. Déu immediatament va fer que s’apartessin d’ell. 32 Quan els comandants dels carros es van adonar que no era el rei d’Israel, de seguida van deixar de perseguir-lo.

33 Però un home va disparar el seu arc a l’atzar* i va ferir el rei d’Israel entre les juntes de la seva cuirassa, i el rei va dir al conductor del seu carro: «Fes mitja volta i treu-me del camp de batalla, perquè m’han ferit greument.»+ 34 La batalla va ser molt intensa durant tot el dia, i van haver de mantenir el rei d’Israel dret dalt del carro fins al vespre, de cara als siris. I el rei va morir quan el sol es va pondre.+