La Bíblia de Bedell. Un petit pas per entendre millor la Bíblia

QUAN el clergue anglès William Bedell va anar a Irlanda l’any 1627, es va trobar amb una situació desconcertant. Irlanda, majoritàriament catòlica, estava governada per la Gran Bretanya protestant. Els reformadors protestants ja havien traduït la Bíblia a molts idiomes que es parlaven a Europa. Tot i això, semblava que no hi havia ningú interessat a traduir la Bíblia a l’irlandès.

En Bedell estava convençut que els irlandesos no havien d’aprendre anglès per poder llegir la Bíblia. El que necessitaven era tenir-ne una en la seva llengua materna, i això és el que es va proposar fer. Però es va topar amb una intensa oposició, principalment dels protestants. Per què?

VOLEN ELIMINAR L’IRLANDÈS

En Bedell va decidir aprendre irlandès pel seu compte. Quan va ser rector del Trinity College de Dublín i, més tard, bisbe de Kilmore, va animar els estudiants a usar l’irlandès. De fet, quan la reina Isabel I d’Anglaterra va fundar el Trinity College, ho va fer amb la intenció de produir ministres que ensenyessin al poble el missatge de la Bíblia en la llengua del seu cor. En Bedell ho volia fer realitat.

Com que la majoria de les persones de la diòcesi de Kilmore parlaven irlandès, en Bedell va insistir a tenir ministres que parlessin l’idioma. Va fer aquesta sol·licitud a les autoritats locals pensant en aquestes paraules de l’apòstol Pau: «En l’església m’estimo més parlar cinc paraules amb la meva ment, per instruir també els altres, que deu mil paraules en una llengua», és a dir, en un idioma que no s’entén (1 Corintis 14:19).

Però persones influents van fer l’impossible per frenar la seva iniciativa. Segons els historiadors, alguns afirmaven que l’ús de l’irlandès era «perillós per a l’Estat», i d’altres, que anava «en contra dels interessos del Govern». També hi havia els qui creien que a Anglaterra no li convenia promoure l’ús de l’irlandès. De fet, es van promulgar lleis perquè els irlandesos abandonessin el seu idioma i els seus costums, i adoptessin la manera de fer anglesa i aprenguessin anglès.

EL PROJECTE DE BEDELL

Aquests punts de vista tan autoritaris no van desanimar en Bedell. Al principi de la dècada de 1630, va començar a traduir a l’irlandès la Bíblia anglesa publicada recentment, la King James Version del 1611. Volia fer una Bíblia que el màxim possible de persones pogués entendre. En Bedell estava convençut que els més humils no podrien acudir a les Escriptures per trobar el camí a la vida eterna mentre la Bíblia fos un llibre inaccessible (Joan 17:3).

Però en Bedell no va ser el primer a adonar-se d’aquesta situació. Uns trenta anys enrere, el bisbe William Daniel havia notat que era molt difícil que les persones coneguessin la Bíblia si, com ell va dir, estava «ennuvolada per un idioma que no entenien». En Daniel havia traduït les Escriptures Gregues Cristianes a l’irlandès. I en Bedell va començar la tasca de traduir les Escriptures Hebrees. El que es coneix com la Bíblia de Bedell inclou tant la seva obra com la d’en William Daniel. La Bíblia de Bedell va ser la primera Bíblia completa en irlandès. Durant tres-cents anys, aquesta va ser l’única Bíblia en irlandès.

En Bedell, qui era un experimentat erudit de l’hebreu, va comptar amb l’ajuda de dos irlandesos nadius per traduir de l’anglès a l’irlandès. A mesura que avançaven en la traducció, en Bedell i un o dos ajudants de confiança analitzaven i revisaven meticulosament cada verset. A més, van consultar una traducció italiana feta pel teòleg suís Giovanni Diodati, la versió grega dels Setanta i un antic manuscrit bíblic hebreu molt important.

L’equip va seguir els passos dels traductors de la King James Version, molts dels quals en Bedell hauria conegut personalment, i va incloure el nom de Déu en diversos llocs. Per exemple, a Èxode 6:3 van traduir el nom de Déu per Iehovah. El manuscrit original de Bedell es conserva a la Biblioteca Marsh de Dublín (Irlanda). (Consulta el requadre «Reconeixement a Bedell i la seva obra».)

FINALMENT VEU LA LLUM

En Bedell va acabar el seu projecte cap al 1640, però no el va poder publicar. Per què? Doncs per començar, encara patia intensa oposició. Els detractors van difamar el seu traductor principal amb la intenció de desacreditar la seva obra. Fins i tot van fer que l’arrestessin i l’empresonessin. I per si no n’hi hagués prou, en Bedell es va trobar enmig d’una ferotge revolta contra els anglesos que va esclatar el 1641. A pesar dels seus orígens anglesos, els irlandesos el van protegir durant un temps a causa de l’interès personal que els havia mostrat. Finalment, però, soldats rebels el van posar a la presó, on va morir l’any 1642 a causa de les condicions infrahumanes en les quals es trobava. Tristament, mai va veure la seva obra publicada.

Quasi es va perdre l’obra d’en Bedell quan van saquejar i destruir la seva casa. Afortunadament, un bon amic seu va aconseguir rescatar tots els documents que en Bedell havia traduït. Amb el temps, en Narcissus Marsh, qui més tard va ser arquebisbe d’Armagh i primat de l’Església d’Irlanda, els va obtenir. En Marsh va rebre ajuda econòmica del científic Robert Boyle i es va atrevir a publicar la Bíblia de Bedell el 1685.

UN PETIT PAS MOLT SIGNIFICATIU

La Bíblia de Bedell no va tenir gaire reconeixement mundial. Amb tot, va ser un petit pas molt significatiu per entendre millor la Bíblia, especialment per als qui parlaven irlandès, tant a Irlanda com a Escòcia i molts altres llocs. Ara ja podien satisfer la seva necessitat espiritual llegint la Paraula de Déu en l’idioma del seu cor (Mateu 5:6).

Fins al dia d’avui, la Bíblia de Bedell ha ajudat els amants de la veritat a satisfer la seva necessitat espiritual. Un home que parla irlandès i que recentment ha après el que ensenya la Bíblia diu: «Quan llegíem la Bíblia de Bedell, escoltàvem les paraules de la Bíblia en la nostra llengua materna. Aquest va ser el factor clau que ens va donar l’oportunitat, a la meva família i a mi, d’aprendre les meravelloses veritats de les Escriptures».