«Déu no és parcial»

1-3. Quina visió va tenir Pere, i per què és important que entenguem el seu significat?

ÉS UN dia de tardor de l’any 36 i Pere es troba a la ciutat de Jafa, en una casa que està a la vora del mar. Ha pujat al terrat per orar i, mentre parla amb Jehovà, pot sentir l’agradable escalfor del sol. Ja fa uns dies que està a casa de Simó. La majoria de jueus no voldrien quedar-se en aquest allotjament perquè Simó és adobador de pells, però Pere no té aquesta mena de prejudicis.a Amb tot, l’apòstol està a punt d’aprendre una lliçó molt important sobre la imparcialitat de Jehovà.

² Mentre Pere està orant a Jehovà, té una visió que deixaria trasbalsat a qualsevol jueu. L’apòstol veu una cosa semblant a un gran llençol de lli que baixa del cel i conté tota mena d’animals que la Llei considera impurs. Llavors, quan una veu li diu que els mati i en mengi, Pere li contesta: «Mai he menjat res contaminat ni impur». Tres cops la veu li repeteix: «Deixa de dir que el que Déu ha purificat està contaminat» (Fe. 10:14-16). L’apòstol no se’n sap avenir, però Jehovà no trigarà a fer-li entendre el significat del que acaba de veure.

³ És molt important que entenguem el significat d’aquesta visió perquè ens ensenya com veu Jehovà les persones. De fet, si volem donar un testimoni complet del Regne de Déu, hem d’aprendre a veure la gent com la veu Jehovà. Per descobrir el significat del que Pere va veure aquell dia, primer cal que analitzem els esdeveniments que van tenir lloc abans i després d’aquesta enigmàtica visió.

«Feia súpliques a Déu constantment» (Fets 10:1-8)

4, 5. Qui era Corneli, i què va passar mentre estava orant?

⁴ Poc s’imaginava Pere que el dia anterior un home anomenat Corneli també havia rebut una visió de Déu. Aquest centurió de l’exèrcit romà vivia a Cesarea, a uns 50 quilòmetres al nord de Jafa. «Era un home devot» i un bon cap de família «que temia Déu amb tota la seva casa».b Corneli no era un prosèlit jueu, era un gentil incircumcís. Amb tot, feia moltes bones obres pels jueus necessitats i «feia súpliques a Déu constantment» (Fe. 10:2).

⁵ Al voltant de les 3 de la tarda, Corneli estava orant i va tenir una visió on va veure un àngel que li va dir: «Les teves oracions i les bones obres que fas pels necessitats han pujat fins a Déu i les té presents» (Fe. 10:4). Llavors, Corneli va enviar alguns homes perquè anessin a buscar l’apòstol Pere, tal com l’àngel li havia manat. Aquest centurió estava a punt de rebre un privilegi que fins ara havia estat fora del seu abast: tindria l’oportunitat de ser el primer gentil incircumcís a fer-se cristià.

6, 7. a) Explica una experiència que demostri que Déu respon a les oracions de les persones que busquen la veritat. b) Què ens ensenyen aquests exemples?

⁶ Contesta Déu avui dia a les oracions d’aquells que estan buscant la veritat? Vegem l’experiència d’una dona d’Albània que va acceptar un exemplar de La Torre de Guaita que parlava sobre la criança dels fills.c Aquesta dona va dir a la germana que la va visitar: «No t’ho creuràs, però estava demanant a Déu que m’ajudés a criar les meves filles i tu has trucat a la porta! Estic convençuda que ell t’ha enviat. El que m’has dit és just el que necessitava». Aquesta dona i les seves filles van començar a estudiar la Bíblia i, amb el temps, s’hi va afegir el seu marit.

⁷ És aquest un cas aïllat? En absolut! Aquesta mena d’experiències es repeteixen constantment arreu del món. Sens dubte, són molt més que simples coincidències. Aquests exemples demostren que Jehovà escolta i respon a les oracions d’aquelles persones que el volen conèixer, i que els àngels guien l’obra de predicar (1 Re. 8:41-43; Sl. 65:2; Ap. 14:6, 7).

Pere estava «desconcertat» (Fets 10:9-23a)

8, 9. Què va manar Jehovà a Pere, i què va fer ell?

