Per què pots ser feliç quan t’odiïn?

1. Quina afirmació sorprenent va fer Jesús sobre ser odiats?

AL SERMÓ de la Muntanya, Jesús va dir: «Feliços vosaltres quan us odiïn» (Lc. 6:22). De ben segur que aquelles paraules van impactar molt els seus oients, ja que a ningú li agrada ser odiat. Llavors, per què va fer Jesús aquesta afirmació tan sorprenent? És bo que esbrinem la resposta a aquesta pregunta perquè, avui dia, els seguidors de Jesús som el blanc de l’odi de moltes persones. En aquest article, veurem per què se’ns odia i per quines raons podem ser feliços malgrat això.

PER QUÈ SE’NS ODIA

2, 3. Quina és una de les raons per les quals se’ns persegueix, i com saber-ho canvia la nostra opinió dels opositors? (Joan 16:2, 3.)

² Se’ns odia perquè servim Jehovà. Jesús, parlant sobre aquells que perseguirien o, fins i tot, matarien els seus seguidors, va explicar: «No ens han conegut ni al Pare ni a mi» (llegeix Joan 16:2, 3). Qui és realment el responsable d’aquesta ferotge oposició? Satanàs, perquè és «el déu d’aquest sistema» (2 Cor. 4:3, 4). Amaga la veritat sobre Jehovà a les persones i fa tot el que pot perquè persegueixin els que sí que coneixen Déu i l’estimen (Jn. 8:42-44). Oi que saber això canvia la nostra opinió dels opositors? I és que entendre que fan el que fan perquè Satanàs els ha enganyat ens ajuda a no sentir per ells el mateix odi que ells senten per nosaltres.

³ Pensa en l’exemple del Pàvel,a que viu a un país on la nostra obra està proscrita. Com que no va deixar de servir lleialment Jehovà, el van detenir, apallissar cruelment i tancar en una cel·la d’aïllament durant mesos. Mirant enrere, ell comenta: «Tinc clar que Satanàs i els seus dimonis estan darrere de tots els esforços per aturar l’adoració pura. Sembla que la majoria dels treballadors a la presó no senten cap odi personal per nosaltres. Simplement, estan complint ordres». Un germà de Croàcia, que va aguantar l’oposició extrema per part dels seus pares, diu: «Ara m’adono que l’enemic real és Satanàs, i no els meus pares» (Ef. 6:12).

4. Què aprenem dels exemples de Jesús i el deixeble Esteve? (Mira la imatge.)

⁴ No odiem els nostres opositors. Al contrari, ens podem sentir motivats a demanar per ells en oració (Mt. 5:44). Veiem això en com van actuar Jesús i el deixeble Esteve. Mentre estava clavat al pal de turment, Jesús va demanar en oració: «Pare, perdona’ls» (Lc. 23:34). Amb aquestes paraules, estava demanant a Jehovà que perdonés els soldats romans que havien rebut l’ordre de matar-lo. També és possible que pensés en la multitud que, incitada pels líders religiosos, demanava a crits la seva execució. Jesús era conscient que totes aquelles persones realment no entenien el que estaven fent. De la mateixa manera, el deixeble Esteve va suplicar a Déu que perdonés els que l’estaven apedregant (Fe. 7:58-60). Va respondre Jehovà les oracions de Jesús i Esteve? Sí. Molts dels que van donar suport al judici i l’execució de Jesús, més tard, es van penedir, van posar fe en ell i es van batejar (Fe. 2:36-41). I, com a mínim, una de les persones que va aprovar l’execució d’Esteve, Saule de Tars, amb el temps es va fer cristià i va arribar a lamentar profundament el que havia fet (1 Tim. 1:13).

5. Què has après de l’experiència del César?

⁵ Avui dia, Jehovà continua responent les oracions que es fan a favor dels opositors. Fixa’t en l’exemple del César, que viu a Veneçuela. El seu pare s’oposava amb violència a la veritat. El César explica: «La meva mare era una esposa i mare exemplar. Tot i que sempre posava el Regne en primer lloc a la seva vida, s’assegurava de cuidar bé el meu pare. Ens va ensenyar a mi i als meus germans a tractar amb respecte el pare i obeir-lo sempre que no anés en contra de la voluntat de Déu». Al llarg dels anys, l’actitud del seu pare va canviar. El César comenta: «Un dia, després de fer una oració molt sentida, vaig demanar al pare si podia estudiar la Bíblia amb ell. No m’ho podia creure quan em va dir que sí». Amb el temps, el pare del César es va batejar. És cert que no tots els opositors faran aquests canvis, però l’opinió que alguns tenen de nosaltres sí que pot millorar quan veuen la nostra manera de parlar respectuosa i bona conducta. Això ens fa molt feliços, i estem desitjant veure com Jehovà, el misericordiós «Jutge de tota la terra», atreu alguns d’ells al seu poble (Gèn. 18:25).

