On hauries d’estar quan arribi la fi?
QUÈ els passarà a les persones justes quan Jehovà acabi amb aquest món malvat a la guerra d’Harmagedon? Proverbis 2:21, 22 diu: «Perquè només els justos viuran a la terra i només els íntegres s’hi quedaran. Però els malvats seran eliminats de la terra i els traïdors seran arrencats d’ella».
Com se salvaran les persones justes? On hauran d’estar quan arribi la fi? S’hauran de refugiar en algun lloc concret? A continuació veurem quatre relats de la Bíblia que respondran a aquestes preguntes.
El lloc va ser un factor decisiu
A 2 Pere 2:5-7 es descriu com es van salvar els patriarques Noè i Lot: «[Déu] tampoc es va retenir de castigar un món antic quan va portar un diluvi sobre un món de gent irreverent, però va salvar Noè, que era un predicador de justícia, i set persones més. També va condemnar les ciutats de Sodoma i Gomorra al reduir-les a cendres, i això serveix d’advertència del que li passarà a la gent irreverent. En canvi, va salvar el just Lot, que estava molt angoixat per la conducta descarada de la gent malvada».
Com va sobreviure Noè? Jehovà li va dir: «He decidit destruir tots els humans perquè la terra està plena de violència per culpa d’ells. Per això, els destruiré i arrasaré la terra. Fes-te una arca de fusta resinosa» (Gèn. 6:13, 14). Noè va fer tal com Jehovà li havia dit i va construir l’arca. Set dies abans que comencés el Diluvi, Jehovà va manar a Noè que fes entrar els animals a l’arca i que ell i la seva família també hi entressin. Al setè dia, Jehovà va tancar la porta de l’arca «i va ploure amb força sobre la terra durant 40 dies i 40 nits» (Gèn. 7:1-4, 11, 12, 16). Noè i la seva família «es van salvar a través de les aigües» perquè eren dins l’arca (1 Pe. 3:20). No hi havia cap altre lloc a la terra que pogués garantir la seva supervivència (Gèn. 7:19, 20).
En el cas de Lot, les instruccions van ser diferents. Dos àngels li van dir on no havia d’estar. Van advertir-li: «Fes sortir d’aquesta ciutat [...] tota la teva gent! Destruirem aquest lloc». Lot i la seva família havien d’escapar-se de Sodoma i anar a «la regió muntanyosa» (Gèn. 19:12, 13, 17).
Els relats de Noè i Lot demostren que «Jehovà sap com salvar de les proves els que li tenen devoció, però reserva els injustos perquè siguin destruïts en el dia del judici» (2 Pe. 2:9). En aquests dos casos, la seva salvació va dependre del lloc on eren. Noè va haver d’entrar a l’arca i Lot va haver de sortir de Sodoma. Ara bé, pot Déu salvar els justos sense que hagin d’estar a un lloc concret? A continuació, veurem dos relats més que ens ajudaran a trobar la resposta a aquesta pregunta.
És sempre el lloc un factor decisiu?
Poc abans de portar la desena plaga, Déu va dir als israelites que marquessin els dos muntants de la porta de casa seva i la part superior del marc amb la sang del corder de la Pasqua. Per què havien de fer això? Moisés els va dir: «Quan Jehovà passi per castigar els egipcis i vegi la sang, [...] passarà de llarg i no deixarà que la plaga de la mort entri a les vostres cases». Aquella mateixa nit, «Jehovà va matar tots els primogènits de la terra d’Egipte, des del primogènit del faraó, que seia al seu tron, fins al primogènit del presoner que estava a la presó. I també va matar tots els primogènits dels animals». Què va passar amb els primogènits dels israelites? Es van salvar sense haver d’anar a un altre lloc (Èx. 12:22, 23, 29).
Pensem ara en la història de Rahab, una prostituta que vivia a Jericó. Els israelites estaven a punt de començar la conquesta de la Terra Promesa i Rahab sabia que Jericó seria destruïda. Aquesta dona va amagar els dos espies israelites i els va explicar que la por s’havia apoderat de la gent de la ciutat. Després, els va fer jurar que, quan conquerissin Jericó, ella i la seva família se salvarien. Els espies li van dir que reunís els seus familiars a casa seva i que ningú en sortís. La van advertir que si sortien moririen com la resta d’habitants de la ciutat (Jos. 2:8-13, 15, 18, 19). Ara bé, després Jehovà va dir a Josuè: «Les muralles de la ciutat es desplomaran». Allà justament era on estava la casa de Rahab i on els espies li havien dit que s’havia de quedar per salvar la seva vida (Jos. 6:5). Què va passar amb Rahab i la seva família?
