És important el que creus?

Creus que la vida té un propòsit? L’evolucionista William Provine diu: «El que hem après sobre el procés evolutiu té enormes implicacions per a nosaltres, ja que influeix en la nostra noció del sentit de la vida». A quina conclusió arriba? «No trobo un sentit còsmic ni inherent a la vida humana.»³²

Pensa en el significat que tenen aquestes paraules. Si la vida no té sentit, llavors l’únic propòsit seria intentar fer algunes bones obres i potser transmetre els teus trets genètics a la generació següent. En morir, deixaries d’existir per sempre. El teu cervell, amb la seva habilitat per pensar, raonar i meditar en el sentit de la vida, seria només un accident de la natura.

Però això no és tot. Molts que creuen en l’evolució asseguren que Déu no existeix i que no intervindrà en els assumptes humans. En aquest cas, el nostre futur estaria en mans de líders polítics, intel·lectuals i religiosos. Si pensem en la història, seria lògic que el caos, els conflictes i la corrupció continuessin turmentant la humanitat. Per tant, si l’evolució fos una realitat, tindríem molts motius per viure segons el lema fatalista que diu: «Mengem i beguem, que demà morirem» (1 Corintis 15:32).

Ara bé, la Bíblia ensenya que Déu és «la font de la vida» (Salm 36:10 [36:9 en NM]). Aquestes paraules tenen una profunda transcendència.

Si el que la Bíblia diu és cert, aleshores la vida sí que té sentit. El nostre Creador té un propòsit amorós per a tots els qui escullen viure d’acord amb la seva voluntat (Eclesiastès 12:13, FBC). Aquest propòsit inclou la promesa de viure en un món sense caos, conflictes, corrupció i, fins i tot, sense mort (Salm 37:10, 11; Isaïes 25:6-8).

Milions de persones de tot arreu tenen sòlides raons per creure que res no pot donar tant sentit a la vida com aprendre coses sobre Déu i obeir-lo (Joan 17:3). Aquesta creença no es basa en simples il·lusions. Els fets són clars: la vida va ser creada.