COM ES POT TRENCAR EL CICLE DE L’ODI?

2 | No busquis venjança

Ensenyança bíblica:

«No torneu a ningú mal per mal [...]. Si és possible, sempre que depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. Estimats germans, no us vengeu, [...] perquè està escrit: “Jehovà diu: ‘La venjança és meva; jo els hi donaré el que es mereixen’”» (ROMANS 12:17-19).

Què vol dir:

És normal sentir-nos enfadats quan algú ens fa mal, però Déu no vol que ens vengem. En comptes d’això, ell ens anima a ser pacients perquè molt aviat acabarà amb totes les injustícies (Salm 37:7, 10).

Què pots fer:

Quan els éssers humans imperfectes es vengen, el cicle de l’odi continua. Per tant, si algú t’ofèn o et fa mal, no prenguis represàlies. Esforça’t per controlar-te i reaccionar de manera pacífica. A vegades, és millor deixar-ho córrer (Proverbis 19:11). En altres ocasions, el millor pot ser informar del problema. Per exemple, si has sigut víctima d’un delicte, pot ser que decideixis denunciar-ho a la policia o a alguna altra autoritat.

El cicle de venjança és autodestructiu

Però, i si sembla que és impossible resoldre el problema de manera pacífica? I si ja has fet tot el que podies? No et vengis, ja que això segurament empitjoraria la situació. És millor que trenquis el cicle de l’odi. Aprèn a confiar en la manera com Déu resol els problemes, i ell actuarà a favor teu (Salm 37:3-5).

Un cas real. ADRIÁN

Va vèncer el desig de venjança

Quan l’Adrián era adolescent estava ple d’odi i es venjava de tots aquells que li feien mal. Ell explica: «Moltes vegades em veia involucrat en tirotejos, i en ocasions acabava tirat al carrer enmig d’una bassa de sang».

L’Adrián va començar a estudiar la Bíblia quan tenia 16 anys. Ell segueix explicant: «Com més avançava en el meu curs de la Bíblia, més m’adonava que havia de fer canvis en la meva personalitat». Havia de deixar de sentir odi i de ser violent, i va treure molt profit del que va aprendre a Romans 12:17-19 sobre no venjar-se. L’Adrián diu: «Vaig haver d’admetre que Jehovà s’encarregarà de les injustícies a la manera i en el moment que ell cregui oportuns. I, de mica en mica, vaig deixar enrere el meu estil de vida».

Un vespre, una antiga banda rival el va atacar. El líder de la banda va cridar: «Defensa’t!». L’Adrián admet: «Em moria de ganes de tornar-m’hi». Però, en comptes d’això, va fer una oració molt breu a Jehovà i se’n va anar.

L’Adrián continua explicant: «El dia següent em vaig trobar el líder de la banda, que anava tot sol. Les ganes de venjança em cremaven per dins, però vaig tornar a orar a Jehovà en silenci perquè m’ajudés a controlar-me i, sorprenentment, el noi se’m va apropar i em va dir: “Perdona’m pel que va passar ahir. La veritat és que m’agradaria ser com tu. Vull estudiar la Bíblia”. Em sentia molt orgullós d’haver-me pogut controlar, ja que gràcies a això, vam començar a estudiar la Bíblia junts».