Aprèn del ‘model de la veritat’

«Tens en la llei el model del coneixement i la veritat» (RM. 2:20, Evangelis, de J. F. Mira).

1. Per què cal que entenguem bé el significat de la Llei mosaica?

SI NO fos pels escrits inspirats de l’apòstol Pau, el significat de molts aspectes de la Llei mosaica se’ns farien difícils d’entendre. Per exemple, a la carta que va escriure als hebreus ens aclareix que Jesús, com a ‘Gran Sacerdot fidel’, va oferir un sacrifici propiciatori «una vegada per sempre». Aquest sacrifici va fer possible que tots els qui hi posin fe siguin ‘redimits per sempre més’ (Heb. 2:17, TBS; 9:11, 12, BCI). Pau va explicar que el tabernacle era tan sols una «ombra de les realitats celestials» i que Jesús es va convertir en el Mediador d’«una aliança millor» que la que va fer per mitjà de Moisès (Heb. 7:22; 8:1-5). En el temps de Pau aquestes explicacions de la Llei van ser molt valuoses per als cristians, i encara ho són ara. Ens ajuden a entendre molt millor el valor de tot el que Déu ha fet per nosaltres.

2. Quin avantatge tenien els cristians jueus respecte als gentils?

² Quan Pau va escriure als cristians de Roma, alguns dels seus comentaris anaven dirigits als membres de la congregació d’origen jueu educats en la Llei mosaica. Va admetre que, com que coneixien bé la llei divina, tenien un avantatge. Tenien ‘en la llei el model del coneixement i la veritat’ de Jehovà i dels seus principis justos. Com que els cristians jueus, igual que els jueus fidels del passat, comprenien i respectaven profundament aquest ‘model de la veritat’, podien guiar, ensenyar i il·luminar aquells qui ignoraven la Llei que Jehovà havia donat al seu poble. (Llegeix Romans 2:17-20.)

«OMBRES» DEL SACRIFICI DE JESÚS

3. Com ens beneficia estudiar els sacrificis dels jueus del passat?

³ El ‘model de la veritat’ de què va parlar Pau també és important per a nosaltres perquè ens permet entendre els propòsits de Jehovà. Els principis que hi havia darrere la Llei mosaica segueixen sent vàlids avui dia. Tenint en compte això, analitzem un aspecte concret d’aquesta Llei: com alguns sacrificis i ofrenes van guiar els jueus humils cap a Crist i els van ajudar a entendre què els demanava Déu. I, ja que els requisits bàsics de Jehovà per als seus servents no canvien mai, veurem també que les lleis que Déu va donar als israelites sobre els sacrificis i les ofrenes ens poden ajudar a analitzar la qualitat del nostre servei sagrat (Mal. 3:6).

4, 5. (a) Què recordava la Llei mosaica al poble de Déu? (b) Què prefigurava la llei divina dels sacrificis?

⁴ Els jueus del passat eren conscients que molts aspectes de la Llei posaven de manifest que eren pecadors. Per exemple, qui tocava un cadàver s’havia de purificar, i per aconseguir-ho sacrificava i cremava una vaca roja sense cap defecte. Les cendres que en resultaven es feien servir per fer l’aigua de la purificació, o «aigua lustral», amb què esquitxaven la persona que havia de ser purificada en el tercer i el setè dia després de contaminar-se (Nom. 19:1-13). Per recordar que la reproducció humana transmet la imperfecció i el pecat, una dona que donava a llum havia de guardar un període d’impuresa i després havia de fer expiació per mitjà d’un sacrifici (Lev. 12:1-8).

⁵ En la vida diària hi havia moltes altres situacions que exigien sacrificis d’animals per expiar els pecats. Se n’adonessin o no, aquells sacrificis, i els que després es van oferir al temple de Jehovà, eren «una ombra» del sacrifici perfecte de Jesús (Heb. 10:1-10).

L’ESPERIT QUE HI HAVIA DARRERE DELS SACRIFICIS

6, 7. (a) Què havien de tenir en compte els israelites a l’hora d’escollir les ofrenes de sacrifici, i què prefiguraven aquestes ofrenes? (b) Què ens hauríem de preguntar?

⁶ Era indispensable que els animals que se sacrificaven a Jehovà no tinguessin cap defecte; no podien ser cecs, tenir ferides o malformacions ni estar malalts (Lev. 22:20-22). Els fruits o cereals que els israelites oferien a Jehovà havien de ser les «primícies», «el bo i millor» de les seves collites (Nom. 18:12, 29). Jehovà no acceptava sacrificis de segona categoria. Aquest requisit indicava que el sacrifici de Jesús seria «sense tara ni defecte» i que, per rescatar la humanitat, Jehovà sacrificaria el millor, el que més estimava (1 Pe. 1:18, 19, BCI).