⁸ Acceptaria l’apòstol anar amb els homes que Corneli havia enviat i entraria a casa d’un gentil? No hem d’oblidar que havia dit tres cops que es negava a menjar aliments que la Llei considerava impurs. Quan aquells homes van arribar a casa de Simó, Pere seguia al terrat tot «desconcertat» (Fe. 10:17). El llibre de Fets explica que, mentre Pere encara s’estava preguntant què significava la visió, Déu li va dir mitjançant el seu esperit: «Mira! Hi ha tres homes que pregunten per tu. Aixeca’t, baixa i ves amb ells sense dubtar-ho, perquè els he enviat jo» (Fe. 10:19, 20). En efecte, la visió que havia tingut el va preparar per acceptar la guia de l’esperit sant.

⁹ Quan aquells homes li van dir que, mitjançant un àngel, Corneli havia rebut instruccions perquè l’anessin a buscar, Pere «els va fer passar i els va allotjar» (Fe. 10:23a). Sens dubte, l’apòstol ja havia començat a fer canvis en la seva manera de pensar per complir la voluntat de Déu.

10. Com guia Jehovà el seu poble, i què ens hauríem de preguntar?

¹⁰ Avui dia, Jehovà també ajuda el seu poble a entendre de forma gradual quina és la seva voluntat (Prov. 4:18). Mitjançant l’esperit sant, guia «l’esclau fidel i assenyat» (Mt. 24:45). De vegades, s’ajusta la nostra manera d’entendre un passatge de la Bíblia o es fa algun canvi a l’organització. Per això, és bo que ens fem les següents preguntes: «Com reacciono davant d’aquests ajustaments i canvis? Accepto de bon grat la guia de l’esperit sant?».

Pere «els va manar que es bategessin» (Fets 10:23b-48)

11, 12. Què va fer Pere quan va arribar a Cesarea, i quina lliçó havia après?

¹¹ L’endemà, Pere i nou homes més, els tres homes que Corneli havia enviat i «sis germans» jueus de Jafa, van sortir cap a Cesarea (Fe. 11:12). Com que Corneli esperava la visita de l’apòstol Pere, va fer «cridar els seus familiars i amics íntims», que molt possiblement eren tots gentils (Fe. 10:24). Quan Pere va arribar, va fer una cosa completament impensable per a ell: va entrar a casa d’un gentil incircumcís! Llavors, l’apòstol va dir: «Ja sabeu que va contra la llei que un jueu es relacioni amb algú d’una altra raça o s’apropi a ell, però Déu m’ha mostrat que no he de considerar a ningú contaminat o impur» (Fe. 10:28). Pere havia entès que la visió que havia tingut implicava molt més que una lliçó sobre els aliments que podia menjar. Havia après que no havia de «considerar a ningú contaminat o impur», ni tan sols a un gentil.

¹² Tothom estava desitjant escoltar Pere. De fet, Corneli va dir: «Estem tots aquí davant de Déu per escoltar el que Jehovà t’ha manat que ens diguis» (Fe. 10:33). Com et sentiries si algú et digués una cosa així? Sense perdre ni un minut, Pere els va dir aquestes impactants paraules: «Ara de veritat entenc que Déu no és parcial, sinó que accepta tot aquell que el tem i que fa el que està bé, sigui quina sigui la seva nació» (Fe. 10:34, 35). L’apòstol havia entès que, als ulls de Jehovà, la raça, la nacionalitat o l’aparença d’una persona no són importants. Seguidament, Pere es va posar a parlar-los de la predicació de Jesús i de la seva mort i resurrecció.

13, 14. a) Què va tenir d’especial la conversió de Corneli i altres gentils l’any 36? b) Per què no hem de jutjar les persones a les quals prediquem?

¹³ A continuació va tenir lloc un fet insòlit: «Mentre Pere encara parlava», l’esperit sant es va vessar «sobre gent de les nacions» (Fe. 10:44, 45). Aquesta ocasió és l’única vegada que la Bíblia menciona que algú va rebre esperit sant abans de batejar-se. Pere no en tenia cap mena de dubte: Déu havia acceptat aquelles persones com els seus servents i per això l’apòstol «els va manar que es bategessin» (Fe. 10:48). La conversió d’aquests gentils l’any 36 de la n. e. va posar fi al període en què els jueus havien gaudit del favor especial de Déu (Dan. 9:24-27). En aquell moment, Pere va utilitzar la tercera i última clau del Regne, que va donar als gentils incircumcisos l’oportunitat de ser cristians ungits (Mt. 16:19).

