Tasques d’auxili que glorifiquen Jehovà

1, 2. (a) A quina difícil situació es van enfrontar els cristians de la Judea? (b) Quina mostra d’amor van experimentar aquells cristians?

PELS volts de l’any 46 de la n. e. la Judea pateix els horrors de la fam. Els deixebles de Crist que viuen a la zona no tenen els mitjans necessaris per pagar els preus exorbitants dels escassos aliments. La seva situació és desesperada, però estan a punt d’experimentar la protecció de la mà de Jehovà d’una manera que cap deixeble de Crist no ha vist fins aleshores.

² Commoguts pel sofriment dels seus germans jueus de Jerusalem i la Judea, els cristians jueus i gentils d’Antioquia de Síria fan una col·lecta per ajudar-los. Després trien dos germans responsables, Bernabé i Saule, perquè facin arribar l’ajuda als ancians de Jerusalem (llegeix Actes [Fets] 11:27-30; 12:25). T’imagines com es van sentir els germans de la Judea al veure aquesta mostra d’amor?

3. (a) Com imita avui dia el poble de Déu els cristians d’Antioquia? Posa’n un exemple. (Consulta també el requadre «La nostra primera gran campanya d’ajuda al segle XX».) (b) Quines preguntes analitzarem en aquest capítol?

³ Aquest episodi és el primer cas que coneixem en què els cristians d’una part del món van enviar ajuda a cristians d’una altra zona. Avui dia, imitem l’exemple dels nostres germans d’Antioquia. Quan se’ns informa que els nostres companys de creença pateixen a causa d’un desastre o una prova, ens afanyem a ajudar-los.a Aquest capítol ens ajudarà a entendre la relació que hi ha entre les tasques d’auxili i el servei cristià. Analitzarem tres preguntes: per què considerem les tasques d’auxili una faceta del servei sagrat? Quins objectius tenen? Quins beneficis produeixen?

Per què les tasques d’auxili són «servei sagrat»

4. Què va dir Pau als corintis sobre el servei cristià?

⁴ En la seva segona carta als corintis, Pau va explicar que el servei cristià té dues facetes. Tot i que les seves paraules anaven adreçades als cristians ungits, també apliquen a les «altres ovelles» (Jn. 10:16). Una part del nostre servei és el «ministeri de la reconciliació», és a dir, l’obra de predicar i ensenyar (2 Cor. 5:18-20; 1 Tim. 2:3-6). L’altra part inclou un servei que realitzem en benefici dels nostres germans, ja que l’apòstol va parlar específicament d’un «servei a favor dels sants» (2 Cor. 8:4, TBS). Pau va emprar la mateixa paraula grega, diakonía, al parlar del «ministeri de la reconciliació» i del «servei a favor dels sants». Quina importància té aquest fet?

5. Com va relacionar Pau les tasques d’auxili amb el servei sagrat?

⁵ A l’utilitzar la mateixa paraula grega en ambdós casos, Pau va posar al mateix nivell les tasques d’auxili i la resta d’activitats dels cristians. Abans ja havia afirmat: «Hi ha diversitat de serveis, però el Senyor és el mateix; hi ha diversitat de fets, [...] però tot això és fet per obra de l’únic i mateix Esperit» (1 Cor. 12:4-6, 11). En realitat, Pau va relacionar els diversos serveis que realitza la congregació amb l’adoració de Déu i el servei sagrat (Rm. 12:1, 6-8).b No ens sorprèn que estigués més que disposat a dedicar part del seu temps a «ajudar els sants» (Rm. 15:25, 26).

6. (a) Per què les tasques d’auxili formen part de la nostra adoració? (b) Descriu com duem a terme les tasques d’auxili arreu del món. (Consulta el requadre «En cas de desastre...».)

