Ancians, confortareu «l’ànima cansada»?

L’Àngela,a una germana soltera d’uns trenta anys, està una mica nerviosa perquè espera la visita dels ancians. Què li diran? S’ha perdut algunes reunions, però és que se sent molt cansada després de treballar tot el dia cuidant gent gran. A més de les inquietuds diàries, l’amoïna molt la salut de la seva mare.

Si anessis a visitar l’Àngela, com t’ho faries per confortar aquesta «ànima cansada»? (Jer. 31:25, TBS.) Però, primer, com et prepararies per fer una visita pastoral animadora?

PENSEU EN LES CIRCUMSTÀNCIES DEL GERMÀ

És normal que, a vegades, la feina o les responsabilitats teocràtiques ens deixin fatigats. Per exemple, el profeta Daniel va «quedar esgotat» en veure una visió que no va poder entendre (Dan. 8:27, BEC). Més tard, Déu va enviar l’àngel Gabriel perquè l’ajudés: li va explicar algunes coses, li va assegurar que Jehovà havia escoltat les seves oracions i li va dir que encara era algú «molt estimat» (Dan. 9:21-23, TBS). En una ocasió posterior en què el profeta també estava sense forces, un altre àngel el va enfortir amb paraules similars (Dan. 10:19, TBS).

Igualment, abans de visitar un germà que potser està cansat o desanimat, dedica temps a pensar en les seves circumstàncies. Quins problemes té, i per què el deixen sense energia? Quines bones qualitats demostra? En Richard, un germà que ha servit com a ancià durant més de vint anys, explica: «Em centro en els punts forts del germà». I afegeix: «Com que reflexiono en les circumstàncies del germà abans de visitar-lo, em resulta més fàcil trobar maneres d’animar-lo que s’adaptin a les seves necessitats». I si has d’anar a fer la visita amb un altre ancià, per què no analitzeu plegats la situació del germà?

FEU-LO SENTIR CÒMODE

Segurament estareu d’acord que pot ser incòmode parlar de sentiments personals. Per exemple, potser al germà que visiteu li costa obrir-se. Aleshores, com podeu trencar el gel? Un somriure sincer i algunes paraules animadores poden ser molt útils. En Michael, un germà que fa més de quaranta anys que és ancià, sovint comença les visites amb comentaris com: «Saps? Un dels privilegis més macos d’un ancià és visitar els germans a casa seva i conèixer-los millor. És per això que tenia moltes ganes de visitar-te».

Podríeu començar la visita fent una oració sincera. Quan l’apòstol Pau feia oracions, mencionava la fe, l’amor i la constància dels germans (1 Tes. 1:2, 3). Quan en l’oració expresseu com us fan sentir les qualitats del germà, el que feu és preparar el vostre cor i el d’ell per tenir una conversa edificant. Les vostres paraules també poden tenir un efecte calmant. En Ray, un ancià amb experiència, diu: «De vegades, tots oblidem les coses bones que fem. Per tant, quan algú ens les recorda, ens reconforta l’ànima».

ANIMEU-LO AMB LA BÍBLIA

Una manera d’animar el germà és comunicar-li un «do espiritual» usant la Bíblia, encara que només sigui amb un versicle (Rm. 1:11). Per exemple, un germà deprimit pot pensar que és un zero a l’esquerra i sentir-se com el salmista, qui es va comparar amb «un bot en el fum» que s’havia assecat (Sl. 119:83, 176; TBS). Després d’explicar-li breument aquesta expressió, li podeu confirmar que confieu que no ha ‘oblidat’ els manaments de Déu.

De manera semblant, com podríeu usar la paràbola de la moneda de dracma perduda per tocar el cor d’una germana que s’ha fet inactiva o ha afluixat el pas? (Lc. 15:8-10.) Potser la moneda perduda havia format part d’un collaret preciós fet amb moltes monedes de plata. En conversar d’aquesta paràbola, la podeu ajudar a entendre que ella és una part valuosa de la congregació. Després, li podeu recordar que Jehovà cuida d’ella com una de les seves ovelletes.

Els nostres germans normalment gaudeixen de parlar de textos bíblics que els agraden. Per tant, no parleu només vosaltres! Després de llegir un versicle que el pugui ajudar, podríeu remarcar una paraula o una frase clau i demanar-li que la comenti. Per exemple, després de llegir 2 Corintis 4:16, un ancià li podria preguntar: «Has notat personalment maneres en què Jehovà t’ha revifat?». Aquest tipus de preguntes poden portar a converses que us ‘confortin mútuament’ (Rm. 1:12).

També podeu animar el germà si parleu d’un personatge bíblic amb el qual se sent identificat. L’exemple d’Anna i d’Epafrodit, servents de Déu que en ocasions van estar deprimits però que van continuar sent valuosos per a Jehovà, poden animar un germà o germana que se sent abatut (1 Sam. 1:9-11, 20; Fili. 2:25-30). I a la Bíblia hi ha molts altres bons exemples que podeu usar.

CONTINUEU DEMOSTRANT-LI INTERÈS

Si continueu demostrant-li interès després de la visita, el germà notarà que us preocupeu sincerament per ell (Ac. [Fe.] 15:36). En acabar-la, potser trobeu pràctic quedar per sortir a predicar amb ell. Quan en Bernand, un ancià amb experiència, torna a veure un germà o germana que ha visitat fa poc, potser fa al·lusió discretament a algun consell que li va donar, preguntant-li: «Digues, ha funcionat?». L’interès personal us ajudarà a esbrinar si necessita més ajuda.

Ara més que mai, els nostres germans i germanes necessiten sentir que se’ls cuida, se’ls comprèn i se’ls estima (1 Tes. 5:11). Per tant, abans de fer una visita pastoral, dediqueu temps a pensar en les circumstàncies del germà, oreu a Jehovà i escolliu els textos bíblics adients. D’aquesta manera, trobareu les paraules adequades per confortar «l’ànima cansada»!