¹⁴ Avui, els proclamadors del Regne tenim molt clar que «Déu no és parcial» i que «la seva voluntat és que tota classe de persones se salvin» (Rm. 2:11; 1 Tim. 2:4). Per això, quan sortim a predicar, hem de donar un testimoni complet del Regne a totes les persones sense jutjar-les, sigui quina sigui la seva raça, religió, nacionalitat o aparença.

«Van deixar de posar objeccions i van glorificar Déu» (Fets 11:1-18)

15, 16. Per què es van ofendre amb Pere alguns cristians d’origen jueu, i què va fer ell?

¹⁵ Pere estava impacient per explicar el que acabava de passar, però les notícies que «gent de les nacions també havia acceptat la paraula de Déu» van arribar a Jerusalem abans que ell. Poc després que Pere pugés a Jerusalem, «els que donaven suport a la circumcisió el van començar a criticar». Estaven tan ofesos amb ell que li van dir: «Has entrat a casa d’homes incircumcisos i has menjat amb ells» (Fe. 11:1-3). Per a aquells cristians jueus, el problema no era que persones de les nacions s’haguessin fet seguidores de Jesús, sinó que pensaven que per adorar Jehovà els gentils havien d’obeir la Llei i s’havien de circumcidar. Sembla que alguns deixebles seguien aferrats a la Llei mosaica.

¹⁶ Com va gestionar Pere aquella situació? Fets 11:4-16 explica que l’apòstol va parlar de quatre coses que demostraven que el que havia passat era la voluntat de Jehovà. Primer, la visió que havia tingut a casa de Simó (versicles 4-10). Segon, les instruccions que va rebre de l’esperit de Déu (versicles 11, 12). Tercer, la visita de l’àngel a Corneli (versicles 13, 14). I quart, el fet que es vessés esperit sant sobre els gentils (versicles 15, 16). Pere va acabar la seva intervenció amb una pregunta molt directa. Els va dir: «Si Déu els havia donat el mateix regal que ens havia donat a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, qui era jo per oposar-me a Déu?» (Fe. 11:17).

17, 18. a) Quina decisió havien de prendre els cristians d’origen jueu? b) Què pot posar a prova la unitat de la congregació, i quines preguntes ens hauríem de fer?

¹⁷ Què farien aquells cristians després d’escoltar les paraules de Pere? Serien capaços de deixar enrere els seus prejudicis i acceptar com a germans els gentils que s’acabaven de batejar? El relat continua: «Quan [els apòstols i altres cristians jueus] van sentir aquestes coses, van deixar de posar objeccions i van glorificar Déu, dient: “Així que Déu també ha donat a gent de les nacions l’oportunitat de penedir-se per rebre vida!”» (Fe. 11:18). La bona actitud que tots ells van mostrar va protegir la unitat de la congregació.

¹⁸ Avui dia, el poble de Jehovà està format per «gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües», i això pot posar a prova la nostra unitat (Ap. 7:9). A moltes congregacions hi ha germans de diverses races, cultures i antecedents. Per tant, és bo que ens preguntem: «He arrencat del meu cor qualsevol traça de prejudici? A diferència de la gent d’aquest món que se sent superior als altres, estic decidit a no deixar que el nacionalisme, l’idioma, la cultura i la raça influenciïn la manera com tracto els germans?». Recorda que uns anys després de la conversió de Corneli, Pere (Cefes) va permetre que el prejudici d’alguns cristians el condicionés i es va apartar dels germans gentils. Com a conseqüència, l’apòstol Pau el va haver de corregir (Gàl. 2:11-14). Així doncs, lluitem de valent per no caure en el parany del prejudici!

