Què aprenem dels gabaonites?

1, 2. Com ens beneficiarà analitzar l’exemple dels gabaonites?

CORRE l’any 1473 a. de la n. e. i la conquesta de la Terra Promesa per part de la nació d’Israel no podria haver començat millor. Jehovà els ha ajudat a obtenir dues impressionants victòries a les ciutats de Jericó i Ai. La notícia s’escampa com la pólvora i, de cop i volta, arriba un grup de viatgers que afirma venir d’un país molt llunyà amb l’objectiu de fer un pacte de pau amb els israelites.

² Aquells viatgers eren gabaonites. Ara bé, aquesta no és l’única vegada que la Bíblia parla d’ells. De fet, la Paraula de Déu explica que, durant els següents segles, els gabaonites van tenir una relació estreta amb la nació d’Israel. Analitzar aquests relats ens permetrà esbrinar com els podem imitar i ens ajudarà a veure de manera més clara les precioses qualitats de Jehovà.

TINGUES FE I SIGUES HUMIL

3. a) Qui eren els gabaonites? b) Per què no van voler lluitar contra els israelites?

³ Els gabaonites formaven part de la nació hivita, una de les set nacions cananees que eren «més grans i més fortes» que els israelites (Deut. 7:1). Quan la nació d’Israel va començar a conquerir la terra de Canaan, els gabaonites comptaven amb un exèrcit nombrós i vivien a la ciutat fortificada de Gabaon (Jos. 10:2). Però veien clarament que Jehovà estava lluitant a favor del poble d’Israel i sabien que ell havia promès donar als israelites la terra dels cananeus. Per tant, s’adonaven que no tenia ni cap ni peus oposar-hi resistència (Èx. 34:11; Jos. 9:24). Així que al veure que els israelites havien conquerit les ciutats de Jericó i Ai, van decidir no lluitar contra ells, tal com volien fer les altres nacions cananees. És per això que van enviar aquell grup a Guilgal per fer un pacte amb Josuè.a

4. a) Tal com explica Josuè 9:8-13, com van aconseguir els gabaonites fer un acord de pau amb els israelites? (Mira la imatge.) b) Què va passar quan es va descobrir el seu engany?

⁴ Llegeix Josuè 9:8-13. En aquella conversa amb Josuè, els gabaonites van fer veure que venien «d’un país molt llunyà». Després, van reconèixer que havia estat Jehovà qui havia donat als israelites la victòria sobre Egipte i sobre els reis amorreus Sehon i Og. Però van ser astuts i no van dir res del que havia passat a Jericó i Ai, ja que era impossible que aquelles notícies tan fresques haguessin arribat a la terra llunyana d’on suposadament venien. Josuè i els homes d’Israel es van creure la història dels gabaonites i, sense consultar Jehovà, van jurar que no els atacarien (Jos. 9:14, 15). Poc després, es va descobrir l’engany dels gabaonites, però els israelites van decidir respectar aquell pacte, ja que els havien fet un «jurament per Jehovà» (Jos. 9:16-19). Així que Josuè els va donar de manera indefinida la humil «tasca de recollir llenya i buscar aigua per al poble i per a l’altar de Jehovà» (Jos. 9:27).

5. De quines maneres van demostrar fe en Jehovà els gabaonites?

⁵ Quan es van assabentar del pacte que havien fet els gabaonites, cinc reis amorreus van decidir unir forces per atacar-los. Aleshores, els gabaonites van implorar a Josuè que els ajudés i aquest va encapçalar l’exèrcit d’Israel per acudir en el seu auxili (Jos. 10:3-7). Jehovà va beneir aquella operació de rescat i fins i tot va utilitzar les forces de la natura a favor d’ells: va colpejar els amorreus amb una gran pedregada i va aturar el sol fins que els israelites van obtenir la victòria (Jos. 10:9-14). Els gabaonites van demostrar una fe extraordinària en Jehovà, tant al voler fer un acord de pau amb Josuè com al demanar-li ajuda. Confiaven plenament que Jehovà compliria la seva paraula i els rescataria.

6. Què ens ensenya sobre Jehovà la manera com va tractar els gabaonites?

⁶ Què ens ensenya aquest relat sobre Jehovà? Aprenem que és humil i misericordiós. Per què diem això? Perquè, abans d’entrar a la terra de Canaan, Jehovà havia manat als israelites: «Expulseu de davant vostre tots els seus habitants», una instrucció que també incloïa els gabaonites (Nom. 33:51, 52). Malgrat això, Jehovà va respectar el pacte que els israelites havien fet amb ells i els va permetre seguir vivint. És més, va actuar així tot i que el seu poble havia fet aquell acord sense consultar-l’hi. De fet, va anar més enllà i va ajudar els israelites a complir la seva promesa, rescatant els gabaonites de manera miraculosa (Jos. 9:26; 11:19).

