HO SABIES?

En què consistia la feina d’un centurió de l’exèrcit romà?

Les Escriptures Gregues Cristianes fan diverses referències als centurions romans. L’oficial romà que va supervisar l’execució de Jesús tenia aquest rang, i també Corneli, el primer gentil que es va fer cristià. L’oficial que havia de presenciar els assots de l’apòstol Pau era centurió, així com Juli, el qual el va escortar fins a Roma (Marc 15:39; Fets [Actes] 10:1; 22:25; 27:1).

Normalment un centurió comandava una centúria, un grup d’entre uns cinquanta i cent soldats de peu. La seva feina consistia en entrenar i disciplinar els seus homes, passar revista a la seva roba i equipament, i dirigir-los durant els desplegaments militars.

El rang de centurió era el més elevat a què un soldat ras podia aspirar. Els qui arribaven a tenir aquest càrrec eren soldats professionals amb aptituds de líder. La disciplina i l’eficàcia del poderós exèrcit romà depenien d’ells. Segons una font d’informació, els centurions «sovint eren els qui tenien més experiència i estaven més familiaritzats amb la seva feina».

Com eren els miralls en temps bíblics?

A diferència dels miralls d’avui, que són de vidre, els de temps bíblics generalment eren de metall molt polit, la majoria de bronze o possiblement de coure, or, plata o ambre. La primera vegada que es parla dels miralls a la Bíblia és quan es va construir el tabernacle, el primer centre d’adoració dels israelites. Les dones van oferir els seus miralls per a la fabricació de la pica sagrada de coure i la seva base (Èxode 38:8). Per aconseguir-ho, es creu que van haver de fondre els miralls.

La majoria dels miralls que s’han descobert en excavacions arqueològiques a Israel i als seus voltants s’han trobat junt amb altres joies i diferents accessoris per a la dona. Normalment, aquells miralls eren rodons i els mànecs, que representaven la figura d’una dona, estaven fets de fusta, metall o marfil. La cara del mirall que no estava polida no solia tenir cap adorn.

En el passat, els miralls de metall no reflectien tan nítidament com els miralls de vidre d’avui dia. Aquest fet explica a què es referia l’apòstol Pau quan va dir: «Perquè ara hi veiem per un mirall, de manera borrosa» (1 Corintis 13:12).