6. Segons Marc 13:13, per quina altra raó se’ns odia?

⁶ Se’ns odia perquè respectem Jesús. Jesús va dir que tothom odiaria els autèntics cristians per causa del seu «nom» (llegeix Marc 13:13). Què vol dir això? El nom de Jesús representa la seva reputació i l’autoritat que té com a Rei del Regne de Déu. Així que és per aquesta raó que les persones ens odien, ja que elles han posat la seva confiança en líders humans, i no en qui Jehovà ha escollit per governar tot l’univers, Jesucrist. Però el cert és que Jesús està regnant com a Rei del Regne des de 1914, i aviat eliminarà tots els governs que es neguen a acceptar la seva autoritat.

7, 8. Per què alguns germans són el blanc de l’odi del món? (Joan 15:18-20.) (Mira les imatges.)

⁷ Se’ns odia perquè no volem formar part del món de Satanàs. Jesús va explicar que els seus seguidors serien odiats perquè no són «part del món» (llegeix Joan 15:18-20). Igual que els cristians del primer segle, nosaltres rebutgem qualsevol conducta, actitud o manera de parlar que caracteritza aquest món tan allunyat de Déu. Com a conseqüència, molts testimonis de Jehovà han rebut un tracte injust a la feina o a l’escola (1 Pe. 4:3, 4). Tot i així, ens alegra veure com alguns d’aquests opositors, amb el temps, canvien d’actitud i arriben a respectar-nos.

⁸ Vegem què li va passar a l’Ignacio, de l’Amèrica Central. A l’escola, un professor es va burlar d’ell durant anys per viure d’acord amb les normes morals de Déu. Però abans que es gradués, el professor va preguntar a l’Ignacio com s’ho feia per obeir els principis bíblics enmig d’un ambient tan hostil. L’Ignacio li va explicar que veia les lleis de Déu com una protecció. Tot seguit, el va convidar a una reunió dels testimonis de Jehovà. L’Ignacio no s’ho esperava, però el professor va assistir-hi! Es va quedar tan impressionat per l’amor que es respirava a la Sala del Regne, que va continuar anant a les reunions. Amb el temps, ell mateix va patir oposició per estar estudiant la Bíblia. Tot i això, va seguir progressant en sentit espiritual i, finalment, es va batejar.

9, 10. a) Per quina altra raó els cristians som diferents de les persones d’aquest món? b) Què ens ensenya l’exemple de l’apòstol Pau?

⁹ També som diferents del món de Satanàs perquè som neutrals en assumptes relacionats amb la política i les guerres (Jn. 18:36). Fem cas del consell de Romans 13:1 i obeïm les lleis del país, però no ens impliquem en la política. Això vol dir que no ens presentem a càrrecs polítics ni votem cap candidat. Per què no? Perquè ja hem fet un vot, és a dir, hem promès ser lleials a Jehovà i al seu Regne, amb Crist com a Rei. Per aquest motiu, molts testimonis de Jehovà han sigut empresonats per la seva fe. Tot i així, no deixen de predicar des de la presó, igual que l’apòstol Pau, que durant anys va estar a la presó i sota arrest domiciliari (Fe. 24:27; 28:16, 30). Ell va continuar predicant a tothom que l’escoltés, incloent-hi guardes de la presó, funcionaris de la cort, governadors, reis i potser fins i tot funcionaris de l’emperador romà Neró (Fe. 9:15).

¹⁰ De la mateixa manera, els nostres germans que ara estan empresonats prediquen a tots els que els escoltin, com ara jutges, funcionaris i guardes. Un germà, que va passar més de sis anys empresonat per mantenir-se políticament neutral, explica que veia el temps que va estar a la presó no com un càstig, sinó com una assignació personal de Jehovà per trobar persones humils. Nosaltres també ens podem sentir molt feliços si Jehovà ens utilitza per portar les bones notícies a aquesta mena de persones (Col. 4:3). Vegem ara altres raons per les quals podem ser feliços tot i que se’ns odiï per servir Jehovà.

PER QUÈ PODEM SER FELIÇOS QUAN SE’NS ODIA

11. Com enforteix la nostra fe afrontar persecució? Posa’n un exemple.

¹¹ Sabem que ser el blanc de l’odi del món compleix profecia. Jehovà va predir, a la primera profecia registrada a la Bíblia, que Satanàs i la seva descendència, és a dir, els que el segueixen, odiarien aquells que serveixen Déu per amor (Gèn. 3:15). Jesús, quan va ser a la terra, sovint va predir el mateix, tal com podem trobar a cadascun dels quatre Evangelis (Mt. 10:22; Mc. 13:9-12; Lc. 6:22, 23; Jn. 15:20). Altres escriptors bíblics també van parlar d’aquest fet (2 Tim. 3:12; Jm. 1:2; 1 Pe. 4:12-14; Jud. 3, 17-19). Així que, quan afrontem persecució, no ens quedem sorpresos. En lloc d’això, ens fa feliços saber que està complint profecia bíblica. Ens demostra clarament que estem servint el Déu verdader. Una germana que viu en un país on la nostra obra està restringida explica: «Quan em vaig dedicar a Jehovà, sabia que tard o d’hora patiria persecució. Per tant, que se’m presentin proves ni m’espanta ni em sorprèn». El seu marit va ser un dels molts que s’oposava a ella: la maltractava i li cremava la Bíblia i les publicacions. Però, en comptes de fer-se enrere per la por, la nostra germana va desenvolupar una fe encara més forta (Heb. 10:39). Ella comenta: «Es va predir que hi hauria persecució, així que sabia que passaria. Viure-la en pròpia pell em va convèncer que havia trobat la religió verdadera».