⁶ Pau va ajudar els corintis a entendre per què les tasques d’auxili formaven part del servei cristià i l’adoració verdadera. Fixem-nos en la línia d’argumentació que va seguir: els cristians ofereixen ajuda perquè ‘s’han sotmès a reconèixer l’evangeli del Crist’ (2 Cor. 9:13). És a dir, com que els cristians desitgen posar en pràctica les ensenyances de Jesús, ajuden els seus germans. Tal com va dir Pau, els actes de bondat que fan pels seus companys de creença són expressions de ‘la gràcia immensa de Déu’ (2 Cor. 9:14; 1 Pe. 4:10). La Torre de Guaita de l’1 de desembre de 1975 va parlar sobre servir els nostres germans necessitats, que inclou realitzar tasques d’auxili, i va dir: «No hem de dubtar mai que Jehovà Déu i el seu Fill Jesucrist donen molta importància a aquest tipus de servei».c Queda clar que les tasques d’auxili són una faceta essencial del «servei sagrat» (2 Cor. 8:7; 9:12; Heb. 13:16).

Els objectius de les tasques d’auxili

7, 8. Quin és el primer objectiu de les tasques d’auxili?

⁷ Quins són els objectius de les nostres tasques d’auxili? Pau va donar la resposta a 2 Corintis 9:11-15 (llegeix-lo). Aquests versicles destaquen tres objectius principals de «la prestació d’aquest servei sagrat». Examinem-los d’un en un.

⁸ En primer lloc, les tasques d’auxili glorifiquen Jehovà. Fixem-nos en quantes vegades Pau dirigeix l’atenció a Jehovà Déu en els cinc versicles esmentats. L’apòstol explica que aquest servei «farà que donin gràcies a Déu» i serà «una font abundant d’accions de gràcies a Déu» (versicles 11 i 12). També explica que les tasques d’auxili fan que els cristians ‘glorifiquin Déu’ i lloïn ‘la gràcia immensa de Déu’ (versicles 13 i 14). I per acabar diu: «Gràcies siguin donades a Déu» (versicle 15; 1 Pe. 4:11).

9. Què poden aconseguir les tasques d’auxili? Posa’n un exemple.

⁹ Com Pau, nosaltres també considerem les tasques d’auxili una oportunitat de glorificar Jehovà i adornar les seves ensenyances (1 Cor. 10:31; Tt. 2:10). De fet, sovint ens ajuden a vèncer els prejudicis que tenen algunes persones sobre Jehovà i els Testimonis. Per exemple, una dona que vivia a una zona devastada per un huracà tenia un cartell a la porta que deia «Testimonis de Jehovà, no truqueu». Un dia va veure unes persones reparant una casa a l’altra banda del carrer. Durant dies va observar el bon ambient que hi havia entre els treballadors i s’hi va acostar a veure qui eren. A l’assabentar-se que els voluntaris eren testimonis de Jehovà, va quedar impressionada i va dir: «Us he jutjat malament». Poc després, va treure el cartell.

10, 11. (a) Quin és el segon objectiu de les tasques d’auxili? Posa’n exemples. (b) Quina publicació ajuda els voluntaris? (Consulta el requadre «Una eina extra».)

¹⁰ En segon lloc, ‘satisfem les necessitats’ dels nostres germans (2 Cor. 9:12a). Desitgem de tot cor satisfer les necessitats immediates dels nostres germans i alleujar el seu sofriment. Per què? Doncs perquè tots els cristians formem un cos i «quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell» (1 Cor. 12:20, 26). Per tant, moguts per l’amor fraternal i la compassió, molts dels nostres germans estan disposats a deixar el que estan fent, agafar les eines i anar a les zones afectades per ajudar altres cristians (Jm. 2:15, 16). Per exemple, després dels danys causats per un tsunami al Japó el 2011, la sucursal dels Estats Units va enviar una carta als comitès regionals de construcció del seu país per demanar si «alguns germans qualificats» podrien ajudar a reconstruir les Sales del Regne del Japó. Quina va ser la resposta? En unes setmanes, gairebé sis-cents voluntaris van emplenar una sol·licitud i es van oferir a donar un cop de mà i pagar-se el vol al Japó. «La reacció dels germans ha estat impressionant», va dir la sucursal dels Estats Units. Quan un germà japonès va preguntar a un dels voluntaris per què hi havia vingut des de tan lluny, el voluntari li va respondre: «Els nostres germans japonesos formen part del nostre “cos”. Sentim el vostre dolor i el vostre sofriment com si fossin nostres». L’amor abnegat dels voluntaris és tan gran que fins i tot estan disposats a arriscar la vida per ajudar els seus germans (1 Jn. 3:16).d

