Organitzats per servir «el Déu de la pau»

1, 2. Quin canvi es va veure en La Torre de Guaita del gener de 1895, i com van reaccionar els germans?

QUAN en John A. Bohnet, un entusiasta Estudiant de la Bíblia, va rebre el seu exemplar de La Torre de Guaita del gener de 1895, va quedar impressionat perquè la revista tenia una nova portada impactant: el dibuix d’un far que s’aixecava enmig d’un mar embravit, penetrant la foscor del cel amb els seus rajos de llum. La revista anunciava aquest nou disseny amb les paraules «La nostra nova cara».

² El germà Bohnet va escriure una carta a Russell que deia el següent: «M’encanta veure la TORRE vestida de gala». I va afegir: «Fa molt de goig». Un altre fidel Estudiant de la Bíblia, en John H. Brown, va escriure sobre la portada: «És molt atraient. La torre se sosté sobre un fonament molt ferm, tot i els embats de les onades i les tempestes». Aquella nova portada va ser el primer canvi que els nostres germans van veure aquell any, però no en seria pas l’últim. El mes de novembre es va comunicar un altre gran canvi que, ves per on, també estava relacionat amb la mala mar.

3, 4. Quin problema va tractar La Torre de Guaita del 15 de novembre de 1895, i què va anunciar?

³ Un article de La Torre de Guaita del 15 de novembre de 1895 va posar al descobert un problema: ones embravides pertorbaven la pau dels Estudiants de la Bíblia. Els germans discutien cada vegada més sobre qui havia de dirigir les congregacions locals. Per ajudar-los a veure què necessitaven per corregir aquell esperit divisiu de rivalitat, l’article va comparar l’organització amb un vaixell i va admetre francament que els qui estaven al capdavant de l’obra no havien sabut preparar l’organització per a les tempestes. Què calia fer aleshores?

⁴ Aquell mateix número de La Torre de Guaita va explicar que un bon capità s’assegura que hi hagi prou salvavides i que la tripulació estigui a punt per tancar les escotilles en acostar-se la tempesta. De manera semblant, els qui dirigien l’organització s’havien d’assegurar que totes les congregacions estiguessin preparades per resistir contra vent i marea. Per aconseguir-ho, l’article va anunciar un canvi de grans repercussions que tindria una aplicació immediata: «s’escolliria ancians a cada companyia» perquè «fossin “superintendents” del ramat» (Ac. [Fe.] 20:28).

5. (a) Per què la primera mesura referent al nomenament d’ancians va arribar just a temps? (b) Quines preguntes analitzarem?

⁵ Aquesta primera mesura referent al nomenament d’ancians va ser un gran pas endavant per establir una estructura sòlida a les congregacions. I va arribar just a temps perquè va ajudar els nostres germans a navegar a través de les enfurismades onades causades per la Primera Guerra Mundial. Durant les dècades següents hi va haver encara més canvis d’organització que van preparar millor els cristians per servir Jehovà. Quina profecia bíblica havia predit aquestes millores? Quins canvis d’organització has vist? I com te n’has beneficiat?

«Com a magistratura, instituiré la Pau»

6, 7. (a) Què volen dir les paraules d’Isaïes 60:17? (b) Què indica el fet que es parli de «magistratura» i «govern»?

⁶ Com vam veure en el capítol 9 d’aquesta publicació, Isaïes va predir que el poble de Déu augmentaria gràcies a la benedicció de Jehovà (Is. 60:22). No obstant això, Jehovà va prometre que encara faria més, ja que en la mateixa profecia llegim: «En lloc de bronze, faré venir or; en lloc de ferro, faré venir plata (en lloc de fusta, bronze; en lloc de pedres, ferro). Com a magistratura, instituiré la Pau, i com a govern, la Justícia» (Is. 60:17). Què vol dir aquesta profecia, i com ens afecta?