⁷ Si la persona que feia el sacrifici agraïa de veritat la bondat de Jehovà, no estaria contenta d’escollir el bo i millor del que tenia? La qualitat del sacrifici es deixava a les mans de qui l’oferia, que sabia que a Déu no li agradaria un sacrifici defectuós perquè indicaria que per a la persona el sacrifici només era una formalitat, fins i tot una càrrega (llegeix Malaquies 1:6-8, 13). Això ens hauria de fer reflexionar en el nostre servei a Jehovà: Quin esperit hi ha darrere del meu servei? Hauria d’analitzar la qualitat del meu servei a Déu i què em motiva a servir-lo?

8, 9. Per què hem d’analitzar l’esperit que hi havia darrere dels sacrificis dels israelites?

⁸ Si el sacrifici d’un israelita era una mostra voluntària de gratitud sincera a Jehovà o li feia un sacrifici cremat per demanar aprovació, escollir el millor animal no li representaria cap problema. Qui oferia aquests sacrificis se sentia molt feliç de donar-li el millor a Jehovà. Nosaltres no fem sacrificis literals com els que estipulava la Llei mosaica, però fem sacrificis quan usem el nostre temps, energia i recursos per servir Jehovà. Pau va dir que la ‘proclamació’ o declaració pública de l’esperança cristiana i «fer el bé i donar», o compartir, són com sacrificis que agraden a Jehovà (Heb. 13:15, 16). L’esperit amb què participem en aquestes activitats revela quant agraïm i apreciem tot el que Déu ens ha donat. Així doncs, hi ha un paral·lel entre les actituds i els motius dels qui servim Jehovà avui dia i aquells qui oferien sacrificis voluntaris en el passat.

⁹ Però què passava quan la Llei mosaica exigia un sacrifici pel pecat o per la culpa perquè algú havia comès una falta? Trobes que el fet que el sacrifici fos obligatori faria que la persona no l’oferís de bon grat o amb l’actitud correcta? Creus que rondinaria? (Lev. 4:27, 28.) Segurament no si la persona que oferia el sacrifici volia mantenir de veritat una bona relació amb Jehovà.

10. Quins «sacrificis» han de fer els cristians per recuperar una relació malmesa?

¹⁰ De manera similar, potser t’adones que has ofès un germà o una germana sense voler, perquè no has anat amb compte i has parlat o actuat sense pensar. Potser la teva consciència et diu que t’has equivocat. Un cristià que es pren seriosament el seu servei a Jehovà ha de fer tot el que està a les seves mans per rectificar l’error. Per fer-ho, potser haurà de demanar perdó de tot cor a qui ha ofès, o buscar l’amorosa ajuda espiritual dels superintendents cristians si ha comès una falta greu (Mt. 5:23, 24; Jm. 5:14, 15, BEC). Per tant, encara que ens costi, igual que als israelites els suposava un cost, hem de rectificar quan hem comès un pecat contra algú o fins i tot contra Déu. Quan oferim aquests «sacrificis» recuperem la relació amb Jehovà i amb els nostres germans. També obtenim una consciència neta. Aquests resultats ens confirmen que la manera de fer de Jehovà és la millor.

11, 12. (a) Què representaven els sacrificis de comunió? (b) Quina rellevància tenen els sacrificis de comunió per a l’adoració pura d’avui?

¹¹ Alguns dels sacrificis que estipulava la Llei mosaica eren ofrenes de comunió. Aquestes ofrenes significaven pau amb Jehovà. Qui les feia havia de menjar, juntament amb la seva família, la carn dels animals sacrificats, potser en un dels menjadors del temple. Tant el sacerdot que oficiava el sacrifici com els altres sacerdots que també servien al temple rebien una part de la carn de l’ofrena (Lev. 3:1, nota; 7:31-33). Qui oferia el sacrifici ho feia amb l’única motivació de gaudir d’una bona relació amb Déu. Era com si l’oferent, la seva família, els sacerdots i Jehovà gaudissin d’un àpat junts, en pau.

¹² Hi podia haver un privilegi més gran que, simbòlicament, convidar Jehovà a un àpat com aquell i que acceptés la invitació? Naturalment, amb un convidat tan honorable, l’amfitrió oferiria el millor que tingués. Aquests sacrificis de comunió, que formaven part del ‘model de la veritat’ de la Llei, mostraven que els qui desitgen tenir una relació pacífica i íntima amb el seu Creador ho poden aconseguir per mitjà d’un sacrifici superior, el de Jesús. Avui també podem gaudir de l’amistat i companyia de Jehovà quan voluntàriament sacrifiquem els nostres recursos i energies per servir-lo.

PRECAUCIONS RELACIONADES AMB ELS SACRIFICIS

13, 14. Per què no era acceptable per a Jehovà el sacrifici que pretenia fer el rei Saül?