7. Com podem imitar la fe i la humilitat dels gabaonites? (Mira la imatge.)

⁷ Com podem imitar els gabaonites? Enfortint la nostra fe en Jehovà. I és que, en comparació amb els gabaonites, nosaltres coneixem molt millor Jehovà i, per tant, tenim molts més motius per confiar totalment en ell (Sl. 40:4, 5). Una altra manera en què els podem imitar és estant disposats a encarregar-nos d’assignacions humils (Jos. 9:23, 27). En Luke, un germà jove que serveix en una sucursal, mai oblidarà el que va fer un altre betelita més gran que ell. Encara que aquell germà tenia responsabilitats molt importants a la sucursal, de manera discreta es va oferir a fer de vigilant durant la nit en una Sala del Regne que s’estava construint. En Luke explica: «Aquell gest em va ensenyar que la humilitat no és tan sols un sentiment, sinó que és una qualitat que impregna tot el que fem». Igual que els gabaonites, demostrem tenir una fe forta en Jehovà quan confiem en la seva ajuda a l’hora d’afrontar els problemes. També els imitem quan som humils i ens ocupem de qualsevol assignació teocràtica que rebem.

ESPERA EN JEHOVÀ QUAN PATEIXIS UNA INJUSTÍCIA

8. Per què podem dir que Saül va tractar els gabaonites de manera cruel i injusta?

⁸ Els gabaonites tornen a aparèixer en un altre relat bíblic. Han passat segles des que van fer l’acord de pau amb els israelites, però ara la vida dels gabaonites que viuen a Israel corre perill. I és que Saül, «endut pel fervor» que sent pel poble d’Israel i de Judà, intenta exterminar-los.b Com a conseqüència, moren molts gabaonites (2 Sam. 21:2, 5, 6). En realitat, Saül està trencant un pacte de pau que ha existit durant molt de temps entre el poble d’Israel i els gabaonites. Quina terrible injustícia!

9. En quin moment es va fer justícia a favor dels gabaonites?

⁹ Ara bé, no es va fer justícia immediatament. No va ser fins que Saül va morir i el rei David va ascendir al tron que Jehovà va actuar a favor dels gabaonites. Déu va fer que hi hagués fam a la nació d’Israel durant tres anys. Quan David en va demanar el motiu, Jehovà li va explicar que era perquè Saül i els de casa seva eren culpables de vessar sang pel que havien fet contra els gabaonites (2 Sam. 21:1).

10. Segons 2 Samuel 21:3-6, com van demostrar els gabaonites que respectaven la Llei de Jehovà?

¹⁰ Llegeix 2 Samuel 21:3-6. David volia compensar els gabaonites per aquella injustícia, així que els va demanar com ho podia fer. Aquella podria haver semblat una oportunitat ideal perquè els gabaonites demanessin una indemnització econòmica i així fer-se rics. Però aquest poble coneixia molt bé la Llei de Jehovà i sabien que un assassí no podia comprar la seva pròpia vida. És per això que, assenyadament, van dir que «ni la plata ni l’or» podien compensar el que havia passat (Nom. 35:30, 31). També van reconèixer que no podien matar ningú sense l’autorització del rei. Així que David els va donar permís per executar set homes de la família de Saül que possiblement havien participat en l’atac de Saül contra els gabaonites. Temps més tard, Jehovà va fer que tornés a ploure, i així es va acabar l’època de fam. Aquest fet va demostrar que aprovava la manera com David havia venjat la sang dels gabaonites (2 Sam. 21:9, 10, 14).

11. Què aprenem sobre Jehovà d’aquest relat?

¹¹ Què ens ensenya aquest relat sobre Jehovà? Aprenem que és un Déu just i vol que tothom sigui tractat amb imparcialitat (Sl. 37:28). Això inclou aquelles persones que sovint són menyspreades, com ara els estrangers o altres grups minoritaris. A més, en el moment en què Jehovà ha establert, posarà fi a la persecució i al maltractament que rep el seu poble. També aprenem que Jehovà espera que complim la nostra paraula, igual que esperava que els israelites respectessin el pacte de pau que havien fet amb els gabaonites (compara-ho amb Amós 1:9).

12. Com podem imitar els gabaonites quan ens tractin injustament?

¹² Com podem imitar els gabaonites? Fins i tot quan patim per culpa dels nostres germans, hem de ser pacients i confiar que Jehovà corregirà la situació en el moment oportú. Vegem l’exemple de la germana Laura French. Ella va començar a servir a la sucursal del Canadà el 1926, però uns deu anys més tard va ser víctima d’una terrible injustícia. Li van dir que havia de sortir de Betel perquè pensaven, erròniament, que tenia tracte amb un grup d’apòstates. Com va reaccionar? Encara que estava dolguda, mai es va queixar. Tot al contrari, durant els quatre anys següents es va dedicar en cos i ànima a servir com a pionera. Per a la seva sorpresa, el 1940 la van tornar a convidar a Betel, on va continuar servint fidelment durant cinc dècades, fins que va acabar la seva vida a la terra. Igual que la germana French, podem fer front a les injustícies si continuem fent el que és correcte i esperem que Jehovà faci justícia en el millor moment.

