Acabarà l’home amb el planeta?

Aquest escriptor bíblic de l’antiguitat va contrastar la fugacitat de la vida humana amb l’eternitat de la Terra. Certament, durant milers i milers d’anys, les generacions han anat passant. Amb tot, el planeta Terra ha demostrat que és resistent i estable, i pot sostenir la vida, per ara.

Els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial es coneixen com la «Gran Acceleració». En només unes dècades, s’han vist grans avenços en els camps del transport, la comunicació i altres tecnologies, els quals han portat canvis econòmics sense precedents. Molts gaudeixen d’un nivell de vida que abans hagués estat impensable. Mentrestant, la població del planeta gairebé s’ha triplicat.

Però, a la llarga, tot passa factura. Es creu que l’activitat humana està destruint la Terra i alterant els seus cicles naturals. De fet, alguns científics diuen que hem entrat en una nova era geològica anomenada Antropocè, en la qual els humans estan deixant una empremta cada cop més evident sobre el planeta.

La Bíblia va predir que arribaria un moment en què l’home començaria a ‘destruir la Terra’ (Apocalipsi [Revelació] 11:18, BEC). Algunes persones es pregunten si ja vivim en aquest moment. Fins a quin grau es continuarà maltractant el planeta? Hi ha marxa enrere? Acabarà l’home amb el planeta?

HI HA MARXA ENRERE?

Ens estem encaminant a un punt sense retorn? Alguns científics pensen que és difícil predir els efectes del canvi climàtic i els preocupa que ens estiguem apropant a un punt crític on canvis inesperats portin conseqüències desastroses.

Per exemple, pensa en la Glacera de l’Antàrtida occidental. Algunes persones creuen que si l’escalfament global es continua prolongant, s’arribarà a un punt on els efectes del desglaç seran irreversibles. Però, per què? Tot i que la capa de gel reflecteix de manera natural els rajos del sol, a mida que l’extensió i el gruix d’aquesta capa es redueixen, les aigües de l’oceà, que no són tan reflectants, queden al descobert. Com a conseqüència, les aigües fosques que es troben sota aquest gel absorbeixen la calor, i aquest fenomen afavoreix encara més el seu desglaç. Això podria desencadenar un cicle destructiu incontrolable. Aquesta situació faria créixer els nivells del mar i podria representar una amenaça per a centenars de milions de persones.

AUGMENTA EL DEUTE ECOLÒGIC

Per tal de fer front a l’actual emergència planetària, s’han plantejat diverses propostes. Una d’aquestes és la que es coneix com desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia, des de fa temps, promou el creixement econòmic i social dins els límits ecològics del planeta, és a dir, sense explotar els recursos naturals més enllà del que el planeta pot produir. Però, quins n’han estat els resultats?

Lamentablement, igual que la crisi mundial del deute financer, el deute ecològic de la Terra no para de créixer. Els humans consumim els recursos naturals tan ràpidament que el planeta no té temps a regenerar-los. Es pot fer alguna cosa al respecte? Un ecologista va reconèixer sincerament: «En certa manera, no tenim ni idea de com fer un bon ús del planeta». La situació encaixa amb el que diu la Bíblia: «No pertany a l’home que camina de dirigir els seus passos» (Jeremies 10:23, BEC).

Ara bé, la Bíblia ens promet que el Creador no permetrà que, per culpa de l’home, el planeta faci fallida ecològica. Al Salm 115:16 llegim que Déu «ha donat la terra als homes». La Terra és, sens dubte, un «do perfecte» que el nostre Pare celestial ens ha donat (Jaume 1:17). Seria lògic esperar que Déu ens fes un regal amb data de caducitat? És clar que no! I això es fa evident en el disseny tan precís del nostre planeta.

EL PROPÒSIT DEL CREADOR

El llibre bíblic de Gènesi ens descriu detalladament com Déu va fer la Terra amb molta cura. En primer lloc, llegim que «la terra era sense forma i buida, i la tenebra era sobre la superfície». Tot i això, se’ns diu específicament que al planeta hi havia «aigües», les quals són necessàries per a la vida (Gènesi 1:2, TBS). Llavors, Déu va dir: «Que hi hagi llum» (Gènesi 1:3). S’entén que els rajos del sol van travessar l’atmosfera i, així, la llum es va fer visible a la Terra per primera vegada. Després, el relat parla de la formació de la terra seca i els mars (Gènesi 1:9, 10). Més tard, va aparèixer «herba que dóna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit» (Gènesi 1:12). Per tant, els elements que fan possible els processos i els cicles essencials per a la vida, com ara la fotosíntesi, ja estaven preparats. Però, quin propòsit hi havia rere tot aquest treball tan exhaustiu?

