Quina guia segueixen moltes persones per prendre decisions

La majoria de persones estan d’acord que hi ha coses que clarament estan bé o malament. Per exemple, molts defensen la justícia, la bondat i l’empatia, i gairebé tothom condemna l’assassinat, les violacions i els abusos sexuals de menors. Però hi ha altres àrees de la vida, com ara la sexualitat, l’honradesa o l’educació dels fills, en què les persones no ho tenen tan clar i pensen que quasi tot és acceptable. Sovint basen les seves decisions en el que elles o altres persones pensen sobre aquests assumptes. És aquesta una manera fiable de prendre decisions?

EL QUE NOSALTRES PENSEM

Sovint ens guiem pel que pensem, o per un sentit intern del que està bé o malament, el que normalment anomenem consciència (Romans 2:14, 15). Des de petits, els nens poden veure la diferència entre un comportament correcte o incorrecte i, fins i tot, poden sentir-se culpables si fan una cosa que no està bé. Amb el temps, la nostra consciència es modela pels valors que aprenem de la nostra família, els companys, els professors, la comunitat on vivim, la nostra religió i la nostra cultura. Quan prenem decisions, la nostra consciència ens diu si l’opció que hem triat està d’acord amb els nostres valors o no.

El nostre sentit del que està bé o malament ens pot motivar a mostrar empatia i gratitud, i a ser imparcials i compassius amb els altres, però també pot evitar que fem coses que puguin ferir les persones que estimem, que ens avergonyeixin o que ens facin sentir culpables.

És sempre una guia fiable actuar d’acord amb el que nosaltres pensem? Vegem el cas del Garrick. De jove, portava un estil de vida que ell descriu de la següent manera: «Podia establir les meves pròpies normes». Però es va adonar que seguir aquest estil de vida que ell pensava que estava bé el feia molt infeliç. El Garrick explica que la vida que portava era com «un camí molt fosc d’abús de l’alcohol i les drogues, i ple d’immoralitat i violència».

EL QUE ELS ALTRES PENSEN

A més de guiar-nos pel que nosaltres pensem, sovint també tenim en compte què pensaran els altres sobre les nostres decisions. D’aquesta manera, ens podem beneficiar de la seva saviesa i experiència. I, quan fem el que la nostra família, amics i comunitat pensen que està bé, ens guanyem el seu respecte.

És sempre una guia fiable actuar d’acord amb el que els altres pensen? Vegem l’exemple de la Priscila. De jove, va mantenir relacions sexuals prematrimonials i feia el que era popular entre els seus companys. Però es va adonar que seguir el que els altres pensaven que estava bé no la va fer més feliç. Ella explica: «Fer el que tothom feia no em va fer sentir bé, sinó que em va portar a actuar de manera poc sàvia i a córrer riscs innecessaris».

HI HA UNA MANERA MILLOR DE PRENDRE DECISIONS?

A l’hora de decidir el que està bé o malament, el que nosaltres pensem i el que els altres pensen té un paper molt important. Però deixar-nos guiar només per això no sempre porta bons resultats. De vegades, podríem ferir els altres i a nosaltres mateixos, ja que no som capaços de veure on ens portaran les nostres decisions (Proverbis 14:12). A més, no hi ha res que ens garanteixi que els nostres valors o els valors dels altres ens beneficiïn o que, amb el temps, no canviïn. Al cap i a la fi, certes conductes que abans es veien malament ara són completament acceptables, mentre que conductes que abans eren acceptables ara ja no ho són.

Hi ha una manera millor de decidir el que està bé o malament? Hi ha alguna norma moral que puguem seguir avui al prendre decisions i que, amb els anys, no ens decebi?

Podem estar agraïts que hi hagi una guia moral fiable que serveixi per a tothom arreu del món i que no canviï. El proper article analitzarà on podem trobar la millor guia per decidir el que està bé o malament.