CONTINUA DONANT SUPORT A L’ADORACIÓ PURA

13. Qui eren els «netineus», i què van fer un cop va acabar l’exili a Babilònia?

¹³ Uns 500 anys després d’aquell episodi amb David, la Bíblia torna a mencionar els gabaonites. Després de l’exili de 70 anys a Babilònia, un primer grup de jueus torna a Jerusalem amb el governador Zorobabel l’any 537 a. de la n. e. (Esd. 2:1, 2, 58.) No és fins a l’any 468 que un segon grup, encapçalat pel copista Esdres, fa el mateix (Esd. 7:1-7). No són gaires els que tornen, però els dos grups inclouen famílies de «netineus» (consulta la nota d’Esdres 7:7). Però qui eren els netineus? Eren servents del temple que no eren israelites. Probablement, molts netineus eren descendents dels gabaonites (consulta «netineu» al Glossari).

14. Com van demostrar ser fidels a Jehovà els gabaonites? (1 Cròniques 9:2 i nota.)

¹⁴ Llegeix 1 Cròniques 9:2 i nota. «Els servents del temple» estaven entre els primers exiliats que van tornar a Israel. Per què és important aquest detall? Bé, perquè no tots els jueus exiliats a Babilònia van estar disposats a fer-ho. Molts d’ells havien assolit certa estabilitat econòmica a Babilònia i no volien fer els sacrificis que implicava tornar a Jerusalem i col·laborar amb la reconstrucció. Però alguns dels exiliats tenien l’intens desig de veure l’adoració pura restablerta i el temple de Jerusalem reconstruït. És per això que van fer tots els esforços possibles per tornar-hi. Entre aquells exiliats fidels, probablement hi havia descendents dels gabaonites. A diferència dels jueus, aquests no havien rebut cap territori com a herència a Israel. Tot i això, van decidir tornar a Jerusalem per complir les tasques que tenien assignades al temple i, fins i tot, ajudar en la reparació de les muralles (Neh. 3:26).

15. Què ens ensenya sobre Jehovà la història dels gabaonites?

¹⁵ Què ens ensenya aquest relat sobre Jehovà? Aprenem que estima moltíssim els seus servents lleials i s’assegura que sempre estiguin ben cuidats. Es va acabar l’exili a Babilònia gairebé 1.000 anys després que Jehovà salvés els gabaonites durant la conquesta de la Terra Promesa per part dels israelites. Ara bé, Déu no s’havia oblidat d’ells, sinó que els continuava beneint. Una mostra d’això és que alguns descendents dels gabaonites van sobreviure a la destrucció de Judà i Jerusalem l’any 607 a. de la n. e. Després de l’exili, van continuar col·laborant estretament amb el poble de Déu, ja que servien al temple juntament amb els levites (Esd. 2:70; Neh. 11:21). De fet, sembla que alguns d’ells es van establir a prop del temple i, com que hi treballaven, estaven exempts de pagar els impostos, tributs i peatges que havia instituït el rei de Pèrsia (Esd. 7:24).

16. Com podem ser fidels igual que els gabaonites?

¹⁶ Com podem imitar els gabaonites? Esforçant-nos al màxim per donar suport a l’adoració pura. És possible que, per aconseguir-ho, hàgim de fer alguns sacrificis. Però els fem de tot cor perquè estimem Jehovà i volem fer-lo feliç. Així es va sentir l’Alwin, un germà de les Filipines. Ell tenia una feina molt ben pagada en una companyia petrolera, però volia fer més per a Jehovà. Per això, cada cop que venia el superintendent de circuit a visitar la seva congregació, agafava alguns dies lliures per poder sortir a predicar més. Tot i això, va continuar demanant a Jehovà la seva ajuda i buscant maneres d’ampliar el seu servei. Finalment, va decidir deixar la feina que tenia i buscar-ne una altra que li permetés servir com a pioner regular, encara que signifiqués guanyar menys diners. Més tard, la seva dona també va començar a servir com a pionera i junts han ajudat 21 persones a conèixer Jehovà i a progressar fins al punt de batejar-se. Sens dubte, Jehovà valora tot el que ha fet aquest matrimoni. De la mateixa manera, nosaltres podem estar segurs que alegrem el cor de Jehovà quan fem sacrificis per servir-lo i que ell sempre ens cuidarà (Mt. 6:33).

17. Quines lliçons hem après al repassar els relats sobre els gabaonites?

¹⁷ Repassar la manera com Jehovà va tractar els gabaonites ens ha permès comprovar que ell és humil i misericordiós. Alhora, és un Déu just i lleial, i sempre recompensa els seus servents fidels. També hem extret moltes lliçons pràctiques de la història dels gabaonites. Per exemple, igual que ells, volem tenir una fe forta, ja que ens ajuda a confiar en Jehovà quan fem front a situacions complicades. Aquesta qualitat també ens motiva a acceptar humilment qualsevol assignació teocràtica. A més, imitem els gabaonites quan som pacients i confiem que Jehovà solucionarà totes les injustícies en el moment adient. Per últim, volem esforçar-nos al màxim per servir Jehovà lleialment i donar suport a l’adoració pura. Si fem tot això, estarem demostrant que volem imitar l’exemple dels gabaonites.