La resurrecció: l’esperança per als morts

Creus en la promesa bíblica de la resurrecció?a La idea de retrobar-nos amb els nostres éssers estimats que han mort sona, si més no, atraient. Però és realista aquesta esperança? Analitzar l’exemple dels apòstols de Jesucrist ens ajudarà a trobar-ne la resposta.

Els apòstols creien amb fermesa en la resurrecció dels morts. Per què? Almenys per dues raons. En primer lloc, la seva esperança es basava principalment en el fet que Jesús mateix havia ressuscitat. Els apòstols, i «més de cinc-cents germans alhora», van veure Jesús ressuscitat (1 Corintis 15:6). A més, tal com indiquen els quatre Evangelis, moltes persones van donar fe de la resurrecció de Jesús i la gent l’acceptava com un fet (Mateu 27:62-28:20; Marc 16:1-8; Lluc 24:1-53; Joan 20:1-21:25).

En segon lloc, els apòstols havien vist Jesús realitzar com a mínim tres resurreccions: primer a Naïm, després a Cafarnaüm i per últim a Betània (Lluc 7:11-17; 8:49-56; Joan 11:1-44). El relat de l’última d’aquestes resurreccions, de la qual ja s’ha parlat en aquesta revista, va tenir com a protagonistes els membres d’una família amb qui Jesús tenia una relació especial. Examinem amb més detall el que va passar.

«JO SÓC LA RESURRECCIÓ»

«El teu germà ressuscitarà.» Jesús va dir aquestes paraules a Marta, la germana de Llàtzer, el qual havia mort quatre dies abans. Al principi ella no va entendre a què es referia Jesús i va contestar: «Ja sé que ressuscitarà», pensant-se que això tindria lloc en el futur. T’imagines la sorpresa que es va endur Marta al veure que Jesús, després de dir: «Jo sóc la resurrecció», ressuscitava el seu germà? (Joan 11:23-25.)

On va ser Llàtzer els quatre dies posteriors a la seva mort? Ell no va dir res que fes pensar que havia estat viu en algun altre lloc. No, Llàtzer no tenia una ànima immortal que hagués anat al cel. Al ressuscitar Llàtzer, Jesús no el va obligar a deixar un lloc de glòria celestial al costat de Déu per portar-lo de nou a la Terra. Aleshores, on va ser Llàtzer aquells quatre dies? En realitat, va estar adormit a la tomba (Eclesiastès 9:5, 10).

Recorda que Jesús va comparar la mort a un son del qual es pot despertar mitjançant la resurrecció. El relat explica: «“Llàtzer, el nostre amic, dorm, però vaig a despertar-lo”. Els deixebles li digueren: “Senyor, si dorm rai, es posarà bo”. Jesús havia parlat de la seva mort, però ells es pensaven que parlava del dormir del son. Jesús els digué llavors clarament: “Llàtzer és mort”» (Joan 11:11-14). Al ressuscitar Llàtzer, Jesús li va tornar la vida i el va reunir amb la seva família. Quin regal tan extraordinari els va fer!

Les resurreccions que va realitzar Jesús quan va ser a la Terra van ser una petita mostra del que farà en el futur com a rei del Regne de Déu.b Quan governi la Terra des del cel, Jesús tornarà a la vida les persones que dormen en la mort. És per això que va dir: «Jo sóc la resurrecció». T’imagines l’alegria que sentiràs quan tornis a veure les persones que estimes? I la que sentiran els qui ressuscitin? (Lluc 8:56.)

CAL FE PER REBRE VIDA ETERNA

Jesús va dir a Marta: «Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà» (Joan 11:25, 26). Aquells qui Jesús ressusciti durant el seu regnat de mil anys tindran la perspectiva de viure eternament, si de debò posen fe en ell.

Després de fer aquestes extraordinàries afirmacions sobre la resurrecció, Jesús va plantejar a Marta una pregunta per veure què pensava en el fons: «¿Ho creus, això?». Ella va respondre: «Sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu» (Joan 11:26, 27). I tu? Vols arribar a tenir la mateixa fe que tenia Marta en l’esperança de la resurrecció? Una de les primeres coses que has de fer és aprendre quin és el propòsit de Déu per a la humanitat (Joan 17:3; 1 Timoteu 2:4). Tenir aquest coneixement és la base de la fe. Per què no demanes als Testimonis de Jehovà que et mostrin el que ensenya la Bíblia sobre aquest tema? Amb molt de gust t’explicaran més detalls de la meravellosa esperança de la resurrecció.