La Paraula de Jehovà és viva

Punts destacats del Segon llibre de les Cròniques

EL RELAT del Segon llibre de les Cròniques comença quan Salomó era rei d’Israel, i acaba amb les paraules que el rei Cir de Pèrsia va dirigir als jueus exiliats a Babilònia: «[Jehovà] m’ha encarregat construir-li una casa a Jerusalem, que és a Judà. Qui d’entre vosaltres pertany al seu poble? Que Jehovà, el seu Déu, estigui amb ell i que hi pugi [a Jerusalem]» (2 Cròniques 36:23). Aquest llibre el va acabar d’escriure el sacerdot Esdres l’any 460 a. de la n. e. i comprèn un període de 500 anys, des del 1037 fins al 537 a. de la n. e.

Gràcies al decret de Cir, els jueus poden tornar a Jerusalem i restaurar l’adoració pura. Ara bé, degut als llargs anys d’exili que han passat a Babilònia, no coneixen prou bé la història del poble de Déu. El Segon llibre de les Cròniques els permet saber quins han sigut els esdeveniments més destacats que han tingut lloc durant els regnats dels reis de la línia de David. Aquest relat també ens pot beneficiar molt a nosaltres, ja que destaca les benediccions que reben aquells que obeeixen Déu i les males conseqüències que pateixen aquells que el desobeeixen.

SALOMÓ CONSTRUEIX UNA CASA PER A JEHOVÀ

(2 Cròniques 1:1-9:31)

A banda de riqueses i honor, Jehovà concedeix a Salomó el desig del seu cor, li dona saviesa i coneixement. Salomó construeix una casa majestuosa per a Jehovà a Jerusalem i tots els israelites estan «ben contents i amb el cor alegre» (2 Cròniques 7:10). El rei Salomó supera «tots els reis de la terra en riquesa i saviesa» (2 Cròniques 9:22).

Després de regnar a Israel durant 40 anys, Salomó mor i el seu fill Roboam comença a regnar en lloc seu (2 Cròniques 9:31). En el seu relat, Esdres no menciona que Salomó es va desviar de l’adoració verdadera. Tan sols fa dos comentaris negatius sobre aquest rei: que va adquirir molts cavalls d’Egipte i que es va casar amb la filla del faraó. Així doncs, el cronista presenta el relat des d’una perspectiva positiva.

Preguntes sobre alguns versicles

2:14. Per què la genealogia de l’artesà que es descriu en aquest versicle és diferent de la que trobem a 1 Reis 7:14? La mare de l’artesà era danita però, com que s’havia casat amb un home de la tribu de Neftalí, Primer dels Reis diu que era «una viuda de la tribu de Neftalí». Ara bé, més endavant, aquesta dona es va casar amb un home de Tir i van tenir un fill. Aquest home era el pare de l’artesà que es menciona en aquest versicle.

2:18; 8:10. Aquests versicles diuen que dirigint els treballadors hi havia 3.600 supervisors i 250 caps dels encarregats de l’obra, però a 1 Reis 5:16 i 9:23 diu que hi havia 3.300 administradors principals i 550 caps dels encarregats. A què es deu aquesta diferència? La diferència possiblement es troba en la manera com es classifiquen els que dirigien els treballadors. Sembla que Segon de les Cròniques diferencia els 3.600 supervisors, o administradors, que no eren israelites dels 250 que sí que ho eren, mentre que Primer dels Reis diferencia els 3.300 administradors dels 550 caps dels encarregats de més rang. En qualsevol cas, la suma total dels que van supervisar els treballadors va ser de 3.850 homes.

4:2-4. Per què es van fer servir figures de toros per construir la base del Mar de metall fos? A la Bíblia, el toro simbolitza la força (Ezequiel 1:10; Apocalipsi 4:6, 7). El Mar de metall fos era enorme i pesava unes 30 tones, per tant els 12 toros de coure que l’aguantaven eren una representació molt adient. Al fer aquests toros, els israelites no van desobeir el segon manament de la Llei, que prohibia fer-se imatges per adorar-les (Èxode 20:4, 5).

4:5. Quina era la capacitat total del Mar de metall fos? Quan estava ple, aquest dipòsit podia contenir 3.000 bats d’aigua (uns 66.000 litres). Ara bé, normalment només s’omplia fins a dos terços de la seva capacitat. Per això, 1 Reis 7:26 diu: «El Mar contenia 2.000 bats d’aigua [44.000 litres]».