El relat explica que, quan va arribar el moment de conquerir Jericó, «de seguida que el poble [d’Israel] va sentir el so dels corns i va fer un gran crit de guerra, les muralles es van desplomar» (Jos. 6:20). Cap humà podia aturar la caiguda de les muralles, però Jehovà va fer un miracle i la destrucció es va aturar just a la casa de Rahab. Aleshores, Josuè va dir als dos espies: «Aneu a casa de la prostituta i feu-la sortir amb tots els seus, tal com li vau jurar» (Jos. 6:22). Rahab i la seva família es van salvar.
Per què es van salvar?
Què aprenem de la manera com es van salvar Noè, Lot, els israelites del temps de Moisès i Rahab? Com ens ajuden aquests quatre relats a saber on hauríem d’estar quan arribi la fi d’aquest món malvat?
És cert que Noè es va salvar perquè era dins l’arca. Però, per què hi va entrar? Perquè tenia fe en Jehovà i va ser obedient. De fet, la Bíblia diu: «Noè va fer tot el que Déu li havia manat. Ho va fer tal com li havia dit» (Gèn. 6:22; Heb. 11:7). Què hi ha de nosaltres? Fem tot el que ens diu Jehovà? Per exemple, Noè era «un predicador de justícia» (2 Pe. 2:5). Som nosaltres com ell i prediquem amb entusiasme tot i que la gent no ens escolti?
Quan Déu va destruir Sodoma i Gomorra, Lot va fugir d’allà. Jehovà el va salvar perquè als seus ulls era just i l’angoixava molt veure la conducta depravada dels habitants d’aquelles ciutats. I a nosaltres, ens amoïna veure el comportament immoral de la gent que ens envolta o ens hem tornat insensibles? Ens estem esforçant de valent perquè se’ns «trobi sense taca ni defecte i en pau»? (2 Pe. 3:14.)
Tant els israelites com Rahab es van salvar perquè van ser obedients i es van quedar dins de casa. Per fer això van necessitar molta fe (Heb. 11:28, 30, 31). Per exemple, imagina’t els israelites a casa seva, vigilant de prop els seus primogènits mentre sentien els terribles crits dels egipcis (Èx. 12:30). O pensa com de fort es devien abraçar Rahab i els seus familiars al sentir l’ensordidor terrabastall de les muralles esfondrant-se cada vegada més i més a prop d’ells. Sens dubte, els va caldre molta fe per ser obedients i quedar-se a casa malgrat la por.
Falta molt poc perquè arribi «el dia de la fúria de Jehovà» i acabi amb aquest món malvat (Sof. 2:3). Ara bé, encara que no sabem com Déu salvarà el seu poble, estem segurs que si som obedients i tenim fe, independentment del lloc on estiguem o de quines siguin les nostres circumstàncies, Jehovà ens protegirà. Mentre esperem que arribi aquest dia, ens hem d’esforçar per valorar les «habitacions interiors» de les quals va parlar el profeta Isaïes.
«Entra a les teves habitacions interiors»
Isaïes 26:20 diu: «Poble meu, entra a les teves habitacions interiors i tanca la porta darrere teu. Amaga’t un moment, fins que hagi passat la ira». És molt possible que aquesta profecia tingués un primer compliment l’any 539 a. de la n. e. quan els medes i els perses van conquerir Babilònia. Sembla que, quan Cir va entrar a la ciutat, va manar a tothom que es quedés a casa seva perquè havia ordenat als seus soldats que executessin qualsevol persona que es trobés al carrer.
Actualment, les «habitacions interiors» d’aquesta profecia podrien referir-se a les més de 100.000 congregacions de testimonis de Jehovà que hi ha arreu del món. Aquestes congregacions són vitals per a nosaltres. És més, durant «la gran tribulació» tindran un paper clau en la nostra salvació (Ap. 7:14). Per mitjà del profeta Isaïes, Jehovà mana al seu poble que entri dins les «habitacions interiors» i que s’hi amagui «fins que hagi passat la ira». Per això és tan important que ens esforcem per tenir una bona actitud cap a la congregació i que ens mantinguem a prop d’ella. Estiguem decidits a seguir el següent consell de Pau: «Preocupem-nos els uns pels altres per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres, sense deixar de reunir-nos, com alguns tenen per costum. Al contrari, animem-nos els uns als altres, i més ara que veieu que s’acosta el dia» (Heb. 10:24, 25).
[Imatges]
Què podem aprendre de la manera com Jehovà va salvar el seu poble en el passat?
[Imatge]
A què es podrien referir les «habitacions interiors» en els nostres dies?