¹¹ Els qui no són Testimonis també agraeixen les nostres tasques d’auxili. Per exemple, després que un desastre arrasés l’estat d’Arkansas (EUA) l’any 2013, un diari va fer referència a la immediata resposta dels nostres voluntaris amb aquestes paraules: «L’estructura organitzativa dels Testimonis de Jehovà ha elevat la coordinació de les tasques dels voluntaris a la categoria d’art». Sens dubte, tal com l’apòstol Pau va dir, ‘satisfem les necessitats’ dels nostres germans.

12-14. (a) Per què és tan important el tercer objectiu de les tasques d’auxili? (b) Quins comentaris fan evident la importància de continuar amb les activitats espirituals?

¹² En tercer lloc, ajudem els damnificats a reprendre la seva rutina espiritual. Per què és important? Pau diu que els qui reben aquesta ajuda se sentiran impulsats a donar gràcies a Déu (2 Cor. 9:12b). I la millor manera de donar gràcies a Jehovà és recuperar la rutina espiritual al més aviat possible (Fili. 1:10, BCI). La Torre de Guaita de l’1 de desembre de 1945 va afirmar: «Pau va aprovar [...] la col·lecta de donacions perquè ajudava altres germans cristians necessitats a suportar una mica millor la seva difícil situació material, i així podien participar més plenament i amb més energies en l’obra de donar testimoniatge de Jehovà». Avui dia tenim el mateix objectiu. Al tornar a participar en la predicació, els nostres germans no només consolen els seus afligits veïns, sinó que també s’enforteixen ells mateixos (llegeix 2 Corintis 1:3, 4).

¹³ Analitzem els comentaris d’alguns germans que van rebre l’ajuda, van començar a predicar de nou i com a resultat es van enfortir. «Sortir a predicar va ser una benedicció per a la nostra família», va explicar un germà. I va afegir: «A l’intentar consolar els altres vam tenir un moment de respir i ens vam deixar de preocupar pels nostres problemes». Una germana va dir: «Centrar-me en les activitats espirituals em va ajudar a desconnectar de la devastació que m’envoltava. Em va fer sentir segura». Una altra germana va comentar: «Malgrat que moltes coses escapaven al nostre control, la predicació va ajudar molt tota la família. Al compartir l’esperança del paradís amb els altres, es va enfortir la nostra confiança que Déu ho farà tot nou».

¹⁴ Els cristians que han patit un desastre també necessiten tornar-se a reunir de seguida que puguin. Pensem en el cas de la Kiyoko. Quan tenia prop de seixanta anys ho va perdre tot en un tsunami, llevat de la roba i les sandàlies que portava. No sabia com s’ho faria per tirar endavant, però aleshores un ancià li va dir que celebrarien la reunió al seu cotxe. La Kiyoko explica: «Érem al cotxe l’ancià, la seva dona, una altra germana i jo. La reunió va ser senzilla però, com un miracle, vaig deixar de pensar en el tsunami. Vaig sentir pau mental. Aquella reunió em va mostrar el poder que té la companyia dels germans». Parlant sobre les reunions a què va assistir després d’un desastre, una altra germana va dir: «Van ser la meva àncora de salvació!» (Rm. 1:11, 12; 12:12).

