Preguntes dels lectors
◼ Jonatan va menjar una mica de mel després que el rei Saül maleís qualsevol soldat que mengés res abans que s’acabés la batalla. Va perdre l’aprovació de Déu per anar en contra del jurament del seu pare?
Saül va pronunciar aquest jurament de manera precipitada i la Bíblia enlloc diu que Jonatan perdés l’aprovació de Jehovà per haver actuat en contra d’aquest jurament.
Trobem aquest relat al llibre de 1 Samuel 14:24-45. En veure les proeses de Jonatan, els israelites es van sentir motivats a lluitar contra els filisteus. Llavors, el rei Saül va dir: «Maleït l’home que mengi res abans del vespre, abans que jo m’hagi venjat dels meus enemics!» (versicle 24). Jonatan no estava al cas del jurament del seu pare i va menjar una mica de mel per recuperar forces i seguir lluitant. Uns altres soldats israelites, que també estaven esgotats per la batalla, van pecar contra Jehovà perquè es van llançar desesperadament sobre el bestiar, el van matar i se’l van menjar sense dessagnar-lo. En assabentar-se’n, Saül va construir un altar perquè Jehovà perdonés aquell pecat. Ara bé, no sabia el que el seu fill havia fet.
Saül va buscar la guia de Jehovà per saber si havia de continuar la batalla, però Jehovà no li va respondre res. Llavors, quan Saül va fer servir el Tummim (possiblement el va utilitzar de manera semblant a les sorts) es va assabentar que el seu fill havia trencat el jurament. Però, de veritat es podia considerar Jonatan culpable d’allò?
Pensem en l’actitud del rei quan va fer aquest jurament. Saül va dir que ningú podia menjar res fins que ell s’hagués venjat dels seus enemics. Aquestes paraules demostren que, tot i que Saül volia vèncer els filisteus, la seva intenció no era donar glòria a Jehovà, sinó demostrar el seu poder com a rei. Així doncs, el seu jurament no comptava amb l’aprovació de Jehovà. A més, en certa manera, va provocar que els soldats israelites mengessin carn sense dessagnar. Segurament, si no haguessin tingut cap prohibició, haurien pogut menjar quan van tenir gana i haurien recuperat les forces per continuar lluitant fins a derrotar per complet els filisteus.
Jehovà va permetre que per mitjà del Tummim sortís a la llum que Jonatan, òbviament sense ser-ne conscient, havia violat el jurament de Saül. Però això no vol dir que Jehovà estigués d’acord amb aquell jurament que Saül havia fet de manera precipitada. A cap lloc del relat es diu que Jehovà considerés que Jonatan era culpable. Amb tot, va estar disposat a acceptar les conseqüències d’haver trencat el jurament del seu pare. Els soldats israelites van explicar a Saül que Jonatan havia guanyat les batalles «amb l’ajuda de Déu» i d’alguna manera el van convèncer perquè no l’executés. Durant els anys següents, va ser Jonatan qui va continuar gaudint de l’aprovació de Jehovà, mentre que Saül va cometre un error rere un altre.
◼ A banda de Samsó i Gedeó, quants jutges hi va haver a Israel?
Si comptes els jutges que es mencionen a la Bíblia, la xifra que n’obtinguis pot variar depenent dels factors que tinguis en compte. Ara bé, podem afirmar que Jehovà va nomenar 12 homes que van servir com a jutges de la nació d’Israel entre l’època de Josuè i la de Samuel.
És cert que, durant els dies de Moisès i de Josuè, alguns ancians del poble d’Israel actuaven com a jutges en el sentit que jutjaven els casos legals que se’ls presentaven (Èxode 18:21, 22; Josuè 8:33; 23:2). Ara bé, després de la mort de Josuè, els israelites van deixar d’adorar Jehovà i, com a conseqüència, els seus enemics els van oprimir. Va ser llavors que, tal com diu Jutges 2:16, Jehovà els va donar «jutges que els salvaven de les mans dels saquejadors». El primer jutge o «salvador» que els va donar va ser Otniel (Jutges 3:9). Després d’ell va nomenar Ehud, Xamgar, Barac, Gedeó, Tolà, Jaïr, Jeftè, Ibsan, Elon, Abdon i Samsó.
A part d’aquests 12 jutges, la Bíblia també diu que Dèbora, Elí i Samuel van jutjar la nació d’Israel (Jutges 4:4; 1 Samuel 4:16-18; 7:15, 16). Dèbora, però, era profetessa i se la menciona al costat del jutge Barac, que va ser a qui Jehovà va escollir per alliberar el seu poble dels opressors. De la mateixa manera, la tasca principal d’Elí era servir com a gran sacerdot i no fer de salvador dels israelites (Nehemies 9:27). Per tant, encara que Dèbora i Elí de vegades van fer de jutges, no hi ha cap raó per incloure’ls en el grup dels 12 homes que Jehovà va nomenar específicament com a jutges. A Fets 13:20 diu que Jehovà «va donar jutges fins al profeta Samuel». Aquest versicle ens ajuda a delimitar el període que es coneix com l’època dels jutges i ens mostra per què a Samuel i als seus fills tampoc se’ls inclou en aquest grup de jutges (1 Samuel 8:1).