⁷ Aquesta profecia indica que se substituiria un material per un altre; però fixa’t que els canvis no són de dolent a bo, sinó de bo a millor. Per exemple, reemplaçar el bronze per l’or és una millora, i passa el mateix amb els altres materials. Per tant, d’aquesta manera tan gràfica, Jehovà va predir que l’estat del seu poble milloraria de mica en mica. Però, a quin tipus de millora fa al·lusió la profecia? En parlar de «magistratura» i «govern», Jehovà va indicar que les millores graduals tindrien a veure amb l’organització del seu poble i l’atenció que rebria.

8. (a) Qui causa les millores mencionades en la profecia d’Isaïes? (b) Com ens beneficiem de les millores? (Consulta també el requadre «Va ser humil i va acceptar la correcció».)

⁸ Qui causa aquest progrés? Jehovà és qui diu «faré venir or», «faré venir plata» i «instituiré la Pau». De fet, és Jehovà, i no els homes, qui ha portat les millores en l’organització de la congregació. I a partir del 1914 les ha portades a través del Rei Jesucrist. Com ens en beneficiem? El mateix versicle explica que aquestes millores promourien la «Pau» i la «Justícia». I així és: acceptar la guia de Déu i fer els ajustos necessaris fan possible que continuem tenint pau i que l’amor a la justícia ens motivi a servir Jehovà, qui l’apòstol Pau va descriure com «el Déu de la pau» (Fili. 4:9).

9. Quin ha de ser el fonament de l’ordre i la unitat de la congregació, i per què?

⁹ L’apòstol també va escriure sobre Jehovà: «Déu no és pas un Déu de desordre, sinó de pau» (1 Cor. 14:33). Però, curiosament, no contrasta el desordre amb l’ordre, sinó amb la pau. Per què? Perquè l’ordre per si mateix no sempre porta la pau. Pensa, per exemple, en un exèrcit de soldats que avança ordenadament cap al front de batalla; aquest ordre no porta la pau, sinó la guerra. Com a cristians, volem tenir ben present aquest punt clau: tota estructura organitzada que no es fonamenta en la pau tard o d’hora s’esfondra. En canvi, la pau que prové de Déu promou el tipus d’ordre que perdura. Així, doncs, com n’estem, d’agraïts, que la nostra organització estigui dirigida i refinada pel «Déu de la pau» (Rm. 15:33). La pau que prové de Déu és el fonament de l’ordre i la unitat genuïna que tant ens agrada tenir en les nostres congregacions arreu del món (Sl. 29:11).

10. (a) Comenta algunes millores d’organització que hi va haver fins als anys 1940. (Consulta el requadre «Millores progressives de la superintendència».) (b) Quines preguntes estudiarem a continuació?

¹⁰ El requadre «Millores progressives de la superintendència» resumeix alguns dels canvis progressius que hi va haver fins als anys 1940 en la manera en què estaven organitzades les congregacions. Ara bé, recentment, com ‘ha fet venir or en lloc de bronze’ Jehovà mitjançant el nostre Rei? Com han contribuït aquests canvis a la pau i la unitat de les congregacions de tot el món? Com t’ajuden personalment a servir «el Déu de la pau»?

Com dirigeix Crist l’organització

11. (a) Què va revelar un estudi exhaustiu de les Escriptures? (b) Què estaven resolts a fer els germans del consell rector?

¹¹ Des del 1964 fins al 1971, el consell rector va supervisar un projecte exhaustiu d’investigació bíblica que, entre molts altres temes, va estudiar com funcionava la congregació cristiana del segle primer.a Pel que fa a l’estructura organitzativa, l’estudi va revelar que la superintendència de les congregacions del segle primer estava a càrrec d’un consell d’ancians en comptes d’un sol ancià (llegeix Filipencs 1:1; 1 Timoteu 4:14). Quan es va entendre aquest assumpte, el consell rector es va adonar que el seu Rei, Jesús, els estava guiant a fer millores en l’estructura organitzativa del poble de Déu, i per això es va resoldre a sotmetre’s a la guia del Rei. De seguida va fer els ajustos necessaris per seguir el model que la Bíblia estableix pel que fa al nomenament d’ancians. Quins són alguns dels ajustos que es van fer a l’inici de la dècada de 1970?

