Preguntes dels lectors
Si un cristià es divorcia de la seva dona sense base bíblica i es torna a casar, com ha de veure la congregació el nou matrimoni i l’anterior?
En aquesta situació, la congregació considerarà que l’anterior matrimoni ha finalitzat quan l’home es torni a casar, i veurà totalment vàlid el nou matrimoni. Analitzem el que va dir Jesús sobre divorciar-se i casar-se de nou per entendre les raons que ens han portat a aquesta conclusió.
Jesús va indicar quin és l’únic motiu bíblic per posar fi al matrimoni. A Mateu 19:9, va dir: «Qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri, a menys que la seva dona hagi comès immoralitat sexual». Les seves paraules ens ensenyen que 1) la immoralitat sexual és l’única base bíblica per posar fi a un matrimoni amb divorci, i 2) quan un home es divorcia sense base bíblica i es torna a casar, comet adulteri.a
Volia dir Jesús que si un home és culpable d’immoralitat sexual i es divorcia queda lliure des d’un punt de vista bíblic per tornar-se a casar? No necessàriament. Si un home comet adulteri, el cònjuge innocent, és a dir, la seva dona, ha de decidir si el perdona o el rebutja. Si ella el rebutja i s’obté un divorci legal, tots dos queden lliures per tornar-se a casar un cop el procés de divorci s’ha completat.
D’altra banda, pot ser que la dona tingui el desig de salvar el seu matrimoni i, per això, expressi al seu marit que està disposada a perdonar-lo. Ara bé, i si el marit rebutja el seu perdó i obté unilateralment un divorci legal? En aquest cas, ell no quedaria lliure bíblicament per tornar-se a casar, ja que ella està disposada a perdonar-lo i a continuar casada amb ell. Si ell persisteix en la seva conducta contrària a les Escriptures i es casa amb una altra persona, tot i no estar lliure bíblicament per fer-ho, torna a cometre adulteri. Com a conseqüència, els ancians hauran de formar de nou un comitè judicial (1 Cor. 5:1, 2; 6:9, 10).
Si un home es torna a casar sense estar bíblicament lliure per fer-ho, com ha de veure la congregació el nou matrimoni i l’anterior? Continua sent vàlid des d’un punt de vista bíblic l’anterior matrimoni? Pot decidir encara la dona si el perdona o el rebutja? Considera la congregació el nou matrimoni com un matrimoni adúlter?
En el passat, el nou matrimoni era vist per la congregació com a adúlter mentre la dona innocent continués viva, no es tornés a casar ni fos culpable d’immoralitat sexual. Però hem de tenir en compte que Jesús no es va centrar en el cònjuge innocent quan va parlar sobre divorciar-se i tornar-se a casar. Ell va explicar que un home que es divorcia sense tenir base bíblica i es torna a casar comet adulteri. Per tant, divorciar-se i tornar-se a casar, fet que Jesús va dir que equival a cometre adulteri, posa fi al matrimoni previ.
«Qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri, a menys que la seva dona hagi comès immoralitat sexual» (Mt. 19:9)
Quan un home posa fi al seu matrimoni divorciant-se i tornant-se a casar, l’anterior dona deixa de tenir la possibilitat de perdonar-lo o rebutjar-lo. Així és que ella ja no té la càrrega d’haver de prendre aquesta difícil decisió. A més, la manera com la congregació veu el nou matrimoni no depèn de si el cònjuge innocent mor, es torna a casar o és culpable d’immoralitat sexual.b
En l’exemple esmentat abans, el marit comet adulteri i després el matrimoni acaba en divorci. Ara bé, posem per cas que el marit no ha comès adulteri però es divorcia i es torna a casar. O que el marit no ha comès cap acte d’immoralitat sexual abans de divorciar-se, però sí ho fa després del divorci i més tard es torna a casar, encara que la seva anterior dona vulgui perdonar-lo. Què passaria? En tots aquests casos, divorciar-se i tornar-se a casar, que equival a cometre adulteri, posa fi a l’anterior matrimoni. El nou matrimoni es considera una unió legalment vàlida a tots els efectes. La Atalaya del 15 de febrer de 1980, pàgina 30, ho va explicar d’aquesta manera: «Ara ell ha entrat a un nou matrimoni i, per tant, no pot simplement finalitzar-lo i tornar a la situació que tenia abans; el divorci, l’adulteri i el fet de tornar-se a casar han posat fi al matrimoni anterior».
Aquest ajustament no minimitza la gravetat de l’adulteri ni resta santedat a la institució del matrimoni. Quan un home es divorcia sense tenir base bíblica i es casa amb una altra dona sense estar lliure per fer-ho, els ancians han de formar un comitè judicial perquè ha comès adulteri. (Si la nova esposa és una germana, els ancians també prendran acció judicial contra ella per haver comès adulteri.) Tot i que el nou matrimoni no serà considerat adúlter, durant molts anys el marit no reunirà els requisits per rebre cap privilegi especial de servei a la congregació. Caldrà esperar fins que s’esborri la mala opinió que la gent hagi tingut d’ell pel que va fer. Els ancians també tindran en compte la situació actual de l’anterior dona, que potser va ser víctima d’una traïció premeditada, i de qualsevol fill menor que ell hagi pogut abandonar (Mal. 2:14-16).
Tenint en compte les greus conseqüències de divorciar-se sense tenir motiu bíblic i tornar-se a casar, els cristians ens hem d’esforçar per tenir el mateix punt de vista de Jehovà sobre la santedat de la institució del matrimoni (Ecl. 5:4, 5; Heb. 13:4).
a Per fer-ho més senzill, parlarem de l’home com al cònjuge culpable d’adulteri, i de la dona com al cònjuge innocent. Tot i així, a Marc 10:11, 12 queda clar que les paraules de Jesús sobre el divorci són aplicables tant als homes com a les dones.
b Això és un canvi en la nostra manera de veure aquests matrimonis. Abans es consideraven matrimonis adúlters fins que el cònjuge innocent moria, es tornava a casar o era culpable d’immoralitat sexual.