38 ELS TRES HEBREUS
«Van apagar la força del foc»
HANANIES, Misael i Azaries, també coneguts pels noms que els babilonis els van donar: Xadrac, Meixac i Abed-Negó, van afrontar una prova que va posar en perill les seves vides. El seu estimat amic Daniel no estava amb ells en aquell moment i segur que desitjaven tenir al seu costat una persona amb una fe tan extraordinària com la seva. Vegem què va passar.
Tot va començar quan Nabucodonosor va manar fer una estàtua d’uns vint-i set metres d’alçada i gairebé tres metres d’amplada —era tan alta com un edifici de nou plantes. Un cop van acabar de construir-la, el rei va organitzar una gran festa d’inauguració i va convocar tots els seus funcionaris. Els tres hebreus també van haver d’obeir l’ordre del rei i van assistir a la cerimònia.
Una gran multitud es va reunir davant de l’enorme estàtua i es va fer un gran silenci quan l’herald es va posar a donar instruccions. Primer havien d’escoltar els instruments musicals —probablement la música induiria els presents a participar en aquell acte d’adoració. I, llavors, «tothom s’havia d’agenollar i havia d’adorar l’estàtua». Sens dubte, els tres hebreus sabien que la Llei de Déu condemnava la idolatria (Èx. 20:4, 5). Què van decidir fer davant d’aquella situació?
Sota amenaça de mort i davant d’una gran multitud, els van ordenar que adoressin una estàtua
La música va començar a sonar i, de cop, tota aquella multitud es va agenollar davant l’estàtua per adorar-la. Ara bé, els tres hebreus es van quedar drets i això, sens dubte, va atreure les mirades de tots els presents. Alguns caldeus van aprofitar l’ocasió per acusar-los i van dir a Nabucodonosor: «Hi ha uns jueus [...] que no t’han mostrat cap respecte, oh rei. [...] Ells no serveixen els teus déus i es neguen a adorar l’estàtua d’or que has erigit». De seguida, el rei va fer cridar Xadrac, Meixac i Abed-Negó i, encès de ràbia, els va demanar si aquelles acusacions eren certes. Però, abans que poguessin dir res, els va amenaçar. Els va dir que si no l’obeïen i s’agenollaven, serien «llançats immediatament al forn de foc» i els va assegurar que cap déu els podria salvar.
Ara bé, Hananies, Misael i Azaries estaven decidits a mantenir-se lleials. Van dir al rei: «Si ha de ser així, oh rei, el Déu a qui servim ens pot salvar del forn de foc i de les teves mans. Però encara que no ens salvi, has de saber, oh rei, que no servirem els teus déus i no adorarem l’estàtua d’or que has erigit». En sentir aquelles paraules, Nabucodonosor es va posar encara més furiós i va manar als seus homes que escalfessin el forn set vegades més del normal. Llavors, els va dir que lliguessin els tres hebreus i els llancessin a les flames. El forn estava tan calent que, quan els homes del rei es van acostar al forn per llançar-los a dins, van morir.
Aleshores, Nabucodonosor va presenciar una escena que el va deixar glaçat: entre les flames hi havia quatre homes en comptes de tres. Tots ells estaven caminant enmig del foc sense que els passés res. El rei va exclamar: «Mireu! [...] El quart sembla un fill dels déus». Tot seguit, Nabucodonosor es va acostar al forn tant com va poder i va ordenar als tres hebreus que sortissin.
Imagina les cares de sorpresa i admiració d’aquells que van veure com sortien del forn il·lesos. El foc no els havia fet cap mal i la seva roba estava intacta. De fet, ni tan sols feien olor de fum. L’únic que havia canviat era que les cordes amb què els havien lligat havien desaparegut. El rei Nabucodonosor estava estupefacte i es va sentir motivat a felicitar els tres hebreus per la seva gran fe i obediència a Jehovà. Va dir: «Ells han confiat en ell, han anat en contra de l’ordre del rei i han estat disposats a morir abans que servir o adorar cap altre déu que no fos el seu Déu».
Aquell orgullós monarca també va decretar que qualsevol persona del seu imperi que digués res en contra de Jehovà havia de morir. A més, va donar als tres hebreus un càrrec encara més important al seu regne. Ara bé, Jehovà els va concedir un honor molt més gran: mai va oblidar el que van fer i, molts segles després, va inspirar l’apòstol Pau perquè escrivís sobre aquells que per la seva fe «van apagar la força del foc». No hi ha dubte que l’apòstol estava pensant en la gran valentia d’Hananies, Misael i Azaries.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres van mostrar valentia Hananies, Misael i Azaries?
Fes recerca
1. Com donen suport al relat històric del capítol 3 de Daniel les troballes arqueològiques? (w23.07 31) A
© The Trustees of the British Museum. Licensed under CC BY-NC-SA 4.0. Source. Modifications: Box added
Imatge A: Un maó cuit on apareix el nom de Nabucodonosor
2. Quin possible significat tenien els noms babilònics dels tres hebreus? (dp 35 § 14-wcgr)
3. Com sabem que Nabucodonosor era una persona molt religiosa? (dp 69 § 3-wcgr) B
Imatge B: Nabucodonosor va construir i reparar els temples de molts déus babilònics
4. Com és que persones «de tots els pobles, nacions i llengües» van estar disposades a adorar l’estàtua de Nabucodonosor, tot i que probablement tenien els seus propis déus? (Dan. 3:7; dp 73 § 10-wcgr)
Medita-hi
Els tres hebreus van decidir obeir Jehovà i no van menjar aliments que la Llei prohibia. Més endavant, van estar disposats a morir per mantenir-se lleials. Què ens ensenya això sobre la importància de ser lleials en les coses petites? (Lc. 16:10) C
Imatge C
Quan patim persecució, com podem imitar les següents qualitats dels tres hebreus? (Dan. 3:16-18)
Humilitat
Docilitat
Lleialtat
Com pots imitar la valentia dels tres hebreus?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Hananies, Misael i Azaries quan ressuscitin?
Aprèn-ne més
Com podem els cristians mantenir-nos neutrals i alhora ser respectuosos durant una cerimònia nacionalista?
Mantén la teva neutralitat en els esdeveniments públics (4:25)
Fes que aquest relat cobri vida i aprèn-ne més lliçons.
«Rescatats del forn ardent!» (Apartat del web «Explora la Bíblia»)