12. (a) Quin ajust es va produir en el consell rector? (b) Descriu com està organitzat avui dia el Consell Rector. (Consulta el requadre «Com vetlla el Consell Rector pels interessos del Regne».)

¹² El primer ajust es va produir en el consell rector. Fins aleshores, aquest grup de germans ungits estava format pels set membres de la junta directiva de la Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania. Però l’any 1971 es va ampliar el consell rector a onze membres i es va diferenciar de la junta directiva. Tots els membres del Consell Rector es consideraven iguals entre ells i, des de llavors, es va alternar alfabèticament la presidència cada any.

13. (a) Com van estar organitzades les congregacions durant quaranta anys? (b) Què va fer el Consell Rector l’any 1972?

¹³ El següent ajust va afectar totes les congregacions. Com? Des del 1932 fins al 1972, la superintendència de la congregació havia recaigut principalment en un sol germà. Fins al 1936, aquest germà es va anomenar director de servei, després es va canviar el nom per servent de companyia, més tard per servent de congregació i, finalment, per superintendent de congregació. El germà que rebia aquest càrrec de superintendència es cuidava zelosament del benestar espiritual del ramat. El superintendent de congregació sovint prenia decisions sense consultar altres germans nomenats de la congregació. Però durant l’any 1972 el Consell Rector va preparar el terreny per a un canvi històric. Què implicaria?

14. (a) Quin nou ajust va entrar en vigor l’1 d’octubre de 1972? (b) Com posa en pràctica el coordinador del consell d’ancians el principi de Filipencs 2:3?

¹⁴ En comptes que un sol germà servís com a superintendent de congregació, es nomenaria teocràticament altres germans que reunissin els requisits bíblics per ser ancians de congregació. Junts formarien el consell d’ancians que es cuidaria de la congregació. Aquest nou ajust va entrar en vigor l’1 d’octubre de 1972. En l’actualitat, el coordinador del consell d’ancians no es veu superior a la resta d’ancians, sinó com «el més petit» (Lc. 9:48). Aquests germans humils són una gran benedicció per a les congregacions (Fili. 2:3).

15. (a) Quins beneficis ha portat la formació dels consells d’ancians? (b) Què demostra que el nostre Rei ha actuat amb saviesa?

¹⁵ La mesura d’establir un consell d’ancians que comparteix les responsabilitats de la congregació ha estat un gran avenç. Analitzem-ne tres beneficis. El primer i més important és que ha ajudat tots els ancians —independentment de les responsabilitats de pes que tinguin— a ser molt conscients que Jesús és el Cap de la congregació (Ef. 5:23). El segon benefici és que «l’èxit depèn dels molts consellers», tal com diu Proverbis 11:14. Quan els ancians parlen tots junts de les coses que afecten el benestar espiritual de la congregació i escolten amb atenció els suggeriments d’uns i altres, prenen decisions que estan en harmonia amb els principis bíblics (Prov. 27:17). Jehovà beneeix aquestes decisions i les coses van bé. I el tercer benefici és que, com que hi ha més germans qualificats que poden servir com a ancians, l’organització ha pogut satisfer la creixent necessitat de superintendents i pastors (Is. 60:3-5). El nombre de congregacions per tot el món va augmentar de més de 27.000 l’any 1971 a més de 113.000 l’any 2013! Sens dubte, el nostre Rei ha demostrat la seva saviesa al proveir els seus seguidors dels pastors necessaris en el moment oportú (Miq. 5:5, TBS).

«Fent-vos models del ramat»

16. (a) Quina responsabilitat tenen els ancians? (b) Com veien els Estudiants de la Bíblia el manament de ‘pasturar les ovelles’?

