Busca la ciutat que serà permanent

1. Què va predir Jesús que passaria a Jerusalem al primer segle?

POC abans de morir, Jesucrist va donar detalls d’un esdeveniment que passaria en el futur. Aquesta profecia va tenir un primer compliment durant els últims dies del sistema jueu. Jesús els va dir que arribaria un dia en què Jerusalem estaria «envoltada d’exèrcits acampats» (Lc. 21:20). Va advertir els seus seguidors que quan veiessin l’exèrcit, que van resultar ser les tropes romanes, fugissin immediatament de Judea (Lc. 21:21, 22).

2. De què va advertir Pau els cristians de Jerusalem i Judea?

² Tan sols uns anys abans que l’exèrcit romà envoltés Jerusalem, l’apòstol Pau va escriure una carta impactant, la qual avui dia coneixem com el llibre bíblic d’Hebreus. En aquesta carta, Pau va donar una sèrie de consells als cristians de Jerusalem i Judea que els prepararien per afrontar la difícil situació que aviat viurien. De què es tractava? Jerusalem seria destruïda. Si els cristians volien sobreviure, haurien d’estar disposats a deixar enrere les seves cases i negocis. És per això que, referint-se a Jerusalem, Pau va escriure: «Aquí no tenim una ciutat que sigui permanent». I va afegir: «Sinó que busquem amb insistència la ciutat que ha de venir» (Heb. 13:14).

3. Quina és «la ciutat que té fonaments verdaders», i per què la busquem?

³ Encara que els cristians que van fugir de Jerusalem i Judea segurament van patir burles o maltractament, aquella decisió els va salvar la vida. Avui dia, la nostra situació no és gaire diferent a la d’aquell temps, ja que sovint ens ridiculitzen perquè no busquem tenir una vida còmoda ni confiem que els humans puguin solucionar els problemes que hi ha al món. Per què decidim viure així? Perquè sabem que aquest món és temporal, i per això ens esforcem de valent per buscar «la ciutat que té fonaments verdaders», és a dir, «la ciutat que ha de venir»: el Regne de Déu (Heb. 11:10; Mt. 6:33).a Cada subtítol d’aquest article analitzarà: 1) com els consells inspirats de Pau van ajudar els cristians del primer segle a continuar buscant «la ciutat que ha de venir», 2) com Pau els va preparar per al futur i 3) com cada consell ens aplica avui dia.

CONFIA EN AQUELL QUE NO T’ABANDONARÀ MAI

4. Per què era Jerusalem tan important per als cristians?

⁴ Jerusalem era una ciutat molt important per als cristians. Per exemple, és allà on es va establir la congregació cristiana del primer segle l’any 33 i on vivien els germans del consell rector. A més, molts cristians hi tenien casa seva i tot el que havien adquirit al llarg dels anys. Ara bé, Jesús els va advertir que haurien de deixar-ho tot enrere i fugir de Jerusalem i, inclús, de Judea (Mt. 24:16).

5. Com va preparar Pau els cristians per al que aviat passaria?

⁵ Per tal de preparar els cristians per al que havia de venir, Pau els va ajudar a veure la ciutat de Jerusalem de la mateixa manera com Jehovà la veia. Els va recordar que, per a Jehovà, el sacerdoci, el temple i els sacrificis que s’hi oferien havien quedat obsolets (Heb. 8:13). A més, molts dels habitants d’aquella ciutat havien rebutjat el Messies. Al cap i a la fi, el temple de Jerusalem ja no era el centre de l’adoració pura i, ben aviat, tant el temple com la ciutat serien destruïts (Lc. 13:34, 35).

6. Per què el consell que Pau va donar a Hebreus 13:5, 6 va ser tan adient per als cristians?

⁶ Quan Pau va escriure la seva carta als hebreus, Jerusalem era una ciutat pròspera. Un escriptor romà d’aquell temps va dir que Jerusalem era «amb gran diferència, la ciutat més famosa de les terres d’Orient».b Jueus de molts llocs diferents hi anaven per celebrar les festes anuals, i això feia que la ciutat s’enriquís. Al mateix temps, permetia que els cristians que vivien allà gaudissin d’un bon nivell de vida. Potser és precisament per això que Pau els va aconsellar: «Que la vostra manera de viure estigui lliure de l’amor als diners, i estigueu contents amb el que teniu». Tot seguit, va citar unes paraules inspirades en què Jehovà mateix prometia a cadascun dels seus servents: «No et deixaré mai i no t’abandonaré mai» (llegeix Hebreus 13:5, 6; Deut. 31:6; Sl. 118:6). Per què era més important que mai que els cristians de Jerusalem i Judea recordessin aquella promesa? Perquè poc temps després de rebre la carta de Pau, afrontarien un dels moments més difícils de la seva vida: haurien de deixar enrere cases, negocis i la majoria de les seves possessions, i començar de zero en un lloc totalment desconegut.

