La muralla de Jerusalem

Tornem anys enrere. Nehemies, un servent israelita del rei Artaxerxes, vivia a la ciutat persa de Susa. Un dia, el germà de Nehemies va arribar de Judà amb males notícies: «Els que han tornat a Jerusalem estan en perill. La muralla i les portes de la ciutat que els babilonis van destruir no s’han reconstruït». Nehemies estava preocupat. Volia anar a Jerusalem a ajudar, i va orar perquè el rei li deixés anar-hi.

Temps més tard, el rei es va adonar que Nehemies estava trist, així és que li va preguntar: «Què et passa? És la primera vegada que et veig així». Nehemies va contestar: «Estic trist perquè Jerusalem, la meva ciutat, està destrossada». El rei li va demanar: «Puc fer res per tu?». De seguida, Nehemies va fer una oració en silenci, i li va contestar: «Si us plau, deixa’m anar a Jerusalem a reconstruir la muralla». Artaxerxes li va donar permís, i va fer tot el possible perquè Nehemies estigués protegit durant el viatge. També el va fer governador de Judà, i li va donar fusta per reparar les portes de la ciutat.

Quan Nehemies va arribar a Jerusalem, va comprovar l’estat de la muralla. Llavors, va reunir els sacerdots i governadors, i els va dir: «Això és un desastre. Cal que anem per feina». Tots hi van estar d’acord i van començar a reparar els murs.

Alguns enemics dels israelites es reien d’ells, i deien: «Fins i tot una guineu podria enderrocar la muralla que esteu fent!». Però els treballadors no van fer cas i van continuar treballant. Cada cop, la muralla era més alta i més forta.

Els enemics van planejar aparèixer per diferents costats i atacar Jerusalem per sorpresa. Quan els jueus es van assabentar d’això, van agafar por. Però Nehemies va dir: «No tingueu por, perquè Jehovà és amb nosaltres». Aleshores, va posar guàrdies per protegir els treballadors, i els enemics no els van poder atacar.

Només 52 dies després, havien acabat tota la reconstrucció. Nehemies va portar tots els levites a Jerusalem per celebrar-ho. Llavors, va separar els cantors en dos grups. Els va fer pujar a la muralla per les escales de la Porta de la Font, i cada grup va caminar al voltant de la ciutat en direccions oposades. Anaven tocant trompetes, címbals, arpes, i cantaven a Jehovà. Esdres acompanyava un grup i Nehemies, un altre. Finalment, es van trobar al temple. Tot el poble, homes, dones i nens, van oferir sacrificis a Jehovà i ho van celebrar. Se’ls sentia des de ben lluny de la ciutat.