Com puc reconèixer els meus errors?

Tu què faries?

Llegeix el que li va passar a la Karina i imagina’t que et passés a tu. Que faries en el seu lloc?

Karina: «Un dia, quan anava cap a la universitat en cotxe, em va parar la policia perquè anava massa ràpid, i em va posar una multa. Em sentia fatal! Li vaig explicar a la meva mare i em va dir que li havia de dir al pare, cosa que no volia fer».

Tu què faries?

1. Opció A: No dir res amb l’esperança que el teu pare mai ho descobreixi.

2. Opció B: Explicar-li al teu pare el que ha passat.

Potser se t’ha passat pel cap l’opció A perquè creus que, amb una mica de sort, la teva mare pensarà que ja li has explicat al teu pare. Però hi ha bones raons per dir la veritat si l’has espifiat, tant si t’han posat una multa com si t’ha passat una altra cosa.

Tres raons per reconèixer els teus errors

1. 1. Perquè és el correcte. La Bíblia diu que els cristians «en tota ocasió volem comportar-nos honradament» (Hebreus 13:18).

   «M’he esforçat molt per ser honrat, acceptar les conseqüències de les meves accions i admetre els meus errors quan els cometo.» (Alexis)

2. 2. Perquè la gent sol perdonar els qui reconeixen els seus errors. La Bíblia diu que «qui amaga les seves faltes no prosperarà», però qui les confessa i les abandona obtindrà compassió (Proverbis 28:13, Bíblia catalana. Traducció interconfessional [BCI]).

   «Cal ser valent per reconèixer un error, però aquesta és la manera de guanyar la confiança de la gent, perquè veuen que ets honrat. Quan reconeixes que t’has equivocat, fas que una cosa dolenta arribi a ser bona.» (Richard)

3. 3. La raó més important: perquè fas feliç Jehovà. La Bíblia diu que Jehovà «detesta els perversos, mentre que als honrats els té per amics» (Proverbis 3:32, BCI).

   «Quan una vegada vaig cometre un error greu, em vaig adonar que l’havia de confessar. D’altra manera, si no feia les coses com a Jehovà li agraden, no tindria la seva aprovació.» (Rachel)

Què va fer la Karina? No va dir res al seu pare, però no ho va poder amagar durant gaire temps. La Karina diu: «Un any més tard, el meu pare estava revisant els rebuts de l’assegurança i va veure una multa per excés de velocitat al meu nom. M’havia ficat en un bon embolic! Fins i tot la meva mare estava enfadada amb mi perquè no vaig fer el que m’havia dit!».

La lliçó? La Karina explica: «Amagar els errors només empitjora les coses. Tard o d’hora pagaràs les conseqüències».

Com pots aprendre dels teus errors?

Tothom s’equivoca (Romans 3:23; 1 Joan 1:8). Tal com hem vist, reconèixer els errors​—i fer-ho de seguida—​és una mostra d’humilitat i de maduresa.

El següent pas és aprendre dels teus errors. Desgraciadament, alguns joves no aprofiten aquesta oportunitat! Potser se senten com se sentia una adolescent, anomenada Priscilla: «Em desanimava moltíssim quan m’equivocava. Com que no tenia autoestima, els meus errors em semblaven una càrrega enorme que no podia suportar. Em sentia desbordada i pensava que no tenia remei».

Et sents tu així, de vegades? Si aquest és el teu cas, recorda que quedar-se estancat en els errors del passat és com conduir mirant pel retrovisor. Obsessionar-te en el passat només farà que et sentis pitjor i no tindràs forces per afrontar els nous reptes.

Per què no intentes tenir un punt de vista més equilibrat?

«Pensa en els teus errors i aprèn d’ells per no tornar-los a repetir. Però no t’hi capfiquis massa perquè, si no, t’acabaran enfonsant.» (Elliot)

«Intento veure els meus errors com una oportunitat per aprendre i extreure’n lliçons que m’ajudaran a ser millor persona quan torni a afrontar aquesta mateixa situació. Això m’ajuda a créixer com a persona.» (Vera)