Els beneficis permanents de les tasques d’auxili

15, 16. (a) Quin benefici van obtenir els corintis i altres cristians al participar en tasques d’auxili? (b) Com ens beneficia a nosaltres aquesta obra?

¹⁵ Al parlar sobre les tasques d’auxili, Pau també va explicar als corintis els beneficis que tant ells com altres cristians van obtenir al participar en aquesta faceta del servei sagrat. Va dir: «Pregant per vosaltres, [els cristians jueus de Jerusalem que van rebre l’ajuda] demostren que us estimen molt per la gràcia immensa que Déu us ha fet» (2 Cor. 9:14). La generositat dels corintis va impulsar els cristians jueus a fer oració a favor dels seus germans de Corint, inclosos els gentils, i també va fer créixer l’amor que sentien per ells.

¹⁶ Aplicant als nostres dies les paraules de Pau, el mateix número de La Torre de Guaita esmentat abans va afirmar: «Pensem en el gran efecte unidor que té el fet que una secció del poble consagrat de Déu faci donacions per cobrir les necessitats d’un altre grup de cristians». Això és precisament el que experimenten els voluntaris que participen en tasques d’auxili. Un ancià que va donar un cop de mà després d’una inundació diu: «Participar en les tasques d’auxili em fa sentir encara més a prop dels meus germans». Una germana que va rebre l’ajuda que necessitava va expressar així el seu agraïment: «Sentir la nostra germanor és com veure el paradís» (llegeix Proverbis 17:17).

17. (a) Com apliquen les paraules d’Isaïes 41:13 a les tasques d’auxili? (b) Quins exemples mostren que les tasques d’auxili glorifiquen Jehovà i enforteixen la nostra unitat? (Consulta també el requadre «L’ajuda de voluntaris arreu del món».)

¹⁷ Quan els voluntaris arriben a la zona d’un desastre, els germans afectats experimenten de manera especial la veracitat d’aquesta promesa divina: «Jo, Jahvè, el teu Déu, t’agafo fort per la mà dreta, el qui et dic: “No tinguis por”, sóc jo que t’ajudo» (Is. 41:13). Una germana que va sobreviure a un desastre va dir: «Al veure les destrosses em vaig sentir dessolada, però Jehovà em va agafar la mà. No hi ha paraules per descriure l’ajuda que em van donar els germans». Després que un desastre devastés la zona on vivien, dos ancians van escriure en nom de les seves congregacions: «Encara que el terratrèmol va causar un terrible sofriment, vam rebre l’ajuda de Jehovà mitjançant els nostres germans. Havíem llegit sobre les tasques d’auxili, però ara ho experimentàvem personalment».

Hi vols donar un cop de mà?

18. Què pots fer si vols participar en tasques d’auxili? (Consulta també el requadre «Va marcar el rumb de la seva vida».)

¹⁸ Els qui participen en tasques d’auxili normalment són germans que treballen en projectes de construcció de Sales del Regne. Si vols compartir la seva alegria, demana una sol·licitud als ancians de la teva congregació. Un ancià amb molta experiència en aquesta faceta del servei sagrat fa aquest recordatori: «No et desplacis a una zona afectada per un desastre abans de rebre la invitació oficial d’un comitè d’auxili». Així aquesta obra es realitzarà de manera ordenada.

19. Per què les tasques d’auxili demostren clarament que som autèntics seguidors de Crist?

¹⁹ Sens dubte, les tasques d’auxili són una manera excel·lent d’obeir el manament de Crist d’‘estimar-nos els uns als altres’, la marca identificadora dels autèntics cristians (Jn. 13:34, 35). Gràcies a aquesta obra, els súbdits lleials del Regne de Déu poden rebre l’ajuda que necessiten. És una extraordinària benedicció que hi hagi tants voluntaris que glorifiquen Jehovà amb el seu servei abnegat.