5:4, 5, 10. Quins elements del tabernacle hi havia al temple de Salomó? L’única cosa del tabernacle que es va dur al temple de Salomó va ser l’arca. Quan es va construir el temple, els israelites van portar l’arca a Jerusalem des de Gabaon, i sembla que la van guardar allà (2 Cròniques 1:3, 4).

Lliçons per a nosaltres

1:11, 12. La petició que Salomó va fer a Jehovà va demostrar que desitjava de tot cor tenir saviesa i coneixement. Les nostres oracions en realitat revelen el que tenim al cor. Per això, fem bé d’analitzar el que diem quan parlem amb Jehovà.

6:4. Si agraïm profundament la bondat i l’amor lleial de Jehovà, ens sentirem motivats a alabar-lo amb tot el nostre cor.

6:18-21. Encara que cap edifici pot contenir Déu, el temple era el centre de l’adoració a Jehovà. Avui dia, les Sales del Regne dels testimonis de Jehovà són els centres de l’adoració verdadera.

6:19, 22, 32. Jehovà escoltava les oracions de tots els seus servents, des del rei, fins a la persona més humil de la nació. Fins i tot parava molta atenció a les súpliques sinceres que feien els estrangers (Salm 65:2).a

ELS REIS DE LA LÍNIA DE DAVID

(2 Cròniques 10:1-36:23)

El regne d’Israel es divideix en dos. Al nord, hi ha el regne de deu tribus i, al sud, el regne de dues tribus, que està format per Judà i Benjamí. En comptes de deixar-se portar pels sentiments nacionalistes, els sacerdots i els levites de tot Israel es mantenen lleials al pacte del Regne i es posen de part de Roboam, el fill de Salomó. Poc més de 30 anys després de la construcció del temple, els enemics del poble de Déu se n’enduen els tresors.

Dels 19 reis que governen després de Roboam, 5 es mantenen lleials, 3 serveixen Déu durant un temps però després s’aparten d’ell i 1 es penedeix de totes les coses dolentes que ha fet durant anys. La resta de reis fan el que és dolent als ulls de Jehovà.b Aquest llibre bíblic se centra en els 5 reis que van servir Jehovà lleialment. Segur que llegir els relats que explicaven com Ezequies havia tornat a posar en marxa les activitats del temple i com Josies havia organitzat una gran Pasqua va animar molt els jueus que volien que l’adoració pura es restaurés.

Preguntes sobre alguns versicles

13:5. Què significa l’expressió «un pacte de sal»? Per les seves propietats conservants, la sal es va convertir en un símbol de permanència i immutabilitat. Així doncs, l’expressió «un pacte de sal» fa referència a un acord vinculant.

14:2-5; 15:17. Va eliminar Asà tots «els llocs alts sagrats»? Sembla que no ho va fer. És possible que només destruís els que s’utilitzaven per adorar déus falsos, però no els que es feien servir per adorar Jehovà. Una altra possibilitat és que alguns llocs alts es tornessin a construir a la part final del seu regnat. Encara que Josafat, el fill d’Asà, va eliminar aquests darrers, el cert és que els llocs alts no van desaparèixer per complet ni tan sols durant el seu regnat (2 Cròniques 17:5, 6; 20:31-33).

15:9; 34:6. De quin dels dos regnes d’Israel formava part la tribu de Simeó? Com que els territoris que Simeó va rebre en herència estaven escampats pel territori de Judà, en sentit geogràfic, aquesta tribu es trobava al regne de Judà i Benjamí (Josuè 19:1). Ara bé, en sentit religiós i polític, els simeonites donaven suport al regne del nord, i és per això que la tribu de Simeó es considerava part del regne de deu tribus (1 Reis 11:30-33; 12:20-24).

16:13, 14. Va ser Asà incinerat? No. Quan la Bíblia diu que «en el seu funeral van fer una gran foguera» no va ser per incinerar-lo, sinó per cremar espècies (nota).

35:3. On estava l’arca abans que Josies la portés al temple? La Bíblia no ho diu. No sabem si algun dels reis que van ser deslleials a Jehovà la va treure del temple o si, per protegir-la durant les reparacions que es van fer a la casa de Jehovà, Josies la va portar a un altre lloc. En qualsevol cas, l’única referència que tenim de l’arca després dels dies de Salomó és quan Josies la va dur al temple.

Lliçons per a nosaltres

13:13-18; 14:11, 12; 32:9-23. Aquests versicles mostren com d’important és que confiem en Jehovà.

16:1-5, 7; 18:1-3, 28-32; 21:4-6; 22:10-12; 28:16-22. Formar vincles amb estrangers, és a dir, amb persones que no serveixen Jehovà, té conseqüències desastroses. El més savi és que evitem qualsevol tracte innecessari amb aquest món (Joan 17:14, 16; Jaume 4:4).

