Què ens ensenyen els éssers vius?

Per la seva complexitat, els éssers vius han d’haver estat dissenyats. S’ha dit que les cèl·lules són com els maons amb què es construeix la vida. Cada cèl·lula és com una diminuta fàbrica que realitza milers de processos extremadament complexos per mantenir i reproduir la vida. Podem trobar aquesta complexitat fins i tot en les formes de vida més bàsiques. Vegem l’exemple del llevat, que s’utilitza per fer pa. El llevat és un organisme unicel·lular. La cèl·lula del llevat, comparada amb la cèl·lula humana, pot semblar molt simple però, en realitat, és increïblement complexa. La cèl·lula del llevat té un nucli molt ben organitzat que conté l’ADN. Cada cèl·lula està equipada amb «màquines» microscòpiques que agrupen, transporten i modifiquen les molècules. Aquests processos són essencials perquè el llevat es mantingui amb vida. Quan la cèl·lula del llevat es queda sense menjar, posa en marxa un procés químic molt complex que alenteix la seva activitat. Això fa que el llevat es quedi adormit fins que es reactiva quan se’l fa servir per fer pa.

Els científics han estudiat el llevat durant dècades per poder entendre millor les cèl·lules humanes, però encara hi ha molta feina a fer. Ross King, un professor de l’Escola Tècnica Superior Chalmers, a Suècia, es lamenta dient: «No tenim prou biòlegs per fer tots els experiments que volem fer per esbrinar quin és el funcionament exacte d’una forma de vida tan simple com el llevat».

Què en penses? Hi ha proves de l’existència d’un dissenyador en la gran complexitat d’una cèl·lula tan simple com la del llevat? Creus que la cèl·lula del llevat ha sortit del no-res?

La vida només pot venir de la vida. L’ADN està format per molècules anomenades nucleòtids. Cada cèl·lula humana té 3.200 milions de nucleòtids. Aquests compostos moleculars estan col·locats seguint un patró molt precís, de manera que la cèl·lula pot fabricar enzims i proteïnes.

S’ha calculat que la probabilitat que una senzilla cadena de nucleòtids es formi de manera espontània seguint el patró correcte seria d’una entre 10¹⁵⁰ (un 1 seguit de 150 zeros). Això és tan improbable que és bàsicament impossible.

El que està clar és que cap experiment científic ha pogut provar que la vida pugui sorgir espontàniament de la matèria inanimada.

La vida humana és única. Els éssers humans tenim característiques que ens permeten gaudir de la vida al màxim i de maneres que les altres espècies no poden fer. Cap altre ésser viu pot fer art, formar comunitats o expressar sentiments de manera conscient tal com fem els humans. Podem gaudir dels sabors, les aromes, els colors, els sons i les vistes. També fem plans per al futur i busquem el sentit de la vida.

Què en penses? Hem evolucionat fins a arribar a tenir aquestes característiques perquè les necessitàvem per reproduir-nos i sobreviure? O podria ser que aquestes característiques demostressin que la vida és un regal d’un Creador que ens estima?