Com ajudem a cobrir les necessitats dels altres
«VA ESCLATAR la violència com a resultat d’unes eleccions molt disputades, i milers de Testimonis van haver de fugir de casa seva», explica el François, un ancià de congregació en un país en desenvolupament. «El menjar i els medicaments eren escassos i caríssims. Els bancs van tancar i els caixers automàtics no tenien diners o estaven fora de servei.»
La sucursal de seguida va enviar fons i provisions als germans refugiats a les Sales del Regne del país. Les faccions rivals van bloquejar les carreteres, però els dos bàndols sabien que els Testimonis són del tot neutrals i normalment els deixaven passar.
«De camí a una Sala del Regne, els franctiradors van obrir foc contra la nostra furgoneta», explica el François. «Però les bales ens van passar pel costat sense tocar-nos. En veure que un soldat venia corrents cap a nosaltres amb una arma a la mà, de seguida vam posar la marxa enrere, vam fer mitja volta i vam sortir disparats cap a la sucursal. Estàvem molt agraïts a Jehovà pel fet d’estar vius. L’endemà, els cent trenta germans que hi havia en aquella Sala del Regne van anar a un lloc més segur. Alguns van venir a la sucursal, on vam cuidar les seves necessitats espirituals i materials fins que va passar el conflicte.»
«Més tard, la sucursal va rebre moltes cartes de germans de tot el país on expressaven la seva profunda gratitud», diu el François. «A l’experimentar l’ajuda de germans de tot arreu, la seva confiança en Jehovà va augmentar.»
Quan vénen desastres naturals o causats per l’home, no diem als germans: «No passeu fred ni gana» (Jm. 2:15, 16). Més aviat, mirem de cobrir les seves necessitats físiques. Així ho van fer els cristians del segle primer a l’assabentar-se que s’apropava una època de fam. El relat diu: «Els deixebles, doncs, cadascun segons els propis recursos, determinaren d’enviar alguna cosa per ajudar els germans que vivien a la Judea» (Ac. [Fe.] 11: 28-30).
Com a servents de Jehovà, desitgem ajudar en sentit material. Amb tot, les persones també tenen necessitat espiritual (Mt. 5:3). Per ajudar-les a adonar-se d’aquesta necessitat i satisfer-la, Jesús va encarregar als seus seguidors que fessin deixebles (Mt. 28:19, 20). Cadascun de nosaltres dedica gran part del seu temps, de les seves energies i dels seus recursos a complir aquesta comissió. Com a organització, tot i que fem servir les donacions per ajudar materialment, sobretot les usem per promoure el Regne i difondre la bona nova. Així demostrem que estimem Déu i els altres (Mt. 22:37-39).
Els qui donen suport a l’obra mundial dels Testimonis de Jehovà poden estar segurs que les seves donacions s’usen correctament i eficaçment. Pots fer alguna cosa per ajudar els germans necessitats? Desitges col·laborar en l’obra de fer deixebles? Si és així, «no neguis el bé als qui se’l mereixen, quan tens en el poder de la teva mà de fer-lo» (Prov. 3:27, TBS).