Una cosa millor que el glamur

Un any després vaig començar la meva carrera com a actriu, i vaig ser la protagonista de diverses pel·lícules. Els periodistes volien saber la meva història, els fotògrafs volien fer-me fotos i constantment assistia a estrenes, inauguracions, dinars i sopars. Sempre era el centre d’atenció.

Però aviat em vaig adonar que aquest món no era tan meravellós. Treballava sobretot en pel·lícules d’acció, i això era perillós, perquè a Hong Kong no era tan habitual com a Hollywood que els actors fessin servir dobles. Jo mateixa havia de fer les escenes de risc, com ara passar per sobre d’un cotxe muntada en una moto. Moltes pel·lícules eren immorals i violentes, i algunes, espiritistes.

El 1995 em vaig casar amb un productor de cine. Tenia un marit que m’estimava, glamur i diners. Semblava que ho tenia tot per ser feliç, però em sentia deprimida. Finalment, vaig decidir deixar el món del cinema.

RECORDO LA MEVA FE DE LA INFÀNCIA

Vaig començar a recordar amb afecte la fe que tenia de petita. Els dissabtes la meva germana i jo anàvem a casa d’una família de Testimonis de Jehovà. El pare, en Joe McGrath, estudiava la Bíblia amb nosaltres i les seves tres filles. El «Tiet Joe» tractava la seva dona i les seves filles amb respecte, eren una família unida i plena d’amor. També m’agradava molt acompanyar-los a les seves reunions i alguns grans congressos. Van ser moments feliços; em sentia segura amb els Testimonis.

En canvi, a casa em van passar coses terribles. La vida que portava el meu pare va ser una font d’angoixa per a la meva mare, que va caure en una depressió greu. Quan jo tenia uns deu anys, la mare va deixar de relacionar-se amb els Testimonis de Jehovà. Jo vaig continuar durant un temps, encara que no estava del tot convençuda, i em vaig batejar a l’edat de disset anys. Però poc després vaig adoptar una conducta impròpia d’un cristià i vaig deixar de formar part de la congregació.

DECIDEIXO TORNAR

Poc després de casar-me, em van venir a visitar dos responsables de la congregació local dels Testimonis de Jehovà. Em van explicar com podia tornar a Déu, i van fer els preparatius perquè m’ajudés una missionera anomenada Cindy. En aquell moment la meva fe era molt dèbil, per això li vaig demanar que em demostrés que la Bíblia és de veritat la Paraula de Déu. La Cindy em va mostrar com s’havien complert algunes profecies bíbliques. Amb el temps ens vam fer molt amigues, i em va animar a estudiar amb ella les ensenyances bàsiques de la Bíblia. Vaig acceptar la seva oferta i, per primer cop, vaig comprendre que Jehovà és un Déu d’amor que vol que sigui feliç.

Quan vaig tornar a les reunions cristianes, em vaig adonar que em sentia molt més a gust entre els Testimonis que entre la gent del món del cinema. Però a causa de la meva infància, se’m feia difícil confiar en els altres i no m’agradava com era. Una germana de la congregació em va mostrar amb la Bíblia com fer front a aquests problemes emocionals, i això em va ajudar molt. També vaig aprendre a fer amics de veritat.

UNA COSA MILLOR QUE EL GLAMUR

El 1997 el meu marit i jo ens vam traslladar a Hollywood (EUA), on em vaig dedicar més plenament a ajudar les persones a beneficiar-se de la saviesa de la Paraula de Déu. Ensenyar la Bíblia als altres m’ha fet més feliç que tot el glamur de ser una estrella de cine. Per exemple, l’any 2002 em vaig retrobar amb la Cheri, una vella coneguda de Hong Kong. Les nostres vides s’assemblaven molt. Havia estat Miss Hong Kong un any abans que jo. De fet, quan vaig guanyar el concurs, ella em va posar la corona. També s’havia fet actriu i productora, i havia treballat amb directors famosos. Igual que jo, ara vivia a Hollywood.