¹³ Naturalment, perquè Jehovà acceptés els sacrificis que prescrivia la Llei mosaica, s’havien d’oferir amb l’esperit i l’actitud de cor correctes. La Bíblia conté exemples alliçonadors de sacrificis que Déu no va acceptar. Per què els va rebutjar? Analitzem dues situacions.

¹⁴ El profeta Samuel va dir al rei Saül que havia arribat el moment perquè Jehovà executés el seu judici contra els amalequites. Saül, per tant, havia d’exterminar aquella nació enemiga, juntament amb tot el bestiar. Però després de la victòria, Saül va permetre que els soldats mantinguessin amb vida Agag, el rei dels amalequites, i també va guardar el millor del bestiar per sacrificar-lo a Jehovà (1Sam. 15:2, 3, 21). Com va reaccionar Jehovà? Va rebutjar Saül perquè havia desobeït (llegeix 1 Samuel 15:22, 23). Què n’aprenem? Que si volem que Déu accepti un sacrifici, hem de ser obedients.

15. Què ens mostra la mala conducta d’alguns israelites que oferien sacrificis en el temps d’Isaïes?

¹⁵ Trobem un exemple semblant al llibre d’Isaïes. Els israelites del temps d’Isaïes oferien els sacrificis per simple formalisme i la seva mala conducta feia que els seus sacrificis no tinguessin valor. Jehovà va preguntar: «Què m’importen els vostres molts sacrificis?». I va afegir: «Estic tip d’holocaustos de moltons i de greix de bons vedells; la sang dels bous joves, dels anyells i dels bocs no em diu res. [...] No ho féssiu més, de posar els peus als meus atris, ni de presentar ofrenes; cosa vana és de cremar perfums, una abominació per a mi!» Quin era el problema? Déu els va dir: «Quan esteneu les vostres mans, em tapo els ulls per no veure-us! I ni que multipliqueu les pregàries, tampoc no us escolto. Teniu les mans plenes de sang; renteu-vos, purifiqueu-vos! Traieu-me de davant dels ulls la dolenteria de les vostres mans. Deixeu de fer el mal» (Is. 1:11-16).

16. Què fa que Déu accepti un sacrifici?

¹⁶ Jehovà ‘estava tip’ dels sacrificis dels pecadors que no es penedien. Ara bé, acceptava les oracions i ofrenes dels qui s’esforçaven de veritat per viure en harmonia amb els Seus manaments. El model de la Llei els ensenyava que eren pecadors i necessitaven ser perdonats (Gàl. 3:19). Adonar-se d’això feia que tinguessin un cor penedit. Avui dia nosaltres també hem de reconèixer que necessitem el sacrifici de Crist, que és capaç d’expiar els nostres pecats. Si ho entenem i valorem, a Jehovà li plaurà tot el que li oferim en el nostre servei (llegeix Salm 51:19, 21 [17, 19 en NM]).

POSEM FE EN EL SACRIFICI DE JESÚS

17-19. (a) Com hem d’agrair el sacrifici de rescat de Jesús? (b) Què analitzarem en el següent article?

¹⁷ A diferència dels qui vivien en temps precristians, avui veiem més que tan sols «una ombra» dels propòsits de Jehovà (Heb. 10:1). Les lleis sobre els sacrificis animaven els jueus a cultivar les actituds necessàries per aconseguir una bona relació amb Déu: agraïment de tot cor, desig de donar-li el millor i reconèixer la necessitat de perdó. Gràcies a les Escriptures Gregues Cristianes entenem que, per mitjà del rescat, Jehovà eliminarà per sempre els efectes del pecat i que fins i tot ara ens permet tenir una bona consciència davant d’ell. El sacrifici de rescat de Jesús és un regal meravellós! (Gàl. 3:13; Heb. 9:9, 14, TBS.)

¹⁸ Per beneficiar-nos del rescat, no n’hi ha prou a entendre’l de manera superficial. L’apòstol Pau va escriure: «La llei ha estat el nostre mentor per dur-nos a Crist, a fi que siguem justificats per la fe» (Gàl. 3:24, TBS). Aquesta fe ha d’anar acompanyada d’obres (Jm. 2:26). Pau va animar els cristians del segle primer, que posseïen el model del coneixement que es trobava a la Llei mosaica, a posar aquest coneixement en pràctica. Si ho feien, la seva conducta estaria en harmonia amb els principis divins que ensenyaven (llegeix Romans 2:21-23).

¹⁹ Tot i que als cristians d’avui dia no se’ns exigeix complir la Llei mosaica, hem d’oferir sacrificis que agradin a Jehovà. El següent article explicarà com ho podem fer.

[Comentari de la pàgina 17]

Els requisits bàsics de Jehovà per als seus servents no canvien mai

[Il·lustracio de la foto de la pàgina 18]

Quin d’aquests dos animals oferiries a Jehovà?

[Il·lustracio de la foto de la pàgina 19]

Jehovà aprova els qui fan sacrificis que li agraden