¹⁶ Des del començament, els Estudiants de la Bíblia van comprendre que els ancians tenien la responsabilitat d’ajudar els companys de creença a continuar sent servents de Déu (llegeix Gàlates 6:10). Per exemple, un article de La Torre de Guaita de l’any 1908 va analitzar l’exhortació de Jesús «pastura les meves ovelles» (Jn. 21:15-17). L’article va adreçar als ancians les següents paraules: «És molt important que el manament de l’Amo de cuidar el ramat ocupi un lloc prominent dins del nostre cor, i que considerem un gran privilegi alimentar i cuidar els seguidors de Crist». El 1925 La Torre de Guaita va tornar a emfatitzar la importància de servir com a pastors: «L’església és de Déu [...] i ell demanarà compte a tots els qui tenen el privilegi de servir els seus germans».

17. Com s’ha ajudat els ancians a ser millors pastors?

¹⁷ Com ha ajudat l’organització de Jehovà els ancians a ser millors pastors, tal com si ‘en lloc de ferro, es fes venir plata’? Per mitjà de la capacitació. El 1959 va començar la primera Escola del ministeri del Regne per a ancians, que incloïa una sessió titulada «Com donar atenció personal». Se’ls va animar a «preparar un calendari per visitar els publicadors a casa seva» i es van donar diversos suggeriments per fer que aquestes visites fossin animadores. El 1966 va començar una Escola del ministeri del Regne revisada que, entre altres coses, va considerar el tema «La importància de l’obra pastoral». Quin era el punt clau d’aquesta part del curs? Els pastors «han de prestar atenció amorosa al ramat de Déu i, a la vegada, no desatendre la seva família ni la predicació». En els darrers anys s’han celebrat més escoles per a ancians. Quin ha estat el resultat d’aquesta formació continuada? La congregació cristiana disposa de milers de germans qualificats que serveixen com a pastors espirituals.

18. (a) Quina responsabilitat de pes han rebut els ancians? (b) Per què Jehovà i Jesús estimen els ancians treballadors?

¹⁸ Mitjançant el nostre Rei Jesús, Jehovà ha nomenat els ancians perquè duguin a terme una tasca de pes. Quina? Dirigir les ovelles de Déu en l’època més crítica de la història (Ef. 4:11, 12; 2 Tim. 3:1). Jehovà i Jesús estimen molt els ancians treballadors que obeeixen aquest manament bíblic: «Pastureu el ramat de Déu que teniu amb vosaltres, [...] de bon grat, [...] generosament; [...] fent-vos models del ramat» (1 Pe. 5:2, 3). Analitzem dues de les moltes maneres en què els pastors cristians són models del ramat i contribueixen en gran mesura a la pau i el goig de la congregació.

Com pasturen el ramat de Déu els ancians

19. Com et sents quan surts a predicar amb un ancià?

¹⁹ En primer lloc, els ancians prediquen amb els germans de la congregació. Lluc, l’escriptor d’un dels Evangelis, va dir que Jesús «anava per viles i pobles predicant i anunciant el missatge joiós del Regne de Déu, i l’acompanyaven els dotze» (Lc. 8:1). Tal com Jesús va predicar amb els seus apòstols, els ancians exemplars d’avui dia prediquen amb els seus germans. S’adonen que, d’aquesta manera, contribueixen molt al bon esperit de la congregació. I com se senten els germans quan prediquen amb els ancians? La Jeannine, una germana que té gairebé noranta anys, explica: «Predicar amb un ancià em dóna l’oportunitat de conversar amb ell i de conèixer-lo millor». Un germà d’uns trenta-cinc anys que es diu Steven comenta: «Quan un ancià predica amb mi casa per casa, veig que em vol ajudar. Rebre aquest tipus d’ajuda m’omple de felicitat».

20, 21. Com poden els ancians imitar el pastor de la paràbola de Jesús? Posa’n un exemple. (Consulta també el requadre «Visites setmanals que donen fruit».)

