Segon llibre de Samuel
23 Aquestes són les últimes paraules de David:+
«Les paraules de David, el fill de Jessè,+
les paraules de l’home que ha sigut glorificat,+
l’ungit+ del Déu de Jacob
i l’agradable cantant de les cançons+ d’Israel.
3 El Déu d’Israel ha parlat,
la Roca d’Israel+ m’ha dit:
“Quan el que governa la humanitat és just,+
i governa amb temor de Déu,+
4 el seu govern és com la llum del matí, quan brilla el sol,+
com un matí sense núvols.
És com quan, després de la pluja, la llum resplendeix
i fa brotar l’herba de la terra.”+
5 No és així com considera Déu la meva casa?
Perquè ell ha fet un pacte etern amb mi,+
definit en tot detall i segur.
Aquest pacte significa la meva salvació completa i tot el meu plaer,
¿no és per això que ell la fa prosperar?+
6 Però les persones menyspreables són llençades+ com els esbarzers,
que no es poden agafar amb les mans.
7 Qui els vulgui tocar ha d’anar ben equipat,
amb una arma de ferro i el pal d’una llança.
I se’ls ha de cremar completament amb foc allà on siguin.»
8 Aquests són els noms dels tres guerrers poderosos de David:+ el primer era Joixeb-Baixèbet, un tacmonita. Ell era el cap dels tres.+ En una ocasió, va matar 800 homes amb la seva llança. 9 Després el seguia Eleazar,+ el fill de Dodó,+ el fill d’Ahoè. Ell era un dels tres guerrers poderosos. En una ocasió, els filisteus s’havien reunit per lluitar contra els israelites, i ells tres van desafiar els filisteus junt amb David. Però quan els israelites es van retirar, 10 Eleazar no va abandonar la seva posició i va anar matant filisteus fins que el braç se li va cansar i la mà se li va quedar rígida de tant agafar l’espasa.+ D’aquesta manera, Jehovà va aconseguir una gran victòria aquell dia,+ i els soldats van tornar rere seu per saquejar els cadàvers.
11 Després hi havia Sammà, el fill d’Agué, l’hararita. Els filisteus es van reunir a Lehí, on hi havia un camp ple de llenties. I els soldats van fugir dels filisteus. 12 Però ell es va plantar enmig del camp, el va defensar i va continuar matant filisteus. D’aquesta manera, Jehovà va aconseguir una gran victòria.+
13 En l’època de la sega, tres dels 30 caps van baixar a veure David a la cova d’Adul·lam.+ Hi havia una tropa de filisteus acampada a la vall de Rafaïm.+ 14 En aquell moment, David estava al refugi,+ i a Betlem hi havia un destacament dels filisteus. 15 Llavors David va expressar aquest desig: «Tant de bo pogués beure aigua de la cisterna que hi ha a prop de la porta de Betlem!» 16 Així doncs, els tres guerrers poderosos van entrar a la força al campament dels filisteus, van treure aigua de la cisterna que hi ha a prop de la porta de Betlem i la van portar a David. Però ell es va negar a beure-la i la va vessar per a Jehovà.+ 17 Va dir: «Oh Jehovà, mai se’m passaria pel cap fer això! ¿He de beure la sang+ d’aquests homes que han arriscat la seva vida?» I es va negar a beure-la. Aquestes són les coses que van fer els seus tres guerrers poderosos.
18 Abisai,+ el germà de Joab, el fill de Seruià,+ era el cap d’un altre grup de tres guerrers, i en una ocasió va matar 300 homes amb la seva llança. La seva fama era com la dels tres.+ 19 Encara que era el que més destacava d’aquest grup de tres guerrers i també n’era el cap, no va arribar al nivell dels tres primers.
20 Benaià,+ el fill de Jehoiadà, era un home valent* que va fer moltes proeses a Cabseel.+ Va matar els dos fills d’Ariel de Moab i, un dia de neu, va baixar a una cisterna i va matar-hi un lleó.+ 21 També va matar un egipci que era extraordinàriament gran. Benaià només tenia un bastó, mentre que l’egipci portava una llança a la mà. Tot i així, es va enfrontar amb ell, li va treure la llança de la mà i amb ella el va matar. 22 Benaià, el fill de Jehoiadà, va fer aquestes coses, i la seva fama era com la dels tres guerrers poderosos. 23 Encara que va destacar més que els trenta, no va arribar al nivell dels tres. Tot i així, David el va posar a càrrec de la seva guàrdia personal.
24 Assahel,+ el germà de Joab, era un dels trenta. I també ho eren Elhanan, el fill de Dodó de Betlem;+ 25 Sammà, l’harodita; Elicà, l’harodita; 26 Heles,+ el paltita; Irà,+ el fill d’Iqueix, el tecoïta; 27 Abièzer,+ l’anatotita;+ Mebunai, l’husatita; 28 Selmon, l’ahohita; Maharai,+ el netofatita; 29 Héleb, el fill de Baanà, el netofatita; Itai, el fill de Ribai de Guibeà dels benjaminites; 30 Benaià,+ un piratonita; Idai, dels torrents* de Gaas;+ 31 Abí-Albon, l’arbatita; Azmàvet, de Bahurim; 32 Eliahbà, el saalebita; els fills de Jasén; Jonatan; 33 Sammà, l’hararita; Ahiam, el fill de Sarar, l’hararita; 34 Elifèlet, el fill d’Ahasbai, el fill del maacatita; Eliam, el fill d’Ahitófel,+ el guilonita; 35 Hesró, el carmelita; Paarai, l’arbita; 36 Igal, el fill de Natan, de Sobà; Baní, el gadita; 37 Sèlec, l’ammonita; Naharai, el beerotita, l’escuder de Joab, el fill de Seruià; 38 Irà, l’itrita; Gareb, l’itrita,+ 39 i Uries,+ l’hitita. En total eren 37.