Primer llibre de les Cròniques
17 Tan bon punt David es va instal·lar a casa seva,* va dir al profeta Natan:+ «Jo visc a una casa feta de cedre,+ mentre que l’arca del pacte de Jehovà està en una tenda.»+ 2 I Natan li va respondre: «Fes tot el que el teu cor desitgi, perquè el Déu verdader està amb tu.»
3 Però aquella mateixa nit, Natan va rebre aquest missatge de Déu: 4 «Ves i digues al meu servent David: “Això és el que diu Jehovà: ‘No seràs tu qui em construirà una casa perquè jo hi visqui.+ 5 Perquè des del dia que vaig alliberar Israel fins ara, no he viscut a cap casa, sinó que he anat de tenda en tenda i d’un tabernacle a un altre.*+ 6 I en tot el temps que he anat amb Israel, ¿he dit mai res d’això a cap dels jutges d’Israel que he nomenat per pasturar el meu poble? ¿És que els vaig preguntar: «Per què no m’heu construït una casa de cedre?»’”
7 »Ara digues al meu servent David: “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits: ‘Et vaig fer venir dels camps de pastura, on anaves darrere del ramat, perquè fossis líder del meu poble Israel.+ 8 Estaré amb tu vagis on vagis+ i eliminaré tots els teus enemics de davant teu,+ i et faré un nom tan gran com el nom dels grans homes de la terra.+ 9 Escolliré un lloc per al meu poble Israel i els establiré allà, i hi viuran sense que ningú els molesti més. Els malvats no els tornaran a oprimir com van fer en el passat,+ 10 des del temps en què nomenava jutges sobre el meu poble Israel.+ Sotmetré tots els teus enemics.+ I, a més, et dic: «Jehovà et construirà una casa.»*
11 »”’Quan els teus dies arribin a la seva fi i te’n vagis amb els teus avantpassats, faré que et succeeixi un descendent teu,* un dels teus fills,+ i establiré fermament el seu regnat.+ 12 Serà ell qui em construirà una casa,+ i jo establiré fermament el seu tron per sempre.+ 13 Jo seré el seu pare, i ell serà el meu fill.+ No li retiraré el meu amor lleial,+ tal com el vaig retirar al teu predecessor.+ 14 L’establiré per sempre a casa meva i al meu regnat,+ i el seu tron existirà per sempre.’”»+
15 Natan va donar aquest missatge a David i li va explicar tota aquesta visió.
16 Aleshores el rei David va anar a asseure’s davant de Jehovà i li va dir: «Jehovà Déu, qui soc jo? I què és la meva família* perquè m’hagis portat fins aquí?+ 17 I per si no n’hi hagués prou, oh Déu, també dius que la casa del teu servent existirà fins a un futur llunyà,+ i em veus com algú que ha de rebre encara més honors, oh Jehovà Déu. 18 I què més podria dir-te jo, el teu servent David, sobre l’honra que he rebut, si tu em coneixes tan bé?+ 19 Jehovà, a causa del teu servent i d’acord amb el teu cor,* has fet totes aquestes grans coses al revelar la teva grandesa.+ 20 Jehovà, no hi ha ningú com tu,+ i no hi ha cap altre Déu a part de tu.+ Tot el que hem sentit amb les nostres pròpies orelles ho confirma. 21 I quina altra nació de la terra és com el teu poble Israel?+ Tu, el Déu verdader, el vas rescatar perquè fos el teu poble.+ Et vas fer un nom al fer coses grans i meravelloses+ quan vas expulsar nacions de davant del teu poble,+ que vas alliberar d’Egipte. 22 Vas fer que el teu poble Israel fos el teu poble per sempre,+ i tu, oh Jehovà, et vas convertir en el seu Déu.+ 23 Ara, Jehovà, mantingues per sempre la promesa que vas fer sobre el teu servent i la seva casa, i compleix el que has promès.+ 24 Que el teu nom duri* i sigui engrandit+ per sempre, perquè la gent digui: “Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel, és Déu per a Israel.” I que la casa del teu servent David estigui fermament establerta davant teu.+ 25 Perquè tu, Déu meu, has revelat al teu servent el teu propòsit de construir-li una casa,* i per això el teu servent té confiança per fer-te aquesta oració. 26 Jehovà, tu ets el Déu verdader, i has promès aquestes coses bones sobre el teu servent. 27 Per això, digna’t beneir la casa del teu servent, i que aquesta continuï per sempre davant teu. Perquè tu, oh Jehovà, l’has beneït, i serà beneïda per sempre.»