Quan mor un ésser estimat

«El meu germà gran va morir de sobte, i em vaig sentir molt impotent. Mesos després, quan menys ho esperava, tornava a pensar en ell i sentia molt de dolor, com si m’estiguessin clavant una punyalada. De vegades també estava enfadada. Per què havia de morir el meu germà? A més, em sentia culpable de no haver passat més temps amb ell» (Vanessa, Austràlia).

SI HAS perdut un ésser estimat, és possible que també hagis experimentat sentiments molt diferents, des de tristesa fins a soledat i impotència. O pot ser que tinguis sentiments de culpabilitat, ràbia o por. Fins i tot pot ser que t’hagis preguntat si val la pena seguir vivint.

El dol no és cap senyal de debilitat. En realitat, demostra que aquesta persona significava molt per a tu. Ara bé, com pots trobar cert grau de consol?

COM HO HAN AFRONTAT ALGUNS

Tot i que pot semblar que el teu dolor no s’acabarà mai, els següents consells et poden ajudar.

DONA’T TEMPS PER VIURE EL DOL

No tothom viu el dol de la mateixa manera ni durant el mateix temps. Amb tot, plorar pot alleujar el teu dolor. La Vanessa, citada abans, diu: «Només volia plorar; necessitava treure tota la meva pena». La Sofía, que va perdre la seva germana de manera sobtada, diu: «És molt dolorós recordar el que va passar; és com si t’obrissin una ferida infectada i la netegessin. El dolor és gairebé insuportable, però ajuda a curar la ferida».

PARLA DELS TEUS SENTIMENTS

És comprensible que a vegades vulguis estar sol. Però el dol és una càrrega massa feixuga perquè la portis sense ajuda. El Jared, un jove de disset anys que va perdre el seu pare, recorda: «Parlava de les meves emocions amb els altres. Dubto que pogués expressar bé el que sentia, però fer-ho em va ajudar molt». La Janice, citada al primer article, afegeix un altre benefici: «Parlar amb altres persones va ser molt consolador. Vaig sentir que em comprenien i que no estava sola».

ACCEPTA AJUDA

Una psicòloga diu: «La persona que ha perdut un ésser estimat i permet que els amics i els familiars l’ajudin durant el període inicial [de xoc] sol superar les diferents fases del dol amb més facilitat». Explica als teus amics què poden fer per ajudar-te, ja que segurament et volen ajudar però no saben com fer-ho (Proverbis 17:17).

APROPA’T A DÉU

La Tina diu: «El meu marit va morir de càncer de la nit al dia. Com que ja no estava amb mi i no podia obrir-li el meu cor, li explicava tot a Déu! Cada matí li pregava que m’ajudés al llarg del dia. Déu em va ajudar de tantes maneres que soc incapaç de mencionar-les totes». La Tarsha, que tenia 22 anys quan va morir la seva mare, diu: «Llegir la Bíblia cada dia era el meu consol. Em feia pensar en coses que m’animaven».

IMAGINA COM SERÀ LA RESURRECCIÓ

La Tina continua: «Al principi, l’esperança de la resurrecció no em consolava. En aquells moments necessitava el meu marit, i els meus fills necessitaven el seu pare. Però ara, quatre anys més tard, m’aferro a aquesta esperança. És el meu salvavides. Imaginar-me el dia que el torni a veure m’omple de molta pau i felicitat!».

No esperis sentir-te bé de seguida. Amb tot, l’experiència de la Vanessa és molt animadora. Ella diu: «Encara que pensis que mai ho superaràs, segur que vindran dies millors».

És possible que el buit que sents al teu cor no desaparegui mai. Ara bé, recorda que val la pena seguir vivint. Amb l’ajuda de Déu, pots tenir bons amics i una vida amb propòsit. Ell vol que tornis a abraçar els teus éssers estimats que han mort, i per això aviat els tornarà a la vida. Llavors, el dolor del teu cor desapareixerà per sempre.