«Un gran nombre de persones es van fer creients» (Fets 11:19-26a)

19. A qui van començar a predicar els cristians jueus d’Antioquia, i quin en va ser el resultat?

¹⁹ Van començar els deixebles de Jesús a predicar als gentils incircumcisos un cop van entendre el punt de vista de Jehovà? Sí. Vegem el que va passar a Antioquia de Síria.d En aquesta ciutat hi havia una gran comunitat jueva que s’avenia prou bé amb els gentils. Aquest entorn favorable va facilitar la predicació a persones de les nacions. De fet, va ser a Antioquia on alguns cristians d’origen jueu «van començar a predicar a les persones que parlaven grec», entre les quals no només hi havia jueus sinó també gentils (Fe. 11:20). Gràcies a la benedicció de Jehovà, «un gran nombre de persones es van fer creients» (Fe. 11:21).

20, 21. Com va demostrar Bernabé que era modest, i com el podem imitar?

²⁰ Per atendre aquell territori tan receptiu, la congregació de Jerusalem va enviar Bernabé a Antioquia. Però hi havia tantes persones interessades que no donava l’abast. Necessitava un company que el pogués ajudar. I la persona més adient era Saule, que més endavant es convertiria en un apòstol a les nacions (Fe. 9:15; Rm. 1:5). Ara bé, va pensar Bernabé en algun moment que Saule li faria ombra? Res més lluny de la realitat. Bernabé era un home modest i va reconèixer que necessitava ajuda. De fet, ell mateix va anar a Tars, va buscar Saule per tot arreu i se’l va emportar amb ell. Durant un any, tots dos van estar a Antioquia col·laborant braç a braç per enfortir la congregació (Fe. 11:22-26a).

²¹ I nosaltres, com podem mostrar modèstia quan prediquem? Hem de reconèixer les nostres limitacions. No tots tenim les mateixes habilitats. Per exemple, a alguns germans se’ls dona molt bé predicar de manera informal o casa per casa, però els costa fer revisites o començar cursos bíblics. T’agradaria millorar en algun aspecte de la predicació? Per què no prens la iniciativa i demanes ajuda? Si ho fas, et convertiràs en un millor mestre i gaudiràs més de la predicació (1 Cor. 9:26).

«Van decidir que enviarien ajuda als germans» (Fets 11:26b-30)

22, 23. Com van demostrar els cristians d’Antioquia que estimaven els germans, i com els imitem avui dia?

²² «Va ser a Antioquia on, per mitjà de la guia de Déu, als deixebles se’ls va anomenar cristians per primera vegada» (Fe. 11:26b). Aquest nom que Déu els va donar descriu molt bé tots aquells que s’esforcen per imitar Crist. Com hem vist, la congregació cristiana ara estava formada per persones jueves i gentils. Arribarien a estimar-se com a germans? Fixem-nos què va passar quan va esclatar una gran fam cap a l’any 46 de la n. e.e Normalment, quan es presenta aquest tipus de dificultat, les persones pobres ho passen pitjor perquè no solen tenir estalvis ni un rebost amb queviures. Durant aquesta fam, la majoria dels cristians jueus que vivien a Judea eren pobres i no tenien el necessari per sobreviure. Quan els cristians d’Antioquia, inclosos aquells que eren gentils, se’n van assabentar, «van decidir que enviarien ajuda als germans que vivien a Judea» (Fe. 11:29). Sens dubte aquells cristians s’estimaven de debò!

²³ Què podem dir dels nostres dies? Quan sabem que els germans estan passant necessitat, ja sigui a la nostra zona o a un altre país, fem mans i mànigues per ajudar-los. Per exemple, quan hi ha un desastre natural, com ara un huracà, un terratrèmol o un tsunami, els comitès de sucursal ràpidament formen comitès d’auxili per cuidar els germans que s’han vist afectats. Tots aquests esforços demostren que els servents de Déu pertanyem a una autèntica germandat (Jn. 13:34, 35; 1 Jn. 3:17).

24. Com podem demostrar que ens prenem seriosament la lliçó que hem après de la visió de Pere?

²⁴ Tots ens prenem molt seriosament la lliçó que hem après de la visió que l’apòstol Pere va tenir a casa de Simó. Com a cristians, tenim el privilegi d’adorar un Déu imparcial i ell desitja que donem un testimoni complet del seu Regne a totes les persones, independentment de quina sigui la seva raça, nacionalitat o estatus social. Així doncs, estiguem decidits a donar a tothom l’oportunitat d’escoltar i acceptar el missatge de les bones notícies (Rm. 10:11-13).