Em vaig commoure profundament quan la Cheri em va dir que el seu promès havia mort sobtadament a causa d’un infart. Les seves creences budistes no li donaven cap consol. Com jo, ella portava la vida glamurosa que molts envegen, però se sentia trista i li costava confiar en els altres. Li vaig començar a explicar el que havia après de la Bíblia, però els seus antecedents budistes van fer que li costés molt entendre-ho.

Un dia del 2003 la Cheri em va trucar des de Vancouver (Canadà), on estava rodant una pel·lícula. Tota emocionada, em va explicar el que li havia passat. Anava conduint i admirant el paisatge quan de cop i volta va començar a orar en veu alta: «Digue’m: qui és el Déu veritable? Com et dius?». En aquell moment va passar per davant d’una Sala del Regne i va veure el nom Jehovà. Estava convençuda que Déu li havia contestat i volia parlar amb els Testimonis de Jehovà al més aviat possible. Em vaig posar mans a l’obra i, al cap d’uns dies, la Cheri es trobava en una reunió d’una congregació xinesa de Vancouver.

«Aquestes persones de debò es preocupen per mi; els puc dir el que sento», em va dir la Cheri més endavant. Allò em va emocionar molt, perquè ella no havia fet cap amic a la indústria del cinema. Va continuar assistint a les reunions, però el 2005 va signar un contracte per produir dues pel·lícules èpiques a la Xina i va tornar a Hong Kong. Em vaig alegrar molt quan el 2006 la Cheri es va dedicar a Jehovà i es va batejar en un congrés dels Testimonis a Hong Kong. Tot i que desitjava servir Jehovà més plenament, la seva feina li complicava molt les coses i no estava gens contenta.

L’ALEGRIA D’AJUDAR ELS ALTRES

L’any 2009 la vida de la Cheri va canviar. Va decidir abandonar el món del cinema per servir Jehovà a plenitud. Va fer molts amics a la congregació cristiana. Va començar a predicar a temps complet les bones notícies del Regne i això la va fer realment feliç, perquè ajudava les persones a tenir una vida millor (Mateu 24:14).

Llavors la Cheri es va proposar aprendre nepalès per donar suport al grup de llengua nepalesa de Testimonis a Hong Kong. Allà se sol marginar o menysprear els nepalesos perquè no parlen gaire anglès ni xinès i tenen costums diferents. La Cheri em va dir que la feia molt feliç ajudar aquestes persones a entendre la Bíblia. Per exemple, predicant casa per casa un dia va trobar una dona nepalesa que havia sentit parlar de Jesús però no del Déu veritable, Jehovà. La Cheri li va mostrar amb la Bíblia que Jesús orava al seu Pare celestial. Quan la dona va entendre que podia orar al Déu verdader, que es diu Jehovà, es va sentir motivada a acceptar el missatge de la Bíblia. Poc temps després el seu marit i la seva filla van començar un curs bíblic (Salm 83:18; Lluc 22:41, 42).

Quan vaig veure l’alegria que sentia la Cheri predicant a temps complet, em vaig preguntar què m’impedia fer el mateix. En aquell moment vivia de nou a Hong Kong. Aleshores, vaig reorganitzar la meva vida per poder dedicar més temps a ensenyar la veritat bíblica. M’he adonat que escoltar les persones i ajudar-les a entendre la Paraula de Déu és el que em fa feliç de debò.

Per exemple, vaig estudiar la Bíblia amb una dona vietnamita que sempre estava trista i plorava sovint. Ara es mira la vida amb una actitud positiva i li encanta relacionar-se amb els germans de la congregació.

La Cheri i jo vam trobar una cosa molt millor que el glamur. És veritat que el món del cinema era fascinant i ens va portar a la fama, però ajudar els altres a conèixer Jehovà ens ha donat més satisfaccions, perquè això el glorifica. Sens dubte, hem vist que aquestes paraules de Jesús són ben certes: «És més feliç donar que rebre» (Fets [Actes] 20:35).