Fa miracles, però el rebutgen a Natzaret

Jesús ha tingut un dia molt intens. Després de viatjar des de la regió de la Decàpolis, ha curat la dona que tenia hemorràgies i ha ressuscitat la filla de Jaire. Però el dia encara no ha acabat. Quan Jesús marxa de la casa de Jaire, dos cecs el segueixen i criden: «Tingues compassió de nosaltres, Fill de David!» (Mateu 9:27).

Aquests homes es dirigeixen a Jesús anomenant-lo «Fill de David»; així demostren que creuen que Jesús és l’hereu del tron de David i, per tant, el Messies. Sembla que Jesús ignora els seus crits, potser perquè vol veure si els homes seran persistents, i efectivament ho són. Quan Jesús entra a una casa, els cecs se li acosten. Jesús els hi pregunta: «Teniu fe que us puc curar?». Ells responen amb confiança: «Sí, Senyor». Llavors, Jesús els hi toca els ulls i diu: «Que es faci segons la vostra fe» (Mateu 9:28, 29).

De sobte, tornen a veure-hi! Tal com ha dit a altres persones, Jesús demana a aquests homes que no expliquin a ningú el que ha fet. Però estan tan contents, que més tard parlen de Jesús per tot arreu.

Quan aquests dos homes marxen, la gent porta a Jesús un home que no pot parlar perquè està endimoniat. Jesús expulsa el dimoni i, a l’instant, l’home comença a parlar. Les multituds es meravellen i diuen: «No s’ha vist mai una cosa així a Israel». Els fariseus també estan allà i no poden negar els miracles. Per aquest motiu tornen a repetir l’acusació que ja l’hi havien fet sobre l’origen del seu poder per fer miracles: «Expulsa els dimonis amb el poder del governant dels dimonis» (Mateu 9:33, 34).

Poc després, Jesús torna a Natzaret, el seu poble, i els seus deixebles l’acompanyen. Fa prop d’un any va ensenyar a la sinagoga d’allà. Al principi, les persones van quedar meravellades pel que deia, però més tard es van ofendre per les coses que ensenyava i van intentar matar-lo. Ara Jesús fa un altre intent per ajudar-los.

El dissabte torna a la sinagoga per ensenyar. Molts es sorprenen i fins i tot pregunten: «Com pot ser que sigui tan savi aquest home? D’on ha tret el poder per fer miracles?». I afegeixen: «¿No és el fill del fuster? ¿No és Maria la seva mare, i no són els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? Llavors, d’on li ve tot això?» (Mateu 13:54-56).

La gent pensa que Jesús és un home normal i corrent. «Nosaltres l’hem vist créixer», es diuen, «com pot ser que sigui el Messies?». Per això, encara que tenen moltes proves, com ara la gran saviesa i els miracles de Jesús, el rebutgen. Fins i tot els seus familiars, que el coneixen tan bé, no volen creure en ell. Jesús els hi diu: «Un profeta rep honor a tot arreu excepte al seu poble i a casa seva» (Mateu 13:57).

De fet, Jesús es sorprèn que no tinguin fe. Per tant, allà no fa cap miracle «a part de curar uns quants malalts imposant-los les mans» (Marc 6:5, 6).