16:7-12; 26:16-21; 32:25, 26. Per culpa de l’altivesa, el rei Asà va actuar malament durant els últims anys de la seva vida. L’arrogància d’Ozies el va portar a la ruïna. I, possiblement mogut per l’orgull, Ezequies va actuar de manera poc assenyada al mostrar a uns missatgers de Babilònia tot el seu tresor (Isaïes 39:1-7). Amb raó, la Bíblia diu que «l’orgull ve abans d’estavellar-se, i l’arrogància, abans d’entrebancar-se» (Proverbis 16:18).

16:9. Jehovà ajuda aquells que el serveixen amb tot el seu cor i desitja intensament mostrar la seva força a favor d’ells.

18:12, 13, 23, 24, 27. Igual que Micaià, nosaltres també hauríem d’esforçar-nos per ser valents quan parlem de Jehovà i el seu propòsit.

19:1-3. Jehovà se centra en les bones qualitats que tenim, fins i tot quan li donem raons per enfadar-se.

20:1-28. Si som humils i busquem la guia de Jehovà, podem estar segurs que ell ens ajudarà (Proverbis 15:29).

20:17. Si volem veure com ens salva Jehovà, és vital que ocupem el nostre lloc i donem suport al Regne. En comptes d’intentar resoldre els assumptes per nosaltres mateixos, ens hem de quedar quiets i confiar plenament en Jehovà.

24:17-19; 25:14. Jehoaix i el seu fill Amasies van caure en la trampa de la idolatria. Avui dia, nosaltres també hem d’anar amb molt de compte amb la idolatria, sobretot quan se’ns presenta de maneres subtils, com ara la cobdícia o el nacionalisme (Colossencs 3:5; Apocalipsi 13:4).

32:6, 7. Per poder vèncer en la nostra lluita espiritual, cal que siguem forts i valents i que ens posem «l’armadura completa de Déu» (Efesis 6:11-18).

33:2-9, 12, 13, 15, 16. Per demostrar que ens hem penedit de veritat, hem de deixar enrere el nostre mal comportament i esforçar-nos de valent per fer el correcte. Podem estar segurs que, si ens hem penedit de tot cor, Jehovà perdonarà els nostres pecats, encara que siguin tan greus com els que va cometre el rei Manassès.

34:1-3. Encara que hàgim crescut en un entorn familiar complicat, podem arribar a conèixer Jehovà i servir-lo lleialment. Quan Josies era petit, probablement va aprendre molt del bon exemple del seu avi Manassès, que s’havia penedit dels seus pecats. És possible que fos gràcies a la seva bona influència i a la d’altres persones que Josies es va convertir en un servent lleial de Jehovà. I a nosaltres també ens podria passar això.

36:15-17. Tot i que Jehovà és un Déu compassiu i pacient, no tolerarà la maldat per sempre. Per poder sobreviure a la fi d’aquest sistema, les persones han de respondre favorablement al missatge del Regne.

36:17, 22, 23. El que Jehovà diu sempre es compleix (1 Reis 9:7, 8; Jeremies 25:9-11).

Un llibre que el va motivar a actuar

Tal com diu 2 Cròniques 34:33, «Josies va treure totes les coses detestables de tots els territoris que pertanyien als israelites, i va fer que tots a Israel servissin Jehovà, el seu Déu». Per què va fer Josies tot això? Quan el seu secretari Safan li va dur el llibre de la Llei que s’havia trobat al temple, Josies va fer que l’hi llegissin en veu alta. El que va sentir va tenir un impacte tan profund en ell que es va sentir impulsat a defensar i promoure l’adoració pura durant tota la seva vida.

Llegir la Bíblia i meditar sobre ella també pot tenir un gran impacte en nosaltres. Quan analitzem les vides dels reis de la línia de David, ens sentim motivats a imitar aquells que es van mantenir lleials a Jehovà i a no ser com els que es van rebel·lar contra ell. Així doncs, aprofundir en el relat de Segon de les Cròniques enfortirà la nostra determinació de mantenir-nos lleials a l’únic Déu verdader i de donar-li devoció exclusiva. Sens dubte, el missatge de la Paraula de Déu és viu i actua amb poder (Hebreus 4:12).

[Notes]

[Imatge]

Per què era adient que es fessin servir figures de toros a la base del mar de metall fos?

[Imatges]

Encara que va tenir una infància complicada, Josies va arribar a ser un servent lleial de Jehovà