Una visita al Kazakhstan

ELS kazakhs sempre han estat un poble nòmada. Fins i tot avui dia, alguns pastors continuen movent els seus ramats segons l’estació de l’any. Els estius els passen als altiplans on no fa tanta calor i els ramats poden pasturar, però quan s’apropen les nevades de l’hivern baixen a terres més càlides.

Tot i que alguns kazakhs viuen en ciutats modernes, moltes de les seves tradicions, menjar i artesanies reflecteixen la vida nòmada dels seus avantpassats. Els kazakhs tenen una llarga tradició de poesia, cançons i música folklòrica.

La iurta, la tradicional casa nòmada dels kazakhs, s’ha convertit en el símbol de l’home convivint amb la natura. Als pastors encara els hi agrada viure en iurtes, i aquells que viuen a les ciutats les utilitzen per a celebracions especials. Les iurtes també són allotjaments ideals per als turistes, i es poden convertir en museus de brodats, teixits i catifes on es poden veure les habilitats de la dona kazakh.

Les famílies que viuen en un entorn més rural donen molta importància als cavalls. Els kazakhs tenen com a mínim 21 paraules per a cavall, cadascuna amb un matís lleugerament diferent, i més de 30 paraules i expressions per descriure els colors del seu pelatge. Encara avui dia, aquest animal es considera un regal molt preuat. A les zones rurals, els nens aprenen a muntar a cavall ja des de ben petits.

Un típic menjar kazakh sempre inclourà carn sense especiar. Algunes de les seves begudes preferides són el kumis —que està fet de llet d’euga i és conegut per les seves propietats beneficioses— i el xubat —una beguda una mica àcida feta de llet de camella.

La sucursal dels Testimonis de Jehovà a Almaty dóna la benvinguda a visitants de tot arreu i està oberta als tours.