«La delinqüència i l’amor als diners em van causar molts patiments»

EL MEU PASSAT

Vaig néixer en una família molt pobra a Tirana, la capital d’Albània. El meu pare era un bon home que havia de treballar moltes hores per cuidar de la seva família. No sempre teníem el suficient per sobreviure. Recordo que, de nen, em posava molt trist veure que érem tan pobres. De fet, gairebé mai tenia ni sabates ni res per portar-me a la boca.

Vaig començar a robar quan era molt jove. Pensava que d’aquella manera estava ajudant la meva família. Amb el temps, la policia em va enxampar. Així que el 1988, quan només tenia 14 anys, el meu pare em va enviar a un reformatori. Allà hi vaig passar dos anys i vaig aprendre l’ofici de soldador. Quan vaig sortir, volia guanyar-me la vida de manera honesta, però no aconseguia trobar una feina. Degut als problemes polítics, l’atur era molt alt a Albània. Estava decebut, i em vaig retrobar amb els meus vells amics i vaig començar a robar novament. Al final, ens van arrestar i ens van sentenciar a tres anys de presó.

Quan vaig sortir de la presó, vaig continuar delinquint. Com que l’economia a Albània s’havia col·lapsat, el país era un caos. Durant aquells anys tan inestables, vaig guanyar molts diners de diferents activitats il·legals. Després d’un atracament on dos dels meus amics van ser arrestats, vaig fugir del país per evitar una pena de presó molt llarga. Aleshores estava casat amb la meva dona, la Julinda, i teníem un fill de pocs mesos.

Vam acabar a Anglaterra. Tenia la ferma intenció de començar allà una nova vida amb la meva dona i el meu fill, però em costava molt deixar enrere els meus mals hàbits. Aviat ja estava involucrat en activitats il·legals novament; en aquesta ocasió el tràfic de drogues, que feia que em passessin per les mans grans quantitats de diners.

Què opinava la Julinda del meu contraban? Ella mateixa explica: «Quan era petita, somiava amb escapar de la pobresa d’Albània. Estava disposada a fer qualsevol cosa per aconseguir una vida millor. Creia que els diners millorarien les nostres vides, per això donava tot el meu suport a l’Artan quan havia de mentir, robar o traficar amb drogues... el que calgués per aconseguir més diners».

Aleshores, el 2002, les nostres vides van canviar, i tots els nostres plans i somnis es van esfumar. Em van enxampar amb un gran carregament de drogues i vaig tornar a la presó.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA

La Bíblia va començar a influir a la meva vida molt abans del que jo m’imaginava. L’any 2000, la Julinda va conèixer els testimonis de Jehovà i va començar a estudiar la Bíblia amb ells. Parlar de la Bíblia a mi no m’interessava gens ni mica perquè pensava que era avorrit, però a la Julinda li encantava. Ella explica: «Vinc d’una família religiosa i respectava molt la Bíblia. Sempre havia volgut aprendre el que ensenyava. Per això m’entusiasmava estudiar-la amb els testimonis. Moltes de les ensenyances bíbliques encaixaven a la perfecció. El que vaig aprendre em va ajudar a fer alguns canvis a la meva vida. Però la meva actitud envers els diners no havia canviat gairebé gens... fins que van arrestar l’Artan. Allò em va obrir els ulls. De cop, vaig entendre que el que diu la Bíblia sobre els diners és veritat. Els havíem perseguit desesperadament. Tot i això, no ens havien fet feliços. Aleshores vaig entendre que necessitava seguir els consells bíblics en tots els aspectes de la vida».

El 2004, vaig sortir de la presó i aviat vaig voler tornar al tràfic de drogues. No obstant, la Julinda ja no pensava com abans i em va dir una cosa que em va fer tocar de peus a terra: «Ja no vull els teus diners. Vull que torni el meu marit i que els meus fills tinguin el seu pare amb ells». Em vaig quedar glaçat, però ella tenia raó. Havia passat molts anys lluny de la meva família. També vaig pensar en tots els patiments que m’havia causat anar darrere dels diners de manera tan poc honesta. Per això vaig decidir canviar la meva vida i tallar tot contacte amb els meus vells amics.

El punt d’inflexió va ser quan vaig assistir a una reunió dels testimonis de Jehovà amb la meva dona i els meus dos fills. Em va impressionar veure aquelles persones tan amables i sinceres. Amb el temps, vaig començar a estudiar la Bíblia.

A la Bíblia vaig aprendre que «estimar els diners és l’arrel de tota mena de mals, i alguns, intentant satisfer l’amor que senten pels diners, [...] s’han buscat molts patiments» (1 Timoteu 6:9, 10). Entenia tan bé aquell verset! Em penedia de tot cor dels errors que havia comès i del patiment que la meva vida anterior havia causat a mi i a la meva família (Gàlates 6:7). Quan vaig aprendre sobre l’amor que Jehovà i el seu Fill, Jesús, ens tenen, vaig començar a canviar la meva personalitat. Cada vegada pensava menys en mi mateix i més en els altres, i això significava passar més temps amb la meva família.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT

M’he beneficiat molt d’aplicar el següent consell bíblic: «Que la vostra manera de viure demostri que no estimeu els diners; estigueu contents amb el que teniu» (Hebreus 13:5). Ara gaudeixo de pau mental i d’una consciència neta. Mai havia sigut tan feliç. El meu matrimoni és més fort i la meva família està molt més unida.

Acostumava a pensar que tenir molts diners ens faria veritablement feliços. Però ara veig clarament com la delinqüència i l’amor als diners em van causar molts patiments. Econòmicament no som rics però sento que el que tenim a la nostra vida és molt més important: la nostra amistat amb Jehovà. I és que servir-lo units com a família ens fa realment feliços.