12. Què va ajudar un germà a aguantar la persecució?

¹² Tot i que esperem ser perseguits, pot ser tot un repte aguantar. Un germà va escriure el següent sobre el temps que va passar a la presó: «A vegades, em sentia deprimit o angoixat i no podia fer més que plorar». Què el va ajudar a aguantar? Ell diu: «Orava constantment. Començava cada matí fent oració i, durant el dia, cada cop que les coses es complicaven, en feia una altra. A més, quan patia una injustícia i estava a punt de perdre els nervis, em tancava al bany i orava». El nostre germà també va meditar en exemples d’integritat, tant de temps bíblics com de l’actualitat. Això el va ajudar a aguantar la persecució i a gaudir de la pau que Jesús va prometre que donaria als seus seguidors (Jn. 14:27; 16:33).

13. Com podem vèncer l’odi?

¹³ El nostre amor és més fort que l’odi del món. Fins al seu últim alè, Jesús va demostrar que estimava el seu Pare amb tot el cor. També estimava els seus amics (Jn. 13:1; 15:13). Quan nosaltres cultivem aquest mateix amor per Jehovà i pels germans, podem vèncer l’odi, igual que va fer Jesús. En quin sentit? Per esbrinar-ne la resposta, vegem l’exemple de l’apòstol Pau.

14. Què va ajudar Pau a mantenir-se lleial fins i tot davant la mort?

¹⁴ Poc abans de la seva execució, Pau va escriure al seu estimat amic Timoteu: «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de poder, [i] d’amor» (2 Tim. 1:7). Què volia dir? Pau estava dient que el profund amor per Jehovà pot motivar un cristià a aguantar fins i tot les proves més difícils (2 Tim. 1:8). Sens dubte, l’intens amor que sentia Pau per Jehovà el va ajudar a afrontar la mort amb valentia i continuar sent lleial a ell (Fe. 20:22-24).

15. De quina manera han demostrat amor abnegat els nostres germans en l’actualitat? (Mira la imatge.)

¹⁵ Estimem moltíssim els germans que es mantenen lleials malgrat la persecució. Alguns avui dia posen en perill la seva llibertat per fer costat als seus germans, com Àquila i Priscil·la, que van arriscar la seva pròpia vida per Pau (Rm. 16:3, 4). Per exemple, a Rússia, molts assisteixen als judicis per animar els germans que han estat detinguts. Quan una germana va arribar al tribunal per ser jutjada i va veure desenes de germans i germanes allà, es va quedar tan bocabadada que, durant uns minuts, no li sortien ni les paraules. L’amor desinteressat que li van mostrar la va enfortir just en el moment que més ho necessitava. Sí, ens omple d’alegria saber que tenim un amor que és més fort que l’odi!

16. Per què va dir l’apòstol Pere que aquells que són maltractats per servir Déu tenen un bon motiu per ser feliços? (1 Pere 4:14.)

¹⁶ Som conscients que aguantar l’odi del món fa feliç Jehovà (llegeix 1 Pere 4:14). L’apòstol Pere va dir que aquells que aguanten ser maltractats per servir Déu tenen un bon motiu per ser feliços. Quin? Patir per aquesta raó demostra que l’esperit de Déu està «damunt» seu. Pere podia parlar per experiència pròpia perquè sabia perfectament què significava tenir l’aprovació de Jehovà per haver aguantat persecució. Per exemple, poc després de la Pentecosta del 33 n. e., els guàrdies del temple van rebre l’ordre d’arrestar Pere i altres apòstols per anunciar les bones notícies. Però Pere va defensar amb valentia la seva fe (Fe. 5:24-29). Fins i tot després de rebre molts cops, ell i els altres apòstols no van deixar de predicar. De fet, es van alegrar perquè «havien estat considerats dignes de patir deshonra per causa del nom de Jesús» (Fe. 5:40-42). Nosaltres també podem sentir la mateixa alegria quan hem de fer front a proves.

17. Què va dir Jesús als seus deixebles la nit abans de morir?

¹⁷ La nit abans de morir, Jesús va dir als seus deixebles: «A qui m’estima, el meu Pare l’estimarà, i jo l’estimaré» (Jn. 14:21). Desitgem intensament que arribi el dia en què ningú ens odiarà per servir Jehovà, sinó que tothom ens estimarà (2 Tes. 1:6-8). Mentre esperem, estiguem decidits a recordar constantment els molts motius que tenim per ser feliços quan se’ns odia.