En el passat, el profeta Isaïes va descriure Déu amb aquestes paraules: «Ell ha format la terra i l’ha feta, és ell que l’ha fixada; no l’ha pas creada caòtica, l’ha feta bona per a habitar-hi» (Isaïes 45:18). Està clar que el propòsit de Déu és que l’home visqui per sempre a la Terra.

Malauradament, l’home ha maltractat tant aquest preciós regal de Déu que està a un pas de destruir-lo. Així i tot, el propòsit del Creador no ha canviat. Un home de l’antiguitat va dir: «Déu no és cap home, que pugui mentir, ni cap mortal, que pugui desdir-se. Parla potser i no ho farà? Promet i no ho complirà?» (Nombres 23:19). De fet, en lloc de permetre que la Terra sigui destruïda, ben aviat Déu ‘destruirà els qui destrueixen la terra’ (Apocalipsi 11:18, BEC).

LA NOSTRA LLAR PER SEMPRE

En el famós Sermó de la Muntanya, Jesús va dir. «Feliços els humils, perquè posseiran la terra» (Mateu 5:4 [5:5 en altres bíblies]). Més tard, en aquella mateixa ocasió, Jesús va revelar el mitjà que evitaria que la Terra fos destruïda. Va ensenyar als seus deixebles a orar de la següent manera: «Vingui el vostre Regne, faci’s la vostra voluntat, com es fa en el cel, així també a la terra». Mitjançant el Regne, o govern, de Déu es complirà el Seu propòsit per a la Terra (Mateu 6:10).

Pel que fa als notables canvis que portarà el Regne, Déu declara: «Tot ho renovo» (Apocalipsi 21:5). Significa això que Déu substituirà la Terra per una altra? No, perquè el planeta no té cap defecte de fàbrica. Al contrari, Déu acabarà amb tots els qui han portat el planeta a aquesta crisi, «els qui destrueixen la terra», és a dir, els governs humans actuals. Aquests governs seran substituïts per «un cel nou i una terra nova», un nou govern celestial, el Regne de Déu, el qual regnarà sobre una nova societat a la Terra (Apocalipsi 21:1).

Per tal de combatre el deute mediambiental que ha causat l’home, Déu restablirà, per dir-ho d’alguna manera, els fons ecològics de la Terra. El salmista va descriure què farà Déu: «Vetlleu per la terra i la regueu, l’enriquiu a mans plenes». Com a resultat, la Terra es transformarà en un paradís on hi haurà abundància d’aliment, gaudirà d’un clima estable i, el que és més important, comptarà amb la benedicció de Déu (Salm 65:10-14 [9-13 en altres bíblies]).

Pyarelal, el secretari personal de Mohandas Gandhi, va recollir les següents paraules d’aquest difunt líder espiritual de l’Índia: «La Terra té els suficients recursos per satisfer les necessitats de qualsevol humà, però no la cobdícia de qualsevol humà». El Regne de Déu solucionarà els problemes del planeta de soca-rel perquè canviarà l’actitud de les persones. El profeta Isaïes va predir que sota aquest Regne ‘la gent no serà dolenta ni farà el mal’ als altres ni a la Terra (Isaïes 11:9). De fet, en l’actualitat milions de persones de diferents cultures i situacions ja estan aprenent les elevades normes de Déu, així com a estimar Déu i els altres, ser agraïts, cuidar del medi ambient, conservar els recursos naturals de la Terra i a viure d’acord amb el propòsit del Creador. Sens dubte, s’estan preparant per viure en una Terra paradisíaca (Eclesiastès 12:13; Mateu 22:37-39; Colossencs 3:15).

El llibre de Gènesi acaba el relat de la creació amb les següents paraules: «Déu veié tot el que havia fet, i estava molt bé» (Gènesi 1:31). La Terra és massa preciosa perquè faci fallida ecològica. Per això, ens tranquil·litza saber que el futur del nostre planeta està segur a les mans del nostre amorós Creador, Jehovà Déu. Ell promet que «els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més» (Salm 37:29, BCI). Desitgem que tu també siguis part d’aquests «justos» i puguis dir: «La Terra serà la meva llar per sempre».