²⁰ En segon lloc, l’organització de Jehovà ha ensenyat als ancians com mostrar interès als qui han perdut el contacte amb la congregació (Heb. 12:12). Per què han d’ajudar els qui s’han debilitat espiritualment, i com ho poden fer? La resposta la trobem en la paràbola de Jesús sobre l’ovella perduda (llegeix Lluc 15:4-7). Quan el pastor s’adona que una ovella s’ha perdut, la busca com si fos la seva única ovella. Com el poden imitar els ancians? Igual que l’ovella perduda continua sent molt valuosa als ulls del pastor, els qui han perdut el contacte amb el poble de Déu continuen tenint molt valor als ulls dels ancians. Els veuen com una ovella perduda, no com un cas perdut. A més, tal com el pastor decideix ‘anar darrere la perduda fins que la troba’, els ancians fan el primer pas per ajudar els dèbils.

²¹ I què fa el pastor quan troba l’ovella? L’aixeca tendrament, «se la posa sobre les espatlles» i la porta de nou al ramat. De la mateixa manera, les mostres sinceres de preocupació dels ancians poden aixecar el qui s’ha debilitat espiritualment i ajudar-lo a tornar a la congregació. Això és el que li va passar al Victor, un germà d’Àfrica que es va allunyar de la congregació. Ell explica: «Durant els vuit anys que vaig estar inactiu, els ancians no van deixar d’intentar ajudar-me». Què el va commoure més? Ell mateix indica: «Un dia, el John, un ancià amb qui havia anat a l’Escola del servei de pioner, em va venir a visitar i em va ensenyar algunes fotos que ens havíem fet mentre érem a l’Escola. Em van portar tants bons records que vaig començar a enyorar el goig que sentia quan servia Jehovà». Poc després de la visita del John, el Victor va tornar a la congregació i, en l’actualitat, serveix de nou com a pioner. No hi ha dubte que els ancians amorosos contribueixen enormement al nostre goig (2 Cor. 1:24).b

Uns bons superintendents uneixen el poble de Déu

22. De quina manera enforteixen la unitat de la congregació la justícia i la pau? (Consulta també el requadre «Va ser sorprenent».)

²² Com hem vist, Jehovà va predir que cada vegada hi hauria més justícia i pau en el seu poble (Is. 60:17). Aquestes dues qualitats enforteixen la unitat de la congregació. De quina manera? Quant a la justícia, la Bíblia diu que «Jahveh és u» (Deut. 6:4, TBS). Les seves normes són les mateixes a totes les congregacions i a tots els països. El seu concepte del bé i el mal és u, és a dir, el mateix per a «totes les esglésies dels sants» (1 Cor. 14:33). És per això que una congregació només pot prosperar quan se segueixen les normes de Déu. Pel que fa a la pau, el nostre Rei vol que gaudim de condicions pacífiques en la congregació però, a més, que siguem «pacificadors» (Mt. 5:9). Per aquesta raó «busquem allò que fomenta la pau». Quan sorgeixen diferències entre nosaltres, fem el primer pas per solucionar-les (Rm. 14:19). Així contribuïm a la pau i la unitat de la nostra congregació (Is. 60:18).

23. De què gaudim els servents de Jehovà avui dia?

²³ Quan el novembre de 1895 La Torre de Guaita va anunciar el primer mètode establert per nomenar ancians, també va expressar el que els germans responsables desitjaven de tot cor. Què era? Desitjaven i oraven que aquesta nova mesura organitzativa ajudés el poble de Déu a «aconseguir ràpidament la unitat en la fe». Fent balanç, estem molt agraïts de veure que el refinament gradual en mesures organitzatives que Jehovà ha fet a través del nostre Rei ens ha permès adorar-lo encara més unidament (Sl. 99:4). I el resultat és que, avui dia, tots els servents de Jehovà d’arreu del món s’alegren de caminar en «el mateix esperit», seguir «les mateixes petjades» i ‘servir unànimement’ «el Déu de la pau» (2 Cor. 12:18; llegeix Sofonies 3:9).