7. Per què és ara quan hem d’enfortir la nostra confiança en Jehovà?

⁷ Què ens ensenya això? Sabem que ben aviat començarà la «gran tribulació», i després vindrà la fi de l’actual sistema (Mt. 24:21). Per això, igual que els cristians del primer segle, volem estar ben alerta i preparats (Lc. 21:34-36). Pot ser que, durant la gran tribulació, hàgim de deixar enrere algunes o totes les nostres pertinences i confiar amb tot el nostre cor que Jehovà mai ens abandonarà. És precisament ara, abans que comenci aquest període tan difícil, que hem de demostrar que confiem en Jehovà en comptes de les riqueses. És per això que faràs bé de preguntar-te: «Demostren les meves decisions i metes que poso la meva confiança en Jehovà i no tinc cap dubte que em cuidarà?» (1 Tim. 6:17). L’exemple dels cristians del primer segle ens prepara per al que ha de venir, però som conscients que la «gran tribulació» serà una època sense precedents. Llavors, com podem saber exactament com haurem d’actuar quan arribi aquest temps de gran angoixa?

OBEEIX ELS QUE ENS DIRIGEIXEN

8. Quines instruccions havia donat Jesús als seus deixebles?

⁸ Pocs anys després de rebre la carta de Pau, els cristians hebreus van veure Jerusalem envoltada de l’exèrcit romà. Aquell era el senyal; havia arribat el moment de fugir perquè aviat Jerusalem seria destruïda (Mt. 24:3; Lc. 21:20, 24). Però, cap a on fugirien? Temps enrere, Jesús simplement els havia indicat: «Els que estiguin a Judea, que fugin a les muntanyes» (Lc. 21:21). Ara bé, en aquella zona hi havia moltes muntanyes. Així que, en quina direcció haurien d’anar?

9. Per què els cristians haurien pogut dubtar sobre on havien de fugir? (Mira el mapa.)

⁹ Pensa a quines muntanyes podrien haver fugit els cristians. Per exemple, hi havia les muntanyes de Samària, les muntanyes de Galilea, la muntanya de l’Hermon, les muntanyes del Líban i les muntanyes de l’altra banda del Jordà (mira el mapa). Algunes de les ciutats que hi havia en aquestes zones muntanyoses semblaven llocs segurs on viure. A tall d’exemple, la ciutat de Gamla estava situada a dalt d’una muntanya alta i era extremadament difícil accedir-hi. Per a alguns jueus, aquesta ciutat semblava perfecta per refugiar-s’hi. Amb tot, Gamla va acabar sent l’escenari d’una violenta batalla entre els romans i els jueus, que va acabar amb la vida de molts dels seus habitants.c

10, 11. a) Com és probable que Jehovà guiés els cristians? (Hebreus 13:7, 17.) b) Com va beneficiar els cristians ser obedients als que els dirigien? (Mira la imatge.)

¹⁰ Sembla que Jehovà va utilitzar els germans que dirigien la congregació per guiar els cristians. Temps més tard, l’historiador Eusebi va escriure: «Alguns homes de la congregació de Jerusalem van rebre per revelació divina l’ordre [...] de fugir de Jerusalem abans que esclatés la guerra i marxar a una ciutat de la regió de Perea anomenada Pel·la».d Aquesta sí que era una bona opció. Pel·la estava a prop de Jerusalem, així que era fàcil arribar-hi. A més, com que la major part dels habitants eren gentils, la ciutat no es va veure tan afectada per la lluita dels jueus fanàtics contra els romans (mira el mapa).

¹¹ Els cristians que van fugir a les muntanyes van fer cas del consell que Pau els havia donat: «Sigueu obedients i submisos als que us dirigeixen» dins la congregació (llegeix Hebreus 13:7, 17). Com que van ser obedients, van sobreviure. La història confirma que Jehovà mai va abandonar els que esperaven «la ciutat que té fonaments verdaders», és a dir, el Regne de Déu (Heb. 11:10).

12, 13. Com ha guiat Jehovà el seu poble en moments difícils?

¹² Què ens ensenya això? Jehovà utilitza aquells que ens dirigeixen per donar-nos instruccions específiques. A la seva Paraula hi trobem infinitat de relats que mostren que ell ha nomenat pastors per guiar el seu poble en moments difícils (Deut. 31:23; Sl. 77:20). Avui dia, també veiem clarament com Jehovà utilitza aquells que estan al capdavant de l’obra per guiar-nos.

¹³ Per exemple, quan va començar la pandèmia de la covid, els germans que ens dirigeixen van donar instruccions a les congregacions. Els ancians van rebre indicacions sobre com havíem de continuar reunint-nos i participant en la resta d’activitats espirituals. Pocs mesos després, vam celebrar un congrés regional històric en més de 500 idiomes per internet, televisió i ràdio. Durant aquell període, en cap moment es va aturar el subministrament d’aliment espiritual i, com a resultat, ens vam mantenir units. Això ens ha fet veure que, siguin quines siguin les proves que afrontem en el futur, podem confiar que Jehovà continuarà ajudant aquells que ens dirigeixen a prendre decisions sàvies. Ara bé, a part de la confiança en Jehovà i l’obediència als seus manaments, necessitem altres qualitats que ens prepararan i ens ajudaran a ser assenyats durant la gran tribulació. Quines són? Vegem-ho.

MOSTRA AMOR FRATERNAL I HOSPITALITAT

14. D’acord amb Hebreus 13:1-3, quines qualitats van haver de mostrar els cristians durant els últims dies del sistema jueu?

¹⁴ Quan comenci la gran tribulació, haurem de mostrar-nos amor com mai abans. Per aconseguir-ho, farem bé d’imitar l’exemple dels cristians de Jerusalem i Judea. Ells sempre s’havien mostrat amor, però a mesura que s’apropava la fi del sistema jueu van haver d’elevar el seu «amor fraternal» i la seva «hospitalitat» a un altre nivell (Heb. 10:32-34; llegeix Hebreus 13:1-3).e D’igual manera, com més ens apropem a la fi d’aquest sistema, més haurem d’estimar els nostres germans.

15. Per què els cristians haurien de mostrar-se amor fraternal i hospitalitat després de fugir de Jerusalem?

¹⁵ Finalment, l’exèrcit romà va envoltar Jerusalem i, de cop i volta, es va retirar. Per als cristians, havia arribat el moment de fugir. Ara bé, com que no podien anar gaire carregats, haurien d’ajudar-se els uns als altres mentre caminaven per les muntanyes i s’establien a les seves noves llars (Mt. 24:17, 18). De ben segur que hi hauria casos de «necessitat urgent», però aquests els donarien l’oportunitat de ser hospitalaris i mostrar-se amor fraternal a l’ajudar-se entre ells i compartir el que tenien (Tt. 3:14).

16. Com podem demostrar que estimem els nostres germans quan passen per necessitat? (Mira la imatge.)

¹⁶ Què ens ensenya això? L’amor que sentim pels nostres germans ens motiva a ajudar-los quan ho necessiten. Per exemple, molts s’han ofert per cobrir les necessitats materials i espirituals dels germans que, per causa de guerres o desastres naturals, han hagut de fugir com a refugiats. Una germana d’Ucraïna que va haver de marxar de casa seva per culpa de la guerra va dir: «Hem vist com la mà de Jehovà ens ha guiat i ens ha ajudat mitjançant els nostres germans. Ens van rebre amb els braços oberts i van estar al nostre costat quan érem a Ucraïna, quan vam fugir a Hongria, i ara que estem a Alemanya». Queda clar que, quan som hospitalaris i ajudem els germans en temps de necessitat, estem sent eines en mans de Jehovà (Prov. 19:17; 2 Cor. 1:3, 4).

17. Per què és vital esforçar-nos ara per mostrar amor i hospitalitat?

¹⁷ No tenim cap dubte que, durant la gran tribulació, haurem d’ajudar-nos encara més els uns als altres (Hab. 3:16-18). És per això que Jehovà ens està preparant ara perquè cultivem amor fraternal i hospitalitat, dues qualitats que seran vitals a mesura que s’apropi la fi.

QUÈ ENS ESPERA BEN AVIAT?

18. Com podem imitar els cristians del primer segle?

¹⁸ La història demostra que els cristians que van fugir a les muntanyes van aconseguir escapar de la destrucció de Jerusalem. Ells van abandonar la ciutat, però Jehovà mai els va abandonar a ells. Què podem aprendre del seu exemple? No sabem exactament què passarà en el futur, però sí que tenim present l’advertència de Jesús d’estar sempre preparats per obeir (Lc. 12:40). També fem bé de meditar en el consell que Pau va escriure a la seva carta als hebreus, ja que avui dia ens és tan útil com ho va ser aleshores. A més, confiem plenament que, d’acord amb la seva promesa, Jehovà mai ens deixarà ni ens abandonarà (Heb. 13:5, 6). Així doncs, esforcem-nos al màxim per buscar la ciutat que serà permanent, el Regne de Déu. Si ho fem, gaudirem per sempre de les benediccions que